Els camins del Port

Milers de senders travens el gran sistema muntanyenc del sud

Les pistes que creuen la fageda del Retaule ens guien per un oasi de frescor. Aquests vells faigs són els més meridionals d’Europa
Les pistes que creuen la fageda del Retaule ens guien per un oasi de frescor. Aquests vells faigs són els més meridionals d’Europa FOTO: Mariano Cebolla
25 de juny de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

El Port té una forta personalitat. Hi ha espais molt exigents, abruptes, esquerps per a qui no està acostumat a conviure amb la roca mare, engorjats i desnivells acusats, però també reserva paratges amables, planures herboses entre pinedes i una de les fagedes més meridionals d’Europa: la del Retaule. Interludis d’una simfonia vertical. Aquest perfil d’accessibilitat penosa contrasta, a les seues faldes, amb una terra ondulada, un món rural de secà, de vinya, ametler i olivera, familiar i hospitalari.

Corriols antics entre les roques

Els camins tradicionals i els corriols tortuosos salven imponents espadats calcaris i solquen pràcticament tot el massís del Port, configurant una veritable xarxa de comunicacions pedestres que uneix des de fa segles els pobles fronterers del País Valencià, Catalunya i el Matarranya, igual que ho fan els magnífics senders de gran recorregut. L’emblemàtic GR 7, el primer que es va senyalitzar a tota la península Ibèrica, que entra per Andorra i travessa els Països Catalans de nord a sud en direcció a Gibraltar, recorre la part alta del massís i conflueix, al refugi de la font Ferrera, amb el punt d’inici del GR 8, el qual posa rumb a les serres aragoneses de Javalambre i Gúdar.

Les roques de Benet formen un emblemàtic mirador al qual es pot accedir a peu
Les roques de Benet formen un emblemàtic mirador al qual es pot accedir a peu

Més recentment, ha nascut una nova constel·lació de camins: els anomenats Estels del Sud, una travessa del massís plantejada en cinc etapes. De caràcter circular, aquest magnífic itinerari aprofita com a punts de descans els refugis i cases de pagès de la zona, i consta d’una senyalització exclusiva: un estel blau pintat sobre les roques i escorces dels arbres que voregen el camí. El disseny i la longitud del recorregut, que s’estén tot al llarg de 97 quilòmetres, permeten endur-se a la motxilla imatges i aromes perdurables.

La fageda del Retaule

Explosió de colors entre arbres monumentals

El faig és un arbre procedent del centre i nord d’Europa, i al sud de Catalunya és escàs. Gràcies al microclima d’alguns indrets del massís del Port, les muntanyes de les Terres de l’Ebre conserven la fageda més meridional del continent. Es troba situada al barranc del Retaule —a la confl uència dels municipis de la Sénia, Mas de Barberans, Roquetes i Tortosa— i ha estat declarada Reserva Natural Parcial.

Arrels de faig i capçades de pins Quan arriba la tardor, aquest racó escarpat s’omple de curiosos disposats a gaudir de les tonalitats càlides de la fulla dels faigs. Però el principal atractiu del bosc no és el fullam, sinó el Faig Pare, arbre fantasmagòric amb una monumental arrel descoberta plena de formes capricioses, que segons els experts pot tenir 250 anys. Ben a prop, s’hi pot visitar el Pi Gros. Amagat entre la boscúria, mesura gairebé cinc metres de volta, fa 1,78 metres de diàmetre i s’enfila fins a més de 30 metres, una immensitat forjada, segons els estudis, durant més de 700 anys. Sembla que la seva situació, just a la partició de dues finques forestals, el va salvar d’una bona escapçada i per això, ara, ens podem abraçar al seu tronc gegant i copsar-ne la grandiositat.

Òbviament, qui ho desitge pot plantejar-se itineraris més breus, com la davallada des de Fredes a l’embassament d’Ulldecona pel portell de l’Infern, una passejada pel barranc del Retaule amb l’obligada visita al centenari Faig Pare, l’agradable i familiar caminada seguint el riu dels Estrets o el menys freqüentat, però no menys encantador, barranc de les Valls, ambdós entre poderoses parets de conglomerat.

Per a ciclistes exigents

No hi ha dubte que el perfil del massís adverteix el ciclista de muntanya que els recorreguts són exigents: desnivells acusats (entre nou-cents i mil metres de desnivell de pujada des de la falda fins a les cotes més altes) i terreny rocallós en pistes i corriols. També podrem optar per solucions suaus, però no del tot planes, com la pista que travessa des de Fredes a Caro, artèria cada vegada més transitada durant els caps de setmana per vehicles motoritzats.

Per als amants de l’asfalt, entre les moltes possibilitats que ofereixen les petites carreteres rurals, la més atractiva i exigent és la volta al Port, que podrem plantejar en una o diverses etapes: des de Tortosa cap a Horta de Sant Joan, Vall-de-roures, Fondespatla, port de Torre Miró, Castell de Cabres, la Sénia, Mas de Barberans i Tortosa. Són 180 quilòmetres per als amants de les carreteres de muntanya.

El bosc del Retaule, el riu dels Estrets i rutes com la via verda són aptes per a famílies

Que no s’espante, però, el lector, perquè una de les alternatives paisatgísticament més agraïdes és la via verda de Val de Zafán, provinent d’Alcanyís i amb destinació a Tortosa, una oportunitat per passejar amb la família entre camps de conreu i amb l’espectacle mineral de les roques de Benet a tocar, deixant-nos portar cap a les ribes de l’Ebre i travessant nombrosos túnels (us recomanem portar sistema d’il·luminació a la bicicleta). Arran de la quantitat de visitants que transiten durant l’any per aquesta antiga infraestructura ferroviària, han nascut empreses que donen servei als ciclistes, tant de recollida com de lloguer de bicicletes, ubicades sobretot a Horta de Sant Joan.

Volta a peu pel Port

Estels del Sud mostra totes les cares del massís

Es diu Estels del Sud, però també podrien ser del nord o de l’est. Tot plegat és una simple qüestió de posicionament sobre el mapa. I és que aquesta travessia excursionista frega el nord del País Valencià i passa per la Franja de Ponent i el sud de Catalunya, els tres grans territoris que conflueixen als serrats que formen el Port.

Natura, pobles i gent Trescar amunt i avall pels 100 km circulars de la ruta —pensada per fer en cinc etapes d’uns 20 km de mitjana— és una manera saludable d’assaborir les fesomies variades que prenen aquestes muntanyes: els boscos frondosos que voregen el cim del Negrell, els camps rocosos i pelats de les rases del Maraco amb vistes obertes sobre la plana de l’Ebre, els altiplans verds del Montsagre amb les roques de Benet com a decorat de fons o el congost d’inspiració montserratina que delimita les gúbies del Parrissal. Però a més de la natura, la ruta descobreix els pobles i la seva gent. El recorregut fa parada als refugis de Caro i Font Ferrera, i als nuclis de Beseit, Arnes —descanseu i preneu la fresca als porxos de l’Ajuntament renaixentista— i al poble de Paüls, desplomat sobre la solana de la muntanya. Cada parada serveix per amarar-se de territori i omplir la motxilla vital de gent i de paisatges.

I encara, els afeccionats a la roca mare i a les cavitats subterrànies no podien desaprofitar aquest espai de naturalesa calcària. Per a uns, la possibilitat d’enfilar-se per parets solitàries, assolir les grans muralles de les roques de Benet o la roca Dreta de les Valls, i d’altura més modesta, les moles del Don i les parets baixes dels Estrets a Arnes. Per a d’altres, els espeleòlegs, submergir-se al fons de les entranyes del massís a través de les nombroses cavitats, algunes de les quals se situen entre les més llargues del país, com la cova del Forat del riu d’Algars. Per als no iniciats, és possible copsar la dimensió interior del Port visitant la cova del Vidre, al peu del GR 7, prop de Caro, o l’enorme cova Cambra, a la mola de Catí, amb les seues sales fàcilment visitables a peu. Un tast de propostes, aquest escrit, que deixa el bon regust de saber que ni de bon tros hem exhaurit les possibilitats del terreny de joc, sinó ben al contrari: a partir d’aquí comença el camí de la descoberta.