Les serres de Cardó són muntanyes plenes d’història i d’històries, des de la dels caçadors prehistòrics fins a la dels pastors que encara tresquen per carenes nues, obertes a tots els vents. Aquestes serres necessiten ulls que sàpiguen reconèixer el gran tresor que tenen per compartir: la memòria dels avantpassats i els horitzons balsàmics que continuaran necessitant els nostres fills.
I tot això només es pot fer amb les cames. Ho saben bé els veïns de les serres de Cardó que han redescobert la muntanya dels seus avis. Disculpeu-me, però no crec que sigui possible estimar un indret des d’un vehicle motoritzat. Ens pot captivar, impressionar tanmateix, però per estimar calen relacions més intimes, cal l’esforç per poder penetrar en l’essència dels llocs, i l’accés motoritzat irreflexiu acaba empetitint les muntanyes i banalitzant-les.
El títol de l’article està manllevat d’un petit llibre de l’Abadia de Montserrat que recull textos de Josep Iglésies. Van ser ell i Joaquim Santasusagna els primers a recomanar excursions en aquestes serres a la guia itinerària Del Camp de Tarragona a l’Ebre, publicada el 1931. Tanmateix, aquestes són, encara, muntanyes per descobrir.
A continuació trobareu quatre propostes d’excursió pensades per a una primera descoberta del massís. Una a cada extrem —Rasquera i Tortosa— i les altres en dos dels punts més emblemàtics: la vall de Cardó i el morral de Cabrafeixet. Cal advertir que, tot i la inestimable feina dels excursionistes locals, la senyalització sovint és escassa.
Aquestes són muntanyes per caminar a l’hivern, fins i tot amb vent i fred, si es va correctament equipat. La primavera i la tardor són molt agradables; en canvi, l’estiu és per anar a les platges del Delta, llevat que algú tingui alguna promesa per complir o pecat per purgar.