Els arrossars s’estenen com infinites estores verdes durant els mesos d’estiu. Al setembre, potser el ponent que bufa cada horabaixa els bressolarà, daurats, abans que la tardor deixi el paisatge sec i l’abril l’ompli d’aigua. El delta de l’Ebre canvia en cada estació, malgrat que, pla i pausat, roman impertorbable i dedica un cant silenciós a la monotonia.
La mirada no ensopega si no és amb un espantaocells de tant en tant, o un cartell no sempre ben ubicat per fer publicitat
Al Delta per primera vegada
Llucia Ramis d'endinsa en la monotonia feréstega del final de l'Ebre
25
de novembre
de
2010
Guardar a favorits