Batea, segles atrapats a la pedra

Un poble de la Terra Alta amb molta història

Una vista de l’església del Sant Sepulcre, al Calvari de Batea
Una vista de l’església del Sant Sepulcre, al Calvari de Batea FOTO: Maria Rosa Vila
25 de novembre de 2017 a les 00:00
Guardar a favorits

Fora, un paisatge sec de vinyes i oliveres. Dins, una vila closa escrita a la pedra. Batea fa l’olor dels trulls. Aromes dels mostos i vins que guarden els cellers des de fa segles s’escampen per carrerons estrets. La imaginació, esperonada pels efluvis invisibles del most i les fermentacions tranquil·les de la garnatxa, es dispara entre portades i perxes, entre dovelles i portals, entre torres avançades i portes de cavallers. Pedra seca modelada pels picapedrers al toc dels esdeveniments històrics. Racons que ens van revelant llegendes, episodis reals i contalles orals viscudes en carrers i places, entre façanes i patis d’edificis senyorials.

Per descobrir els secrets d’aquesta vila medieval magníficament conservada ens caldrà desviar-nos de l’N-340 i endinsar-nos en una via comarcal que no augura destins gaire cosmopolites. Paradoxes de la modernitat, perquè el poble que ara ens sembla a desamà, ha estat històricament l’eix d’una cruïlla de camins de gran trànsit i importància cabdal des de l’antiguitat. Una ubicació estratègica que li ha comportat molta activitat comercial, bescanvis i certs beneplàcits econòmics, en les èpoques en què era obligat passar pel centre de les poblacions i deixar-hi els corresponents tributs per operar. Però les fortes defenses que emmurallaven el tramat urbà també ens suggereixen lluites i cruentes escomeses militars.

Si esteu a l’aguait, a cada racó us apareixerà una troballa per viatjar en el temps. “L’entramat urbà medieval principal estava format per quatre carrers en un sentit i tres més que els creuaven transversalment, de manera que no és estrany pensar que la vila emmurallada quedava closa per almenys set portals d’accés”, explica l’arqueòleg i historiador local Pere Rams. “A l’hora del toc del lladre, eren tancats tots els portals a pany i clau, barres i cadenes, i no es tornaven a obrir fins a l'endemà, a boqueta de dia”, ens narra l’audioguia que escoltem amb auriculars en una moderna oficina de turisme, envoltats d’ampolles de vi amb etiquetes de disseny. En aquests baixos hi trobem el Punt d’Atenció Turística, a tocar de la portalada de la Casa de la Vila, on en temps passats es feia el pesatge de mercaderies. Calia passar per aquest local per determinar el valor de les mercaderies en funció del seu pes. 

Sota arcs i porxades gòtiques

La plaça de Catalunya és el punt de benvinguda per als visitants de Batea, una magnífica esplanada que ja segles enrere era literalment l’entrada al poble, el punt d’accés principal per als viatgers que arribaven pel camí de Tortosa. Aleshores se’n deia el pla dels Corrals. Una gran bassa rebia els transeünts que s’hi atansaven amb vehicles de tracció animal i empraven la bassa com a abeurador.

El 1153, Ramon Berenguer IV cita Batea en una carta als templers de Miravet

La continuïtat natural de la plaça que encara avui ens rep s’enfila pel carrer Major, on ens aixopluguen arcs i porxades gòtiques dels segles XIII, XIV i XV. Aquí s’hi concentraven botigues i obradors d’artesans que comercialitzaven els seus productes els dies de fira i de mercat setmanal. Agafem aquest punt d’accés a la vila closa, abans coronada per un castell d’origen islàmic que es va anar fonent en edificacions posteriors, i de seguida ens trobem al lloc que originàriament era el portal d’Aragó, el més representatiu i concorregut del poble, ja que constituïa l’entrada pel camí d’Aragó. En aquells temps els portals més transitats solien estar protegits per alguna imatge religiosa. Al segle xvii els bateans van decidir que en aquest indret calia construir-hi una capella, més tard ampliada perquè de seguida es va quedar petita, i és així que encara avui honora la patrona de la vila, la Mare de Déu del Portal. Entreu-hi i mireu al sostre, i si us agraden les llegendes i actes de fe, demaneu a algun expert que us expliqui la contalla del llamp que hi va caure l’any 1849. 

Ens dirigim tot passejant cap al portal de Cal Llarg pel carrer del Mig, que tant ens aixopluga de la pluja com de l’embat del cerç sota una renglera d’arcs gòtics delimitats pels talls que la claror del dia assesta a la foscor. Llums i ombres que dibuixen perspectives i volums per on ens perdem romàntics entre balcons i finestres guarnits de plantes ben sofertes. 

Entre sants protectors 

Passem per sota de l’arc de mig punt del portal de Cal Llarg i per la pujada del Torelló, abans extramurs, prosseguim camí cap al portal de l’Àngel, flanquejat per sengles torres de defensa de planta quadrada. La dovella central de l’arc mostra en relleu l’arcàngel Gabriel amb el filacteri de l’Ave Maria. Entre sants protectors ens endinsem al carrer dels Cavallers, on rau la grandiosa casa pairal dels Cavallers de Cardona que li donen nom. Alceu la vista enlaire i a mig carrer hi trobareu una de les portes de cavallers que es conserven a la vila closa. Des d’aquesta altura, als cavallers els era més senzill pujar als seus cavalls. Tampoc us descuideu dels petits orificis a les pedres que trobareu retornant al carrer Major, perforacions que servien per lligar-hi els animals de retorn a casa. 

Una panoràmica dels Ports fotografiada des de les vinyes que envolten Batea en la qual destaquen, al centre, les magnífiques roques de Benet
Una panoràmica dels Ports fotografiada des de les vinyes que envolten Batea en la qual destaquen, al centre, les magnífiques roques de Benet Maria Rosa Vila i Magí Sanjosé

Culminem l’agradable passeig per Batea arribant al cim, presidit per l’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel, de murs potents i estructura esvelta, amb una façana neoclàssica coronada per un campanar de 37 metres d’alt. Rere l’església hi trobareu el mirador del Picatxo, un esplèndid balcó sobre la vall Major, una de les terres més fèrtils i amb més riquesa de la Terra Alta. 

En aquesta terra, al desembre, hi podeu observar l’art de la poda. “Ara les vinyes estan pelades i a les velles hi veureu les formes recargolades de les soques, que els pagesos modelen preparant les produccions de l’any vinent i del futur”, explica el guia enoturístic Joan Vaqué. No us en podeu anar sense visitar els cellers. “Ara els vins hi prenen forma, als dipòsits els novells i en bótes els de criança”, recorda Vaqué. Una oportunitat única per tastar-los a punt de sortir, de Batea, al món.

Seguint el riu Algars

El riu d’Algars, que neix al massís del Port i travessa la Terra Alta abans de desembocar al Matarranya, ja a la Franja, va marcar en algun període, fa nou segles, el límit entre el territori de Miravet, dels templers, i el d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava. L’aigua és connexió però també frontera, i els pobles s’estableixen a les riberes buscant-hi vida. 

L’antic poble de Pinyeres està deshabitat, però els murs que resten dempeus donen pistes d’aquells que van viure vora el riu d’Algars abans que nosaltres. 

Encara vora el riu hi trobem un altre conjunt singular, el que configura el castell de Sant Joan d’Algars, al cim d’un turó des d’on obtindreu una bona perspectiva del curs fluvial. La remor de l’aigua, no pas del riu sinó ara la d’una deu que es forma a la Vall Major, ens porta a un altre indret singular que no podeu deixar de conèixer: el conjunt de l’abeurador i safareigs monumentalsde la font de Llavar. Allà on,en altres temps, les dones trobaven el moment de lleurei socialització mentre feien la bugada. Encara ara el so de l’aigua dissimula les converses.