Fins a la dècada del 1950, els sacs d’arròs, olives, blat i carbó anaven amunt i avall de l’Ebre a bord dels llaguts. Des de Mequinensa i Faió, a la Franja, sortien embarcacions allargades i de baix calat carregades cap a Flix, Benifallet, Xerta i Tortosa, ja a tocar de la desembocadura.
El recorregut que us proposem ressegueix des de la llera part del tram que feien aquells vaixells. Passarem pels mateixos camins que trepitjaven els membres de la tripulació que des dels vorals del riu intentaven controlar el rumb de les barques i estiraven la corda grossa —la sirga— amarrada al pal central del llagut.
Partim del pas de barca de Flix. Aquesta població riberenca, juntament amb Miravet, és l’única del tram català de l’Ebre que manté el sistema (ara mecanitzat) que s’utilitzava antigament per passar el riu, quan els ponts escassejaven. Des d’allí, la pista travessa la plana agrícola, carregada d’arbres fruiters: presseguers, cirerers i ametllers. Després de vorejar el Mas de la Serraneta, el camí entra a Vinebre. Si hi feu parada, tasteu-hi el vimblanc, un vi dolç fet amb panses que s’elabora des d’època medieval. Després voregem la part baixa del poble d’Ascó, un entramat urbà que conserva l’estructura del barri medieval. A la sortida, el camí de Barbers entra cap al congost del Pas de l’Ase, entre una muralla rocallosa que encasella l’Ebre. Després d’un descens entre revolts suaus, comencem a planejar per la depressió de Móra: el final.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 238 del Descobrir (Desembre 2017)