48 hores a Ponts

Entre les dues cares del mateix país

A mig camí de rutes molt transitades que van de nord a sud o d’est a oest, Ponts és una magnífica vila on fer parada i fonda
A mig camí de rutes molt transitades que van de nord a sud o d’est a oest, Ponts és una magnífica vila on fer parada i fonda
25 de maig de 2020 a les 00:00
Guardar a favorits

Ponts es troba a l’interior del país, però en realitat allò que el defineix millor és ser una terra de frontera: una frontera geogràfica, la que separa els altiplans de la Noguera alta, amb els seus camps de secà que verdegen a la primavera i esclaten de groc a l’estiu, amb els primers cims del Prepirineu i els seus passos d’aigua i roca, cada cop més estrets i ombrívols fins al cor de les muntanyes més elevades; i una frontera històrica, la que es va anar movent entre els segles X i XII entre els comtats catalans i el domini àrab i que va deixar un reguer de castells i torres de defensa; i una frontera hídrica, entre la Catalunya que produeix i emmagatzema aigua i la que la beu. Un pont entre les dues cares d’un mateix país.

Divendres tarda

Tant és d’on vinguem: el primer que trobem a mesura que ens atansem a Ponts és que el paisatge canvia de manera radical i definitiva. Si venim del sud, de les planes de la Segarra i la Noguera, veiem com els camps ondulats es van fent cada cop més curts i amb pendents més pronunciats, sense perdre, això sí, els seus esclats de colors que canvien amb les estacions, com una catifa natural de temporada. Si venim del nord, d’Andorra i la Seu d’Urgell, veurem com la vall del Segre s’obre amb generositat i com la pedra nua dels colls de muntanya comença a quedar enrere. Som en una frontera geològica i paisatgística. Qualsevol moment de l’any és adequat, però si ho fem entre la primavera i l’estiu descobrirem la cara més intensa del paisatge de les Terres de Ponent.

El primer que fem en arribar a Ponts és caminar uns dos quilòmetres en direcció a la Seu d’Urgell per visitar la canònica de Sant Pere de Ponts: una església d’estil romànic llombard, de la qual ens en consten notícies en documents des del segle XI.

El que ha arribat fins als nostres dies és una església d’una sola nau amb un magnífic cimbori octogonal. Després d’un trist procés d’abandonament i espoli, els ciutadans de Ponts van prendre mesures per aturar-lo a través de l’Associació d’Amics de Sant Pere. És a dalt del tossal de les Forques, un indret excepcional des d’on tenim vista de tot el nucli de Ponts i dels camps que s’estenen, infinits, al seu voltant.

Dissabte matí

Una de les sorpreses que ens ofereixen els esmorzars a Ponts és a les seves fleques. Aquest cronista no ha aconseguit saber com ni per què, però a les fleques de Ponts i de la veïna Artesa de Segre es van posar de moda ja fa molts anys uns croissants monumentals, normals i farcits o coberts de xocolata. Amb un de sol n’hi ha prou per donar per esmorzada una família. Qui prefereixi el salat, hi trobarà un bon assortiment de coques de samfaina o de recapte, tan pròpies de les terres de Lleida.

Amb aquesta ingesta d’energia a l’organisme, emprenem una sortida que ens portarà a seguir els camins de l’aigua. Ponts és, de fet, el punt de sortida dels dos principals canals -el d’Urgell i el Segarra-Garrigues- que porten el reg a les Terres de Ponent. El canal d’Urgell, construït a mitjan segle XIX, va inundar amb els seus tentacles blaus un territori de cinc comarques i 70.000 hectàrees, i va convertir les terres de Lleida en el gran rebost agrícola de Catalunya.

L’aigua surt del pantà d’Oliana i als afores de Ponts visitarem la resclosa de derivació del canal d’Urgell, inaugurada l’any 1912. Una contrapresa fa alentir la baixada de l’aigua cap als canals, mentre unes cases de comportes s’alcen sobre les aigües com en una estranya Venècia fora de context. Actualment, el canal d’Urgell també beu del pantà de Rialb, amb un entorn natural privilegiat on la muntanya i l’aigua conviuen en harmonia.

Dissabte tarda

Dedicarem la tarda a conèixer a fons la vila. Disposa d’un preciós nucli medieval amb carrers i places porxades, d’on destaquen la plaça del Planell, amb una portalada antiga molt ben conservada, la plaça del Blat i el carrer Major. El carrer de Santa Maria ens conduirà fins als indrets més antics de Ponts. A l’església de Santa Maria trobarem un fantàstic retaule barroc.

Al nucli antic hi ha el Museu Francesc Boncompte: una de les sales més curioses de les Terres de Ponent, amb una col·lecció d’armes de foc que ens recorda que aquestes terres també van ser terres de bandolers i que els conflictes bèl·lics també hi van deixar empremta. 

Diumenge matí

Esmorzem per agafar energia per a la darrera sortida: una visita al monestir de Santa Maria de Gualter. Un conjunt monumental del segle XI que el comte Ermengol d’Urgell va fer construir en aquest enclavament de frontera, a la riba del Segre, a tocar de Ponts però al terme de la Baronia de Rialb. Va ser greument danyat a causa d’una explosió que hi va tenir lloc durant la Guerra Civil, però encara conserva els murs perimetrals de l’església, un edifici de tres naus amb un gran absis central i la nau central, coberta per una volta de canó. El claustre està en molt bones condicions, i l’Ajuntament de la Baronia de Rialb hi ha obert un centre d’informació turística.

Festa

La festa més genuïna de Ponts és la del Ranxo. Coincideix amb les festes de Carnestoltes i és una preparació per a l’arribada de la Quaresma. Es tracta d’una escudella popular en la qual participen els veïns del poble. L’objectiu és que ningú no es quedi sense la seva ració, necessària per agafar forces per a la Quaresma.