El castell de Miravet: l'últim bastió dels templers

Benvinguts al bestió inexpugnable sobre el riu Ebre

La vista des del castell de Miravet abraça el poble de Ginestar i les muntanyes de Tivissa
La vista des del castell de Miravet abraça el poble de Ginestar i les muntanyes de Tivissa FOTO: Pepo Segura
25 de març de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Les extravagàncies de Salvador Dalí van estar a punt de convertir el castell de Miravet en un emblema del surrealisme. I és que en un dels seus deliris de grandesa, el pintor figuerenc va prometre a la seva musa Gala un castell. L’artista ho va comunicar al seu administrador: “Ho tinc ben pensat, he decidit comprar un castell per a la meva senyora”.

En aquell moment —a la primeria dels anys trenta del segle passat— feia relativament poc que Dalí i Gala s’havien conegut i l’ocurrència hauria pogut semblar una de tantes estratègies per cridar l’atenció (ja saben que, en això, el pintor hi tenia la mà trencada). Però no. Trenta anys més tard, Dalí va complir amb la seva promesa. Va tantejar la compra del castell de Carmençó, a l’Alt Empordà, i també del castell de Miravet, a l’època en ruïna i abandonat. Finalment, però, l’any 1970, va optar pel castell goticorenaixentista de Púbol, al Baix Empordà.

Dalí no va ser l’únic pintor encuriosit per Miravet. “Entre els anys 1929 i 1930, el paisatgista barceloní Joaquim Mir va fer dues intenses campanyes a Miravet, el pintoresc poble de la Ribera d’Ebre dominat pel castell dels templers”, en paraules de l’historiador Francesc Miralles.

Va ser un dels darrers reductes musulmans abans de culminar la cristianització

Però, malgrat l’atracció que entre els artistes de l’època pogués despertar la imatge de la fortalesa encimbellada en un espadat sobre l’Ebre, amb el seu perfil èpic, els miravetans feia anys que vivien d’esquena al castell, que era poca cosa més que un cúmul de parets ruïnoses carregades d’història, un espai abandonat que servia d’esbarjo per als xiquets més intrèpids del poble, un racó “ple de rocs i d’herbes salvatges”, segons recorda l’escriptor Artur Bladé Desumvila (Benissanet, 1907 - Barcelona, 1995) en les seves memòries. Poc a veure amb l’esplendor que la fortalesa havia viscut en època medieval.

Quan l’Ebre entra al Principat després de banyar Mequinensa i Faió, el riu comença a dibuixar meandres vagarosos com si intentés retardar la seva arribada al Delta i a la mar, un centenar de quilòmetres aigües avall. I en aquest tram de l’Ebre, la construcció més imponent que el vetlla és el castell de Miravet —tal vegada amb el permís de la fortalesa de la Suda de Tortosa.

La batalla de l'Ebre a Miravet

La museïtzació de l'horror

Una de les imatges més icòniques del pas de l’Ebre durant la Guerra Civil està situada als peus del castell de Miravet. La fotografia, degudament trucada per augmentar-ne els efectes propagandístics, mostra com les tropes republicanes passen el riu la nit del 25 de juliol de 1938. Amb l’esclat de la batalla de l’Ebre, l’interior de les comarques més meridionals de Catalunya es van convertir en un dels focus més mortífers del conflicte. Avui, l’empremta d’aquella guerra encara es fa notar a les façanes de les cases, a les trinxeres disperses per les serres o als refugis construïts en zones urbanes. Els darrers anys s’han recuperat alguns espais que complementen els cinc centres d’interpretació de la batalla de l’Ebre.

115 dies

Ubicat al peu del poble vell de Corbera d’Ebre, és el punt neuràlgic i l’epicentre dels cinc centres d’interpretació de la batalla de l’Ebre. És un espai didàctic que explica al visitant les dinàmiques del conflicte: els combats, la rereguarda i les conseqüències.

Veus del front

Les notícies volaven pel front i nodrien les converses que els ciutadans tenien a la rereguarda. Aquest centre d’interpretació vol aprofundir en el paper de la premsa i la propaganda durant la batalla de l'Ebre.

Hospitals de sang

S’hi explica com es va estructurar la xarxa sanitària i l’assistència dels ferits al front de l'Ebre. Cal recordar que les xifres durant la batalla de l'Ebre, la més llarga de la Guerra Civil, van arribar a 75.000 ferits i 30.000 morts.

Soldats a les trinxeres

La logística va ser un altre aspecte clau durant la guerra per tots dos bàndols. En aquest centre s’hi detalla com es van construir les trinxeres, però també com era l’avituallament de queviures o els espais per dormir al front.

Internacionals a l’Ebre

Durant la Guerra Civil, molta. A aquests visitant bèl·lics se'ls coneix com brigadistes, i des del centre es vol aprofundir i explicar la història de la gent que va venir a lluitar una guerra que no era seva en defensa dels seus ideals.

De fet, l’any 1148, un cop el comte rei Ramon Berenguer IV s’havia apoderat de la Tortosa musulmana, els esforços es van concentrar en el setge de Miravet. I la decisió de Berenguer IV no va ser atzarosa: en el segle XII, aquest poble riberenc coronat per la fortalesa d’origen andalusí era un dels darrers reductes musulmans —juntament amb el castell de Siurana, al Priorat— que calia controlar per poder culminar amb èxit la cristianització de la Catalunya Nova.

Al capdamunt d’un espadat

Era una fortalesa estratègica i inexpugnable, situada a la vora mateix de l’Ebre, al capdamunt d’un espadat de 100 metres des d’on es controlava la comunicació fluvial amb Saragossa, cap al nord, i amb Tortosa i la Mediterrània, cap al sud. A més, era un punt geogràfic que equidistava dels principals pols de decisió política de l’època: les ciutats de Barcelona, Saragossa i València.

Al segle XII, el castell es va convertir en un dels bastions templers de Catalunya i Aragó

L’estiu del 1153, després de la conquesta cristiana del castell, Miravet fou entregat a l’orde del Temple per recompensar l’ajuda que els seus guerrers religiosos havien ofert durant la pugna contra els musulmans. Amb pocs anys, aquella fortalesa es va convertir en un dels principals bastions templers de Catalunya i Aragó. I amb els nous inquilins, l’edifici va patir nombroses transformacions: a sobre la base de les estructures andalusines —algunes, poques, encara es mantenen dempeus—, hi van aixecar diversos edificis que formaven un quadre al voltant d’un pati: les cavallerisses, el refectori, el celler, la sala capitular i l’església, entre d’altres.

Es tracta d’una distribució que l’orde del Temple ja havia consolidat en els castells del regne de Jerusalem, a Terra Santa, sobretot a partir de la segona meitat del segle XII. Així, per la superposició de les estructures militars andalusines i templeres, Miravet ha esdevingut un dels exemples més genuïns a l’Europa occidental de la convergència de la tradició arquitectònica cristiana i musulmana.

El castell està envoltat per una muralla de 25 metres d’alçària que sembla sorgir de les roques
El castell està envoltat per una muralla de 25 metres d’alçària que sembla sorgir de les roquesPepo Segura

Fa uns anys que es va obrir un vial per poder arribar al castell amb cotxe, però sempre és més agraït pujar-hi caminant des de la part baixa del poble, a tocar mateix del riu. Des de la plaça de l’Arenal, només cal enfilar, sense gaire esforç, el barri vell. Un cop a dalt es pot copsar la magnitud d’una fortalesa que, a grans trets, es divideix en dues parts. D’una banda, hi ha el recinte jussà, l’inferior, format per dues plataformes esglaonades limitades per un tram de muralla i amb una superfície diàfana i costeruda que s’aboca al riu. D’una altra, el recinte sobirà, el superior, on s’arriba a través d’un passadís que desemboca al pati d’armes, rectangular i prou vast per encabir-hi fins a dos-cents guerrers. “Recordo la impressió que em van fer aquells murs, d’un gruix i una alçària impressionants, el pati interior, l’escala de cargol tenebrosament inacabable...”, va descriure Artur Bladé Desumvila.

És un exemple genuí de la convergència arquitectònica cristiana i musulmana

Des del pati s’entra a la capella, un dels espais més ben conservats del castell. Nau única, absis semicircular i un interior fosc només il·luminat tènuement per tres finestres espitllerades i una gran rosassa. L’accés a la capella es fa per una galeria porticada lateral —una construcció inusual en els castells catalans, però més habitual a Terra Santa— que degué fer la funció de claustre.

Els treballs arqueològics dels darrers anys han permès recuperar les principals estructures de la fortalesa, una feina complexa perquè la degradació del castell i la seva decadència van començar aviat. A la primeria del segle XIV, quan l’orde de l’Hospital es va fer càrrec del castell, s’hi van fer algunes millores, poc destacables. Més tard, les descripcions històriques que es conserven de l’espai —majoritàriament dels segles XVII, XVIII i XIX— sempre parlen d’un edifici imponent però amb moltes parts derruïdes: durant la guerra del Francès (1808- 1814), les tropes napoleòniques van preferir establir-se al castell de Móra d’Ebre, uns quilòmetres riu amunt.

10 curiositats i llegendes d'una fortalesa única

La placeta de la Sang

En les seves memòries, l’escriptor Artur Bladé Desumvila parla de “l’esborronadora, només pel seu nom, placeta de la sang”. Aquest espai del castell fa referència —d’acord amb una llegenda amb més o menys fonament— a la degolladissa dels cavallers del Temple que es van resistir a les forces del veguer de Tortosa amb motiu de la persecució ordenada pel papa Climent V contra l’orde l’any 1308.

El fantasma del mestre

Una de les llegendes més conegudes del castell de Miravet explica que cada 28 de desembre a mitjanit (dia de la suposada execució dels templers en el moment de la seva expulsió l’any 1308) el fantasma del mestre dels cavallers reapareix amb el seu mantell blanc de la creu vermella i recorre la fortalesa.

La torre del tresor

Al vessant nord del castell, al damunt de l’antiga muralla andalusina, els templers hi van construir la torre del Tresor. I el seu nom no és casual: en el segle XIII, l’orde va designar Miravet com a seu de l’arxiu dels territoris de Catalunya i Aragó. A més de documents, també hi guardaven monedes. De fet, quan el rei Jaume II va confiscar les possessions dels templers, en aquesta torre s’hi van trobar 650 florins d’or i 5.463 tornesos d’argent. Avui, se’n conserva la base de l’estructura i el primer pis.

El nombre 7

El 7 era un nombre simbòlic per als templers, resultat de la suma dels quatre elements terrenals (la terra, l’aigua, l’aire i el foc) i dels tres nivells superiors (l’esperit, el discerniment i el pensament abstracte). Per això, al voltant de l’església del castell trobem set creus gravades a la pedra, segurament utilitzades per consagrar l’espai.

Els colors

Les principals estances del castell tenien policromats els encintats que unien els carreus amb pintura vermella (símbol de la sang), blanca (puresa) i negra (en representació de l’esforç). Aquests colors també s’utilitzaven en els vestits. Els templers guerrers nobles anaven de blanc i els sergents, de classe social més baixa, encarregats de les armes i els oficis, vestien de negre. I tots portaven una creu vermella a la capa.

El príncep de Viana

Fill del rei Joan II i Blanca de Navarra, el príncep de Viana era el legítim hereu de la corona de Navarra i Aragó. S’havia de casar amb Isabel de Castella amb la voluntat d’unificar regnes. Finalment, però, s’hi va casar el seu germanastre, Ferran el Catòlic. Fet presoner, va estar retingut en diversos castells; el 1460, al castell de Miravet.

Una sortida cap al riu

Un misteri habitual en qualsevol tipus de castell són els passos subterranis, i el de Miravet no n’és una excepció. Les contalles populars asseguren que un estatge inferior de la fortalesa connecta amb una cova situada arran del corrent del riu, però coberta per l’aigua. Llevat que submarinistes i espeleòlegs hi posin remei, caldrà esperar un estiatge contundent per comprovar-ne la veracitat.

L'escala de cargol

La vista més grandiosa sobre l’entorn del castell —que bat els quatre horitzons— s’obté des de la terrassa superior del castell, a la qual es pot accedir a través de l’escala de caragol de quaranta-quatre graons que surt de la capella romànica del castell.

La costa de Riago

És un camí costerut i empedrat que baixa fins al riu per sota del cingle rocós del castell de Miravet. Aquest racó és conegut perquè el poeta Roc Llop (Miravet, 1908 – París, 1997) li dedica un poema sobre la seva infantesa. Llop va ser mestre, poeta i anarquista militant de la CNT, empresonat al camp nazi de Mauthausen-Gusen. El poema es pot llegir en una placa de ceràmica ubicada en un dels laterals del camí.

Postmodernisme

Una de les sèries més espectaculars del pintor Joaquim Mir (Barcelona, 1873 – Vilanova i la Geltrú, 1940) està formada per 38 quadres que va pintar entre el 1929 i el 1930. El conjunt va impressionar els crítics d’art de l’època per les representacions del castell amb els reflexos a l’Ebre, per la intensitat dels colors i el retrat de les figures típiques de la població.

Avui, la restauració d’edificis i trams de muralla torna a fer relluir bona part d’aquell passat. I una visita guiada és essencial per comprendre la vida en un dels grans bastions de l’orde de Temple a Europa, però també per gaudir de la vista sobre una vall, la de l’Ebre, que en aquest tram difereix poc de la que devien veure els musulmans que s’hi van instal·lar fa 1.300 anys.

Us proposem una ruta ideal per fer amb nens per descobrir Miravet.