La serra de Cardó s’estén entre els municipis de Rasquera i Benifallet, i els contraforts occidentals davallen fins a l’Ebre. Terreny abrupte constituït per roca calcària, el punt més alt no sobrepassa el miler de metres. Solcat per nombrosos barrancs, la vegetació està formada per llentiscle, romaní, bruc, alzines, pinedes i alguns roures que han sobreviscut a més d’un incendi.
Situat dalt d’un espadat rocós conegut com 'el salt del Frare', que s’enlaira al costat del barranc de Sallent, es troba l’antic balneari de Cardó. El seu origen es remunta a la primeria del segle XVII, quan en aquest indret s’instal·là una comunitat carmelita. Allunyat de qualsevol nucli habitat, l’entorn invita a la reflexió.
Després de la desamortització, el balneari va estar en funcionament fins al 1965, amb el parèntesi de la Guerra Civil, quan va servir d’hospital a l’Exèrcit republicà. Actualment espera que algun grup inversor converteixi les seves instal·lacions en un establiment de luxe. El lloc s’ho mereix i l’aigua de la font és molt rica en sals minerals. Des d’aquest punt podem iniciar diversos itineraris que ens faran descobrir la serralada de Cardó, unes muntanyes plenes d’ermitatges que suposadament utilitzaven els monjos per aïllar-se.
Un d’aquests itineraris —el que descrivim en aquesta ruta— passa per l’ermita de la Santíssima Trinitat i la de Sant Àngel per enfilar-se fins al portell de Cosp. Després de passar per la font del Teix, amb un magnífic exemplar d’aquest arbre, ens arribarem fins a la Creu de Santos, que, amb 942 m, és el punt més elevat d’aquesta serralada. Pel barranc de la Columna caminarem a prop de les ermites de Sant Onofre i Sant Simeó abans de retornar al balneari de Cardó.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 190 del Descobrir (Gener 2014)