Les Garrigues amb nens: prehistòria, oli i ibers

Ens endinsem a les Garrigues per descobrir que, en aquesta terra d'oliveres, s'hi amaguen tresors que ens fan viatjar milers d'anys enrere. Des d'un tast d'oli que ens converteix en experts (o gairebé!) fins a una immersió de realitat virtual per veure com pintaven les dones prehistòriques de la Roca dels Moros. Hem explorat una fortalesa ibèrica única (i les seves trampes!) i hem acabat en un museu on cada objecte té una ànima. Un cap de setmana entre Arbeca, la Granadella, el Cogul i les Borges Blanques que ens ha robat el cor.

Arbeca: quina sorpresa! 

Arribem a Arbeca divendres a la tarda i el primer que fem és badar. Com pot ser que no coneguéssim aquesta meravella? L'església de Sant Jaume, imponent, ens deixa sense paraules. Igual que la bona conservació de la vila closa i dels seus porxos. L'Aida ens rep a l'Hostal la Placeta amb un somriure que ja ens fa sentir com a casa. Deixem les coses i fem una volta ràpida passejant pels carrerons estrets i empedrats del nucli antic fins a les restes del castell, que domina el poble. Tornem a l'hostal, on ens espera un sopar de pa amb tomàquet i pizzes amb producte local que reconforta l'ànima.

Un dissabte entre oli, pintures i jocs

Dissabte ens llevem amb energia i posem rumb a la Granadella, un dels principals centres de producció d'oli de Catalunya. Al Museu de l'Oli de Catalunya, amb les instal·lacions i la maquinària originals del molí fundat el 1920, en Guillem ens explica la història de la producció d'aquest or líquid. Ens quedem parats quan ens diu que per aquestes terres ja s'hi feia oli en temps dels romans, i potser fins i tot abans! Aprenem com treballaven les moles per triturar les olives i com funcionaven les premses antigues per extreure'n tot el líquid. Després, anem al Centre de la Cultura de l'Oli per fer la part més divertida: el tast. Ens posen dos olis i hem d'endevinar quin és el verge extra. "Aquest té més gust", diu en Roc convençudíssim. I l'encerta! "Hem guanyat!", crida. Ja tenim tastador oficial a la família.

Seguim el viatge al passat, però aquest cop retrocedim 6.000 anys enrere. Arribem a la Roca dels Moros, al Cogul. Els papes al·lucinem literalment amb 'Els Ulls de la història'. Ens posem unes ulleres de realitat virtual i, de cop, som al Neolític i podem interactuar amb el paisatge i amb els objectes que trobem. Veiem l'entorn d'aleshores, ens movem sobre de la Roca i, el més impactant, veiem les dones que van pintar aquestes roques. La Roca dels Moros va ser un espai sagrat durant mil·lennis i sembla que les dones prehistòriques hi feien algun ritual de fertilitat. Després d'aquesta descoberta, l'Elisabet ens porta fins a la balma a veure les pintures reals. Són les més ben conservades de Catalunya! Ens mostra les figures d'art llevantí i les d'art esquemàtic, així com els gravats ibèrics, romans i medievals. 

Per acabar el dia, a la tarda, necessitem una mica d'esbarjo i anem a La Manreana. En Roc té una missió: el laberint. S'hi llança de cap i no para fins que troba la sortida. Després es dedica a resoldre petits escape rooms que s'inventa repartits per la granja i va una estona a la zona de jocs d'enginy. La Tanit troba el seu paradís particular als llits elàstics i al parc. Entre activitat i activitat, saludem les cabretes i els rucs, que ens miren amb curiositat.

Les trampes dels ibers

Diumenge toca canvi d'època. Ens endinsem al món dels ibers als Vilars d'Arbeca. No és un poblat qualsevol, és una fortalesa única, un palau! L'Amanda ens explica els 450 anys que van viure aquí i, sobretot, com es defensaven. En Roc està fascinat. La muralla, el fossat, les torres... Però el que el deixa atrapat són les trampes: un camp ple de pedres punxegudes (camp frisó) per aturar els enemics. De seguida comença a pensar noves estratègies: "Jo hi hauria posat cocodrils al fossat! O molt de fang, molt enganxós, perquè es quedessin clavats!". Ja tenim l'enginyer militar.

Un museu diferent a les Borges Blanques

Acabem la ruta a les Borges Blanques. Ens sorprèn la preciosa plaça porxada, amb la Casa Benet del segle XV, la més antiga, vigilant el pas del temps. Busquem un moment de calma i el trobem al passeig del Terrall, un oasi verd amb un estany al mig. La Tanit veu les barques. "Vull anar a la caseta del mig!", diu decidida. Li traiem la idea del cap amb una promesa millor: anem a Cal Pauet. No és un museu normal. És la casa d'en Josep Maria, que, amb els seus nets, el Dani i el Pau, ens obren un món de records. Més de 3.000 objectes antics! "Tots tenen una història darrere que emociona", ens diu. I és veritat. Ens quedem embadalits amb un Biscúter que sembla a punt d'arrencar, amb una de les primeres 100 teles Philips que van arribar a l'estat espanyol o amb un teatret de paper que ens fa somiar.

Marxem de les Garrigues amb la panxa plena d'oli bo i el cap ple d'històries mil·lenàries. Ho fem mirant enrere per la finestra del cotxe, dient adeu a aquest mar d'oliveres que s'estén fins a l'infinit. Un paisatge que també ha estat l'escenari de les nostres aventures: ara sabem que entre aquests troncs retorçats s'hi amaguen trampes ibèriques i dones prehistòriques que pintaven roques.