Torres de guaita a la Ribera d'Ebre

Testimonis de la història a toca de 'lo riu'

La torre d’en Corder, que fou propietat de Cristòfol Despuig
La torre d’en Corder, que fou propietat de Cristòfol Despuig FOTO: Hilari Muñoz
25 d'abril de 2015 a les 00:00
Guardar a favorits

La reconquesta del que ara coneixem amb el nom de Catalunya Nova, la podem datar entre els segles IX i XI, fruit de l’expansió de nord a sud dels comtats catalans. Aquest fet va comportar que les Terres de l’Ebre, amb la frontera natural del riu, fossin els últims territoris per reconquerir als sarraïns. És en aquest escenari on adquireix sentit la construcció de diverses torres de guaita. El seu nom d’origen germànic, wadja, significa ‘vigilància’ o ‘defensa’, i en descriu clarament la funció.

Sentinelles de pedra a la riba

Avui, l’Ebre no és, com en aquella època, la principal via de comunicació de la zona. Els nous temps han portat grans infraestructures que fan més accessible el territori i faciliten la comunicació entre pobles. Algunes ja han deixat de funcionar, com la via ferroviària Tortosa – Alcanyís – La Puebla de Híjar, per donar pas a un atractiu itinerari, ideal per recórrer amb bicicleta, i que ara anomenem via verda. Impregnats d’història, aquests camins entre conreus despleguen una gran riquesa paisatgística: camps de cítrics, tarongers que durant l’hivern llueixen de color carabassa per donar-nos el seu fruit dolç i elements d’enginyeria hidràulica al servei de la pagesia, que ajuden a treure el màxim profit de l’aigua, del riu, de l’Ebre, encara element vertebrador del territori.

A mig camí entre Aldover i Jesús trobem l’inici del nostre itinerari per la història i els paisatges ebrencs. A tocar de la C-12 i de la via verda, s’alça la torre d’en Corder, una construcció d’origen medieval, probablement molt reformada en el segle XVI pel seu propietari més famós: l’il·lustre escriptor tortosí Cristòfol Despuig. Aquesta torre de planta quadrada, que assoleix una alçària de dinou metres, té un grau de conservació discret; el seu coronament no es conserva i a la seva base hi ha adossades unes construccions de data recent que emmascaren el seu valor històric.

Ruta

Camí de Sant Jaume

La finalitat actual del camí de Sant Jaume, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, no és avui la mateixa que l’originà, ja que actualment són múltiples les raons que mouen un ciutadà a peregrinar. Això no obstant, durant l’edat mitjana fou un dels principals camins de pelegrinatge dels fidels cristians i milions de persones l’han recorregut al llarg dels segles. A Tortosa la seva recuperació s’inicià el novembre de l’any 1996 i, des d’aleshores, s’ha dut a terme un acurat treball d’investigació històrica, d’identificació i de senyalització de la via.

La ruta que ens ocupa neix avui a la mateixa desembocadura de l’Ebre per honorar la memòria històrica, ja que el Delta té un paisatge sempre canviant que ha fet desaparèixer el cèlebre port Fangós, port marítim de la Tortosa medieval. Però és a la mateixa ciutat on es troba la seva veritable porta d’entrada i sortida, el tortosiníssim portal del Romeu. Recollia, des dels ports de tota la regió marítima de l’Ebre i els seus voltants, els pelegrins que es dirigien a Sant Jaume de Galícia, procedents dels països riberencs de la Mediterrània, i feia idèntica funció amb aquells que hi afluïen per l’antiga Via Augusta, traçat que perdurà en el temps i que comunicava tot el litoral del Mare Nostrum hispà. Un cop efectuat l’accés, l’itinerari porta a través de Tortosa mateix, Gandesa, Casp, Saragossa i Tudela, fins a Logronyo.

A poca distància de la d’en Corder trobem la torre del Prior, transformada en casa rural, on viuen i treballen l’Ignasi Alcón i la seva família. Tot i que la seva base té una aparença més antiga, bona part de l’actual construcció (d’uns catorze metres d’alçària) fou obrada cap al segle XV, quan era el centre d’una explotació agropecuària propietat dels priors majors de la catedral de Tortosa. L’Ignasi ens explica que, durant la batalla de l’Ebre, aquesta i altres torres de la banda sud de la riba van ser ocupades pel bàndol nacional. És sense cap mena de dubte el millor lloc per amarar-se de l’essència de la Ribera d’Ebre, a pocs metres del riu, a tocar dels tarongers, ben comunicada i aïllada alhora. I si pugem a la torre, gaudirem d’un regal per a la vista.

Des d’aquí s’observa Tortosa, ciutat antiga i poderosa on es van assentar els primers pobladors ibers de la zona, seguits pels romans, fins a l’arribada dels musulmans, que van aixecar els murs de l’imponent castell de la Suda, que domina el perfil de la ciutat. Un cop reconquerida Tortosa per Ramon Berenguer IV el desembre del 1148, la Suda fou la residència favorita de Jaume I, des d’on s’organitzaren les campanyes per reconquerir Morella, Peníscola i Borriana. Més tard fou residència dels Montcada i dels templers, presó pública, palau reial i seu del tribunal de justícia, fins als nostres dies, en què s’ha transformat en allotjament: el Parador de la Suda.

 La torre de Font de Quinto, a Campredó, és un dels edificis templers més destacats de l’Ebre
La torre de Font de Quinto, a Campredó, és un dels edificis templers més destacats de l’EbreHilari Muñoz

Si continuem el nostre camí fins a Campredó, trobarem dues torres de guaita: la de la Font de Quinto i la coneguda popularment com a Llotja. Les dues presenten unes característiques diferents: la primera, prou ben conservada, té una base quadrangular i una alçària propera als deu metres, amb un interior dividit en dos nivells; la segona conserva tan sols el seu primer nivell de planta rectangular, amb una sala coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada, i una interessant escala de caragol per accedir a la seva coberta. Totes dues construccions s’han relacionat amb la sotscomanda templera de Prat i habitualment es daten al segle XIII.

Origen de poblacions

L’última torre que trobem és també una de les més ben conservades. La torre de l’Aldea es troba a tocar de l’ermita dedicada a la Mare de Déu, on cada dilluns de Pasqua se celebra una popular romeria. Només la seva base en semicercle allargat és original, ja que la resta fou reconstruïda l’any 1936, després d’un ensorrament parcial esdevingut el 1914. De la torre original ens resten l’escut heràldic dels Jordà (propietaris del lloc des de mitjan segle XVI) i algunes làpides que parlen de diverses restauracions dutes a terme entre els anys 1586 i 1854. Actualment s’organitza en una planta baixa, tres nivells superiors i un terrat accessible. És l’única resta medieval al voltant de la qual sorgí el primer nucli de l’Aldea, desaparegut a la primeria del segle XVI a causa dels atacs dels pirates barbarescos. Al seu interior hi trobem, des de l’any 2008, un centre d’interpretació de les torres de guaita de la zona baixa de l’Ebre.

Aquestes torres antigues poden ser l’excusa perfecta per fer una escapada a la Ribera d’Ebre i a Tortosa, tot descobrint la via verda, un gran atractiu per als viatgers que vulguin impregnar-se del territori i també per als fills d’aquestes terres ebrenques que busquin gaudir de l’entorn natural, travessant túnels il·luminats o magnífics ponts ferroviaris i descobrint petits rastres de la història que, sovint, poden passar desapercebuts.