La Catherine estava perplexa: “Camí de l’illa de Buda hem hagut d’aturar el cotxe perquè una àdena amb els seus quatre aneguets travessaven la carretera”. Mai no li havia passat, assegurava. I això que ella i el Serge, el seu marit, viuen en plena natura, a Són de Millau, en ple cor d’Aveiron. El matrimoni francès havia hagut d’aturar el cotxe, fet que havia provocat una petita retencióa la carretera que enllaça Sant Jaume d’Enveja amb la platja de Migjorn. Jacques Tati hauria filmat la seqüència encantat. Amb tot, la Catherine havia tingut temps de preparar la seva càmera compacta i documentar la petita aventura de la família d’ànecs en un parell de fotografies.
Instants per sempre
Com ella, centenars de viatgers circulen diàriament pels camins del delta de l’Ebre a la recerca d’instantànies remarcables: un agró protegint-se de la calor plantat al mig d’una séquia, l’ombra suggeridora d’una palmeraa la façana emblanquinada d’una caseta, l’estesa dels arrossars contrastant amb el blau del cel.
Centenars de viatgers circulen diàriament pel Delta a la recerca d’instantànies
El Jesualdo, veí de l’Ampolla, passeja cada matí fins al mirador de la bassa de les Olles, faci fred o calor, plogui o bufi el vent de dalt. A dalt del mirador, assenyala a llevant: l’hivern passat hi va comptar finsa 32 flamencs, assegura. D’un dia per l’altre van desaparèixer. Al peu del mirador, una vintena de pins semblen contemplar el far del Fangar, a l’altra banda de la badia, que punteja agradablement l’escena.
Des de la llunyania, tres bicicletes elèctriques s’atansen. Els ciclistes s’aturen al peu del mirador i hi pugen. Em quedo mirant les bicis. El gran objectiu de Ferran Folch, cofundador de Deltacleta, empresa dedicada al lloguer de bicicletes elèctriques amb seu a Deltebre, és oferir als visitants la millor eina per resseguir el paisatge a la recerca dels petits tresors que s’hi amaguen.
Una ruta temàtica de Deltacleta està dedicada precisament als amants de l’observació d’aus, i travessa els principals escenaris del Delta: no només la bassa de les Olles, sinó també el canal Vell, el Garxal, l’Encanyissada i la Tancada. Ferran Folch especifica que “hem treballat en dues línies, una ruta amb un fotògraf ornitòleg i una altra de més relacionada amb la fotografia de natura i paisatgística. En el primer cas l’objectiu és bàsicament atansar-nos a les zones d’observació d’aus, mentre que en el segon anem a buscar la llum idònia i l’enclavament perfecte per fer fotos espectaculars”.
Ara entra en acció l’ornitòleg Ricard Gutiérrez, que ha escrit nombrosos llibres i guies pràctiques sobre l’observació d’aus a Catalunya, és un dels principals impulsors del Delta Birding Festival, que se celebra al setembre a MónNatura Delta, i té el rècord d’observació estatal d’ocells des d’un sol lloc, assolit a la zona dels Eucaliptus, a tocar de l’istme del Trabucador, amb 130 espècies vistes al llarg de l’any 2016.
Com un gran teatre
Amb tot aquest bagatge al darrere, Gutiérrez veu el Delta com un gran teatre, on les funcions que s’hi representen són cada dia diferents: “El turisme que gaudeix de la natura és l’expansió natural del que s’acontentava amb el gaudi del paisatge. Si abans els viatgers en tenien prou de veure l’escenari, en el cas del Delta, ara cada cop més valoren que hi hagi actors en aquell paisatge. I aquí aquests actors són majoritàriament els ocells. I també sargantanes, papallones o espiadimonis. Gaudir de tot l’ecosistema fa que l’experiència sigui molt més enriquidora, particularment si ens la tradueixen en llocs per gaudir-hi com ara observatoriso itineraris. Al Delta, hi ha espectacle garantit. El perill és que aquesta mena de turisme no només és de Setmana Santa al setembre. També és d’hivern. I s’ha de treballar per compatibilitzar-lo amb l’exercici de la caça”.
“Quan es descobreixi la tardor al Delta, la gent al·lucinarà!”, sosté Mariano Cebolla, un dels grans referents de la fotografia faunística i de paisatge al delta de l’Ebre. La millor llum, per Mariano Cebolla, és, indiscutiblement, la del mes de novembre: “És una època en què la gent tira cap a la muntanya per la fal·lera dels bolets, però si t’agraden els ocellsi la fotografia, llavors és ideal”.
Ocells, paisatges i fotografia: la millor combinació
En Mariano exposa amb entusias-me el seu nou projecte fotogràfic, centrat en la interacció entre l’home i el paisatge del Delta. I observa amb certa perplexitat com la passió per la fotografia i l’observació d’ocells han anat creixent en paral·lel: “Tots els fotògrafs som caçadors en certa manera. Volem els trofeus, que són les fotos, però crec que s’ha de tornar a les arrels de mostrar les fotos com a documents científics i no pas com a trofeus”, subratlla.
Seguint el raonament de Ricard Gutiérrez, les aus són els actors principals de la funció, però… i el decorat? Com n’és, d’important, per a la captació fotogràfica? Amb més de 100.000 seguidors a Instagram, el fotògraf Jonathan Rius, Pinapli, emfasitza que “el principal repte que representa el Delta fotogràficament és jugar amb l’extensió del paisatge i la figura humana per fer-lo real i humà”.
L’escenari que més èxit té entre els seus seguidors és el Trabucador. Segons un estudi de l’empresa Empàtica Internet, 6 de les 10 fotografies més populars del compte d’Instagram de la marca Terres de l’Ebre corresponen a escenaris del Delta: el far del Fangar, la badia dels Alfacs amb la punta de la Banya i el Trabucador… Des de l’inici de la xarxa social Instagram, Empàtica Internet ha comptabilitzat 121.000 fotografies etiquetades #deltadelebre.
Justament va ser Jonathan Rius qui va pujar la primera foto amb aquesta etiqueta a principis del 2011. Des de llavors, ha aconseguit un milió d’interaccions amb aquesta etiqueta al seu perfil. Fins i tot s’ha arribat a trobar persones que s’havien atansat a fotografiar el Trabucador perquè havien quedat seduïdes per aquest paisatgea partir de les seves fotos. Pinapli se sent content de veure que cada capvespre hi ha gent fent-hi o fent-s’hi fotos. No són ni seran els únics: el Trabucador és un dels escenaris preferits per les agències de publicitat per rodar-hi i fer-hi fotos d’anuncis.
Música i posta de sol
És l’hora del capvespre. Fa una mica de vent i els estels dels practicants de surf d’estel puntegen de color el cel sense treure protagonisme a l’espectacle principal, la posta de sol rere la serra de Montsià. Una parella i un gos juguen a la punta de la passarel·la del Trabucador. A la sorra, al xiringuito, els altaveus regalen una cançó del mític concert acústic de Nirvana. Pinapli ens convida a entrar uns metres a l’aigua, amb el mòbil a la mà. Ens explica un petit truc per captar el moment: “Si abaixem el punt de vista i atansem el mòbil al nivell de l’aigua, aconseguirem fer desaparèixer la sensació de vent”.
Aquest article es va publicar en el número 235 del Descobrir (Setembre 2017)