Un Port, dos parcs

El relleu i el clima fan del massís un refugi de fauna i flora

Text:
Espais com el barranc de la Caramella es mostren esplèndids després de les pluges
Espais com el barranc de la Caramella es mostren esplèndids després de les pluges FOTO: Mariano Cebolla
25 de juny de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

La seva silueta és inconfusible i una de les més buscades pels visitants que s’acosten al Port. S’ha convertit en tot un símbol i com a tal té fins i tot un monument. Parlem de la cabra salvatge, l’espècie més emblemàtica d’aquestes serres i la que millor exemplifica que la fauna i els espais naturals en general no entenen de fronteres. La riquesa natural del massís del Port, però, és extraordinària i no es limita a aquest mamífer. De fet, els dos parcs naturals que s’han creat en aquest massís transfronterer ja ens permeten intuir que estem davant d’un entorn extremadament valuós des del punt de vista del medi natural.

Espais protegits

Preservat per totes bandes

La primera iniciativa per protegir aquest territori es remunta al 1966, quan es va crear la Reserva Nacional de Caça dels Ports de Tortosa i Beseit. La reserva ocupa 28.600 hectàrees i integra terrenys del Baix Ebre, la Terra Alta i el Montsià (80% de la superfície), el Matarranya (15%) i el Baix Maestrat (5%). Les dues espècies que es poden caçar, amb els permisos corresponents, són la cabra salvatge i el porc senglar. El Parc Natural dels Ports, el tercer més gran de Catalunya amb 35.050 hectàrees, es va declarar el juny del 2001. Al seu interior hi ha la Reserva Natural de les Fagedes del Ports, amb un règim de protecció més estricte. El Parc Natural de la Tinença de Benifassà és més recent (maig del 2006) i té una extensió més reduïda (quasi 5.000 ha) i fragmentada. Inclou dues reserves de fauna, la del barranc de Salt per conservar el cranc de riu autòcton i la del Mas de Peraire per protegir rapinyaires i la papallona Graellsia isabellae. A més, a tot l’àmbit del Port valencià hi ha tretze microreserves de fl ora, nou de les quals dins del Parc Natural. Al Port del Matarranya no hi ha cap parc natural, si bé una gran extensió del massís forma part de la xarxa europea Natura 2000, com també passa a la resta de sectors.

Quan pensem en parcs naturals sovint ens vénen al cap espais d’alta muntanya com la serra de Cadí, o indrets propers a les grans ciutats com el Montseny. Però si viatgem més cap al sud, hi descobrirem autèntics tresors poc coneguts com ara el Parc Natural dels Ports, gestionat per la Generalitat de Catalunya, i el Parc Natural de la Tinença de Benifassà, gestionat per la Generalitat Valenciana. El relleu i el clima fan d’aquest un territori de contrastos. El vessant sud-est, d’influència mediterrània, té temperatures més suaus que el vessant interior, amb condicions més continentals. D’altra banda, l’altitud genera més microclimes, amb zones extenses que superen els 1.000 metres on les precipitacions són més abundants, les temperatures més baixes i els vents més forts. Aquests contrastos, juntament amb el modelatge històric del paisatge que han fet l’agricultura i la ramaderia, creen molts hàbitats diferents.

Paisatge de la fageda del Retaule
Paisatge de la fageda del Retaule

I com més diversitat d’hàbitats, més diversitat d’espècies hi trobem, tant de fl ora com de fauna. En aquest sentit, el Port ha estat descrit com un “paradís botànic” per dues raons principals. En primer lloc, perquè hi conviuen comunitats vegetals mediterrànies (màquies de garric i margalló o carrascars) i submediterrànies (pinedes de pinassa i pi roig o rouredes de roure valencià) amb comunitats de climes més freds i humits (fagedes i teixedes). De fet, ja ho hem dit, les fagedes del Port, com la del barranc del Retaule, són les més meridionals d’Europa. Segon, per les més de mil espècies de fl ora presents, algunes endèmiques o molt rares a la resta del territori català.

Flors valuoses i ben amagades

De plantes curioses i valuoses, n’hi ha una pila. La major part es concentren en llocs poc accessibles com els penyals o els barrancs profunds, la qual cosa permet que es conservin  millor. Una primera joia botànica endèmica és la viola d’aigua, una planta carnívora que s’alimenta d’insectes i que viu a les fonts i als degotalls calcaris. El salze de cingle, com indica el seu nom científic (Salix tarraconensis), és un altre endemisme del sud del Principat. La llista de plantes amb interès seria molt llarga.

Al Port hi ha més de mil espècies de flora, algunes endèmiques o molt rares de veure

No podem oblidar, però, l’arenària, els gossets de roca, la nepta, la corona de rei i l’orella d’ós, aquesta última comuna als Pirineus i descoberta per un escalador fa pocs anys en unes roques ombrívoles del port d’Arnes. Tant és l’interès botànic del Port que al sector valencià s’han declarat tretze microreserves de flora, petites zones protegides on les plantes són les protagonistes. Aquestes petites joies botàniques es complementen amb unes altres més fàcils d’observar: els arbres monumentals, de grans dimensions, edat considerable i molts dels quals protegits. Al Port en trobarem de molt bonics, amb formes capricioses i històries populars que n’expliquen la supervivència. Al nord destaquen el Teix d’Engrilló, la Carrasca Grossa de les Vallcaneres, el Pi Ramut, el Faig Pare del Retaule i el Pi Gros —també del Retaule—, entre d’altres.

Cabres, llúdrigues i ratpenats

Si parlem de fauna veurem que, com la fl ora, és abundant i rica en espècies endèmiques. Entre els mamífers, a més de la cabra salvatge, hi viuen dues espècies tan valuoses com difícils de veure: la llúdriga i el gat salvatge. Les més de vint espècies de ratpenats fan del massís un dels millors llocs de la Península pel que fa a aquests mamífers de les cavernes càrstiques. I qui sap si algun dia hi tornarà el llop, extingit al Port l’any 1929.

El cel del Port és un altre paradís, aquest cop des del punt de vista ornitològic. Els grans rapinyaires, alguns escassos als Països Catalans, troben en les cingleres del massís un hàbitat idoni. El voltor comú és un dels més fàcils d’observar (per exemple, a l’observatori de Mas de Bunyol, al terme de Vall-de-roures) i, si teniu sort, també gaudireu del vol de dues àligues emblemàtiques: la daurada i la perdiguera. A l’estiu arriben l’àliga marcenca i l’àliga calçada i un altre voltor escàs, l’aufrany. En nits tranquil·les, podrem escoltar el cant del duc, el rapinyaire nocturn més gran dels que tenim a casa nostra.

A l’estiu arriben dues àligues, la marcenca i la calçada, i se sent el cant intens del duc

Les fonts, els tolls i altres llocs humits són vitals per als amfibis i els rèptils. Al Port s’han citat més de la meitat de les espècies d’aquests dos grups que hi ha a tot el país. Pel que fa als amfibis, cal remarcar l’escàs ofegabous, el tritó verd i la granoteta de punts, i entre els rèptils, la tortuga de rierol i serps com l’escurçó ibèric. Als rierols també s’hi troben peixos autòctons com la madrilla i la madrilleta roja i un invertebrat protegit que ha desaparegut de molts cursos fluvials i que aquí sobreviu: el cranc de riu autòcton. Com s’ha vist, el Port és un dels nostres espais naturals més remarcables, amb nombroses espècies animals i vegetals singulars. Aprofiteu els serveis i els itineraris que us ofereixen els parcs naturals i recorreu aquestes serres per gaudir d’un patrimoni natural extraordinari.