El d’Alfama dinamita tots els tòpics d’allò que entenem com un desert. D’una banda, per l’abundant i robusta vegetació que hi creix. Esparts, margallons, garrics, llentiscles i romaní s’emboliquen per inundar la plana de verdor i olors intenses. De l’altra, perquè escull la manera més bella en què pot morir un desert, deixant-se caure per bonics penyasegats, de cap a la Mediterrània. Però al llarg dels segles, el desert d’Alfama, que s’estenia des del coll de Balaguer fi
La costa de l'Alfama
Un infret carregat d'història al nord de l'Ametlla de Mar
25
de maig
de
2011
Guardar a favorits