Les platges del Perelló

Cinc quilòmetres d'arenals de roca i oliveres

Text:
Entre les platges de Santa Llúcia i els Bufadors hi ha una pràctica passera de fusta.
Entre les platges de Santa Llúcia i els Bufadors hi ha una pràctica passera de fusta. FOTO: Mariano Cebolla
25 de maig de 2011 a les 00:00
Guardar a favorits

Qui creu que al nostre litoral ja no queden platges desertes no coneix el tram de costa que va des de la platja de Cap Roig fins a la de Cala Moros, entre els municipis de l’Ampolla i el Perelló. Ni tan sols els diumenges d’agost hi ha problemes per aparcar-hi el cotxe o estendre-hi la tovallola. Potser és l’entorn rural que les envolta el que ha fet possible mantenir-les a l’esguard del gran públic. O la discreció dels suïssos que han colonitzat la zona. El cas és que la bellesa d’aquestes platges que precedeixen el Delta és directament proporcional al poc volum de persones que en frueixen.

En canvi, no és gens difícil d’arribarhi ni de recórrer-les a peu a través del GR 92. La llarga platja de sorra de Cap Roig, la més concorreguda, és un bon punt de partida. Unes escales coronen el penya-segat que la flanqueja a mà esquerra. A partir d’aquí, el GR avança entre el verd dels pins, el roig de les roques argiloses que retallen la costa i el blau intens d’un mar sense onades, tancat a l’altra banda per la punta del Fangar i el seu emblemàtic far. En algun moment el camí es difumina i ens fa baixar arran d’aigua i a vegades ens obliga a allunyar-nos-en una mica, com quan voreja el camí de l’hotel Les Oliveres, a la punta de Cap Roig. Aquí, entre matolls d’herbes aromàtiques i flors silvestres, el panorama és magnífic. De dia, la vista es perd a l’aigua, i al capvespre, s’hi pot veure sortir la lluna.

Un caminet en ziga-zaga permet baixar a la petita cala Buena i remuntar el GR, que ara s’ha convertit en un civilitzat camí pavimentat amb lloses blanques, bancs i llumets per poder-hi passejar de nit. Passat un petit revolt, se’ns apareixen juntes la platja del Morro del Gos (busqueu-lo!, és a la roca...) i Santa Llúcia, amb els Bufadors guarnits per un extens pinar al fons. Fins aquí el trajecte haurà estat d’uns trenta o quaranta minuts, en funció de les estones que hàgiu passat en remull. És el temps que més o menys es triga també a arribar des de la platja de Santa Llúcia fins a la platja de Cala Moros, tot remuntant la costa amunt per les platges del Llosar i de Cala Garretes.

En aquesta part, el GR adquireix diverses formes, des de passarel· les de fusta fins a grans esplanades de roca viva. És el tram més agrest i solitari. Potser us hi trobareu algun home buscant musclos, crancs i pops, i tres o quatre practicants d’immersió lleugera disfressats amb les seves ulleres, tubs i peus d’ànec. Si us agrada fer el xafarder sota l’aigua, val la pena capbussarse en aquestes roques. Si no teniu tanta necessitat de seguir peixets i algun cavallet de mar, aleshores és millor seguir fins a la platja de Cala Moros, l’altra gran platja de sorra de la zona, just a l’altra banda del pont de l’Àlia.

El GR 92 s’ha enllosat i adequat amb llums nocturnes a l’alçada de la ‘cala Buena’

El cos ja n’ha tingut prou, de sol i platja? Doncs ha arribat l’hora d’endinsar-se terra endins a través d’una carretera que transcorre entre marges de pedra seca coberts d’oliveres i garrofers, i que mena fins al poble del Perelló. Només arribar-hi, hi distingireu un enorme molí blanc. És datat del segle xvi, i durant diverses generacions va funcionar com a molí fariner de blat. És el primer d’aquestes característiques restaurat a Catalunya. Però més que la farina, els productes típics del poble són l’oli i la mel. Una botiga museu explica la ingent tasca que duen a terme les abelles i és possible veure-les en acció en un rusc superpoblat que entusiasma especialment els nens.

Els afeccionats de la història no es poden perdre l’interessant coll de les Forques, on l’any 1640, en plena guerra dels Segadors, tretze perellonencs van resistir estoicament l’embat de les tropes de Felip IV. El monument que commemora l’efemèride és molt a prop de l’ermita de Sant Cristòfol, una atalaia excepcional des d’on es pot contemplar la inconfusible forma del Delta. Aquí és on també comença el tram més important dels quatre quilòmetres que es conserven de la Via Augusta romana, quan el Perelló era l’antiga Tria Capita. És possible que de l’una a l’altra només continuï sent idèntica una sola cosa: la seva sorprenent i impertorbable costa salvatge.