Una pedra damunt d’una altra. Sense cap element que les lligui. Això és la pedra en sec, una tècnica de construcció pròpia del món rural que té al municipi de la Fatarella un dels millors exponents de tots els Països Catalans: camins, cabanes, murs, marges, pous... Tot aquest patrimoni arquitectònic construït per dominar la natura i fer-la apta per al conreu des de fa segles té un element en comú: la pedra de calar. Pel seu origen geològic, procedent d’un intens procés de sedimentació, és possible de tallar aquest material en capes més o menys regulars i paral·leles, i justament per això és idoni per construir i aconseguir una integració natural i harmònica en el paisatge.
La protecció, conservació i difusió de la pedra en sec en aquesta zona cal agrair-la a la Fundació El Solà, una entitat que ja ha complert deu anys. Neus Borrell n’és la directora i explica que la quantitat i varietat d’exemples que esquitxen el municipi són el seu principal tresor. Als camins, marges i parets que confi guren el paisatge general, cal sumar-n’hi d’altres. “Com les construccions d’aixopluc per als pagesos: des dels masos petits de planta quadrada o les cabanes d’una sola volta fi ns als perxes, cabanes amb el sostre pla fet a base de branques i troncs”, explica. També estan classificades les obres relacionades amb l’aigua, com safareigs, cisternes, basses, pous o fi ns i tot mines, “conduccions que permeten treure a l’exterior l’aigua sempre difícil de trobar en aquesta terra”.
Altres exemples de pedra en sec s’allunyen de l’agricultura i s’atansen a una incipient indústria, com ara els molins fariners, per exemple, que eren hidràulics i se situaven sempre al costat d’un barranc; o els forns de calç o d’oli de ginebre, “ungüent amb propietats curatives que s’aplicava als animals però que també s’havia usat com a perfum”.
Borrell afegeix que també estan definides les casetes de caça on es camufl aven els caçadors i les trinxeres de la guerra civil, que tan presents tenen els soldats que van lluitar en aquesta zona. Els supervivents de la Lleva del Biberó encara recorden amb dolor la dura feina de picar pedra.
“Fem un inventari de tot el que tenim per triar els conjunts més emblemàtics, signar un conveni amb el propietari i fer-hi actuacions de restauració sempre a partir d’un curs de formació”, resumeix la directora de la Fundació, que adverteix que la pèrdua del sector agrícola a la zona arrossegarà la de la pedra en sec.
Margenadors professionals
Una de les persones que collabora des del principi amb la Fundació El Solà fent de mestre és Gatano Blanch: “Estic orgullós de fer-ho i recuperar el patrimoni dels nostres avantpassats”, subratlla. Té poc més de cinquanta anys i explica que va ser el seu pare qui li’n va ensenyar la Proposa’ns idees! Aquest reportatge ha estat proposat pel lector Joan F. Anguera Fernàndez (la Fatarella, Terra Alta) tècnica, com una feina més de la vida de pagès. “Quan el camp reclamava menys hores, aprofi tàvem per refer alguna portela, un tros de marge que per alguna raó havia caigut”, recorda.
Fa deu anys va crear una empresa de margenadors, que és el nom amb què es coneixen aquí els professionals de la pedra en sec, amb la intenció de combinar-ho amb la professió d’agricultor. “Però no donem l’abast”, expressa. GBG Pedra en Sec, SL dóna feina a deu persones que tiren endavant projectes per tot el país. Per reformar velles estructures es reutilitza la mateixa pedra, i per a les noves construccions el millor, diu, és treballar la pedra local.

“Darrerament hem quedat molt contents del primer pou que hem construït, es aquí a la Fatarella i fa onze metres”, apunta. Però quant de temps es pot allargar una feina? Quins preus tenen? A tall d’exemple, el pou ha tingut ocupades tres persones durant un mes i si es parla de diners s’ha de calcular entre 50 i 120 euros per metre quadrat de marge, si bé depèn de la feina que s’encarregui. “Quin material utilitzo? Un martell de marge, les mans i algunes consideracions”. Preparar bé els fonaments, no aixecar un marge del tot vertical, saber triar la cara més apropiada de la pedra i col·locar-les sempre “una sobre dues”.
Ara es viu un boom de la pedra en sec i ho demostra l’èxit de les trobades internacionals que es fan de tant en tant, en què s’exposen experiències d’arreu del món. “En aquest sentit hi ha un parell d’exemples per seguir”, precisa Neus Borrell, “Mallorca i França, que han sabut treure profi t de la pedra en sec en l’àmbit cultural i turístic”.
Recordant els seus anys de regidor d’obres a l’Ajuntament de la Fatarella, Gatano Blanch està convençut que el turisme ha fet un salt ingent en aquesta població de 1.200 habitants i que el renaixement d’aquesta tècnica hi ha tingut un bon paper. De fet, gràcies a El Solà i a persones com Blanch s’ha aconseguit transmetre de mestres a alumnes allò que abans es transmetia de pares a fills. La cadena no s’ha trencat. Encara.
Aquest article es va publicar en el número 140 del Descobrir (Gener 2010)