Tortosa acumula dos mil anys de vida forjats a la vora d’un riu: el pes de la història i la presència de l’Ebre nodreixen a parts iguals el caràcter dels tortosins.
Divendres tarda
Dirigiu-vos al turó del castell de la Suda per l’entramat de carrers del nucli antic. El recinte emmurallat, d’origen àrab, és molt fàcil d’identificar perquè s’imposa a la part més elevada de la ciutat. Des del capdamunt de la murada —a la punta del Diamant— s’obté una perfecta visió de conjunt: els barris es despleguen a banda i banda del riu. Des del pati d’armes preneu el carrer que baixa per la dreta i voreja el conjunt arquitectònic dels Reials Col·legis. En escassos metres quadrats, tres importants portalades renaixentistes us parlen d’una Tortosa pretèrita amarada del corrent humanista. Pel carrer de Sant Domènec aneu a buscar la plaça de Mossèn Sol.
Dissabte matí
Un passeig matinal pels jardins del Príncep us descobrirà la muralla que bastí la ciutat en el segle XIV. L’espai va formar part de l’antic balneari del Porcar i des de començaments dels anys noranta acull una col·lecció a l’aire lliure amb dinou grups escultòrics de l’artista contemporani Santiago de Santiago. Val la pena recrear-s’hi. A redós dels jardins s’articulen els carrerons de l’antic call jueu. No en resten vestigis arquitectònics destacables, però es conserva l’entramat de passatges estrets. Des la plaça dedicada al filòleg tortosí Menahem ben Saruk, a tocar de la torre del Cèlio, esmunyiu-vos per la travessia Vandellòs, un dels carrerons més estrets del call, fins arribar al portal dels Jueus. Travessant petites places feu cap a la plaça de la Immaculada.
Relacionat
Tortosa emmuralladaDissabte tarda
Després de vorejar l’edifici modernista de l’antic escorxador municipal, la rambla Felip Pedrell desemboca a la façana fl uvial. Des de la vora del riu, agafeu el carrer de la Cruera. Passeu pel davant de la façana principal de la catedral, inhabilitada mentre espera una restauració, i entreu a l’edifici per la porta del Palau. Un passeig per la imponent nau central de la Seu, d’estil gòtic, no pot deixar de banda la visita al Museu.
Gastronomia
L’itinerari de l’exposició permet visitar l’antic palau del bisbe, el menjador dels canonges, el dormitori i una part dels passadissos subterranis. Acabat el recorregut, sortiu pel portal de l’Olivera, que desemboca a la plaça de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat. Contempleu, just al davant, el portal del Romeu, que s’eleva sobre el traçat de les primeres muralles romanes. Des d’aquest punt preneu el carrer de la Mercè —que queda a l’esquerra— i enllaceu amb el carreró de Sant Domènec.
Al fons s’erigeix el recinte renaixentista dels Reials Col·legis, format per l’església de Sant Domènec, el Col·legi de Sant Jordi i el Col·legi de Sant Maties i Sant Jaume, del qual se’n pot visitar el claustre. Es tracta d’un pati de tipus italià que destaca per les tres galeries superposades amb relleus de tots els reis de la corona catalanoaragonesa fins a Felip IV. Retorneu a la plaça de la Mare de Déu de la Cinta i enfileu el carrer de la Rosa, que reuneix els palaus medievals més nobles de la ciutat, i el carrer de Sant Blai. Val la pena fer parada en alguna de les seues pastisseries per tastar-hi la rebosteria tradicional.
Diumenge matí
A primera hora del matí és agradable passejar per la vora del riu. Partiu del pont de l’Estat i voregeu les aigües fins arribar al pont del Ferrocarril. A mig camí atureu-vos a contemplar l’edifici del Mercat Municipal, modernista. Al seu davant s’obre la plaça de l’Ajuntament i, en un dels laterals, l’antic mercat del peix. Acabeu la passejada als jardins modernistes del parc Teodor González. En un dels extrems del parc, visiteu la llotja medieval, edifici de majestuosos arcs apuntats.
Aquest article es va publicar en el número 125 del Descobrir (Octubre 2008)