El Montsià és una d’aquelles comarques amb doble personalitat, de caràcter mariner per una banda, amb paratges com el delta de l’Ebre, i paisatges muntanyencs que superen els 1.300 m per una altra. Aquesta característica requereix, però, d’una transició, d’un punt d’inflexió entre un caràcter i l’altre, i és aquí on podem ubicar la Sénia. La Sénia és molt més que el país del moble. La Sénia és una població marcada per la història: conserva un tram de la Via Augusta, construcció que delata l’interès dels romans per aquestes terres, per les oliveres que des de llavors s’hi conreen i que algunes, mil·lenàries, són un símbol d’identitat de la població.
Passejant pels camps podrem descobrir històriques construccions de pous, fonts, barraques de pastors o pous de calç. Al terme hi ha també els vestigis del camp d’aviació que va ser construït durant la guerra civil, just després de l’alçament per defensar la República, de l’hipòdrom, una esplanada habilitada com a tal per celebrar les curses de cavalls tradicionals des de temps immemorials i que se celebren durant el mes d’agost per la Festa Major.
Però la Sénia també és una de les portes d’entrada al parc natural del Ports, que podem destacar per la presència de fagedes, pròpies de climes més humits i freds, i que la seva localització, a barrancs com el del Retaule, el barranc dels Cirers i el barranc de la Carrasca, tots situats a la zona de les Vallcaneres Altes, els dóna aquestes característiques diferencials.
Un altre punt geogràfic interessant és el tossal del Rei, punt de confluència administrativa entre València, Aragó i Catalunya, de 1.356 m d’altitud i on cada octubre s’organitza una trobada entre els habitants de les tres poblacions veïnes, Vall-de-roures (del Matarranya), la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat) i la Sénia. La Sénia pot ser tot un descobriment, un punt geogràfic tranquil, tan proper a Sant Carles de la Ràpita com al massís del Port, punt d’inflexió i pont natural entre la mar i la muntanya.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 161 del Descobrir (Octubre 2011)