La Ràpita, un port natural

Un paradís del turisme familiar

El port de Sant Carles de la Ràpita és un dels més rellevants del país pel que fa al volum de captures pesqueres.
El port de Sant Carles de la Ràpita és un dels més rellevants del país pel que fa al volum de captures pesqueres. FOTO: Mariano Cebolla
25 de maig de 2011 a les 00:00
Guardar a favorits

El garbí és el ventijol refrescant de les tardes d’estiu, que els pagesos del nostre país també anomenen marinada. Al litoral de les Terres de l’Ebre aquest aire humit i agradable dóna nom a la platja més concorreguda de Sant Carles de la Ràpita, la platja de Garbí. És una platja urbana, de sorra fina on estirar-se a primera hora del matí o a mitja tarda quan el ventet va bufant i fa més passadora la tòrrida calor d’estiu. Ara bé, si per alguna cosa destaca aquesta raconada de tardes refrescants, és per la poca profunditat de la mar i per l’onatge suau. Els banyistes poden nedar mar endins en unes aigües calmes que no pugen més enllà de la cintura.

Calma darrere la Banya

Aquí, la mar profunda i brava no hi té cabuda, perquè el braç de sorra que forma la península de la Banya —i tanca el delta de l’Ebre pel sud— resguarda l’aigua de l’interior de la badia dels Alfacs i forma un dels ports naturals més grans d’Europa. De fet, ja fa segles que els sarraïns es van fixar en els avantatges que oferia viure prop de la desembocadura de l’Ebre, en una zona de mar plana, aixoplugada pel port natural que a poc a poc s’anava formant amb els llims que hi alliberava el riu. Anys més tard, en aquest mateix port farien parada tot tipus de flotes: des de fragates d’Alfons el Magnànim fins a vaixells de les tropes napoleòniques. Fou aquí, també, on Carles III, en el segle xviii, va projectar una ciutat que havia d’esdevenir un dels grans ports de la Mediterrània occidental. Però per allò de voler estirar més el braç que la màniga, el projecte no es va culminar. Avui, si després d’un bany us endinseu pels carrerons del nucli urbà, encara hi podreu resseguir el fil d’aquella aventura urbanística.

Sant Carles deu el seu nom al rei Carles III, que hi va projectar un gran port pesquer

A la plaça de Carles III, un dels espais més nobles de la ciutat, s’hi conserva l’estructura semicircular, les columnes de la casa Laureano i, amb reformes, les cases porxades i dues petites fonts de paret. La franja costanera del nucli de Sant Carles de la Ràpita —antany ocupada per precàries barraques de pescadors construïdes extramurs de la petita ràbita (fortalesa) musulmana— ha esdevingut avui un passeig marítim elegant. Des de la platja de Garbí, resseguint les palmeres que voregen la costa, s’arriba al port pesquer, un dels més importants de Catalunya tant en volum de captures com en nombre d’embarcacions. Val la pena apropar-s’hi a primera hora de la tarda, quan les barques entren a la badia dels Alfacs acompanyades pels estols de gavines i té lloc la subhasta del peix: llagostins, galeres, molls, llobarros... Aquest és un dels millors racons del Delta per gaudir de l’essència gastronòmica del litoral ebrenc. No és casualitat que la vila de Sant Carles de la Ràpita s’hagi guanyat el renom de capital culinària del sud de Catalunya.

Activitats

Dies de natura i turisme actiu

L’oferta de Sant Carles de la Ràpita no acaba als restaurants.  I és que l’oferta turística d’aquest racó del sud de Catalunya ofereix un ampli ventall d’activitats vinculades al turisme actiu, que inclou activitats nàutiques, però també senderisme, sortides amb bicicleta pel delta de l’Ebre —no us perdeu la ruta cicloturística que voreja la bassa de l’Encanyissada— o tallers d’introducció a l’observació d’aus. A més, qualsevol estada a Sant Carles de la Ràpita no pot deixar de banda una excursió per la serra del Montsià. Aquesta muntanya s’eleva just damunt del delta de l’Ebre i per això és un magnífic mirador natural sobre el litoral i les planes interiors. Un dels racons més interessants de visitar és la roca Foradada, que, a gairebé 700 m sobre el nivell del mar, s’obre com una finestra sobre Sant Carles de la Ràpita i la badia dels Alfacs.

Intensos sabors de la mar

El llagostí i la galera —pescats als fons llimosos i sorrencs del Delta— són dos dels crustacis més apreciats pels compradors locals. El seu sabor singular porta la marca de l’aiguabarreig que es genera en aquest tram de costa, on la salabror de la mar s’enriqueix amb l’aigua dolça i els nutrients que hi aboca l’Ebre. Les Jornades Gastronòmiques del Llagostí i la Galera en donen fe. Un i altre són peixos excel· lents com a ingredients d’un bon nombre de plats: el llagostí torrat i cuinat a la planxa sobre sal grossa, les galeres amb arròs o gratinades… A la zona, també són valorats els musclos i l’ostra rissada que es poden degustar als restaurants o, encara millor, en alguna de les muscleres instal·lades mar endins, però prop la riba interna de la badia. “Menjar musclos i ostros del Delta de l’Ebre és com assaborir una glopada de mar”, assegura Agustí Bertomeu, un dels principals productors de mol·luscs de la badia. La Ràpita és un refugi de bona gastronomia i conserva una història modulada pel caràcter ebrenc… i tot a tocar d’una de les millors platges del sud del Principat.