El sol està a punt d’amagar-se darrere de les muntanyes que envolten el pantà de Rialb, a la Noguera. A la Torre de Rialb (o la Torra), un disseminat molt pintoresc format a l’entorn de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria, del segle XI. Acabem d’arribar al Mirador de la Torra, la casa rural on s’allotjaran, ubicada a l’antic ajuntament del poble, en un indret amb vista privilegiada al pantà. És un dels vint-i-quatre allotjaments rurals de la Baronia de Rialb, municipi situat a l’extrem nord-est de la Noguera i format per onze nuclis dispersos a la vall del Rialb.
No coneixiem aquesta part de Catalunya. Hi hem passat de camí a Andorra o a la Seu d’Urgell, però mai no haviem explorat la zona. Així, estem disposats a descobrir, deixar-nos seduir i gaudir d’un cap de setmana diferent. A la tarda, ens hem aturat a Ponts per reunir-se amb en Joan Casals, de Lapica Trips —qui els ha acompanyat a la casa— i també per comprar coca de recapte i un croissant de xocolata gegant al forn Peretó, i un bon assortiment d’embotits (botifarra, llonganissa, fuet, secallona, bull, pa de fetge i donja) a la cansaladeria Vilalta, botiga emblemàtica on diuen que fan la millor botifarra del món!
Només al municipi de la Baronia de Rialb hi ha vint-i-quatre allotjaments rurals
És hora, doncs, de parar taula i gaudir d’un sopar a base de productes locals. Tanmateix no ens hi podem encantar gaire, ja que així que es faci fosc, cap a les deu de la nit, tenen la primera cita del cap de setmana.
Al cel ja s’endevinen els primers estels. A la vora del pantà de Rialb, a tocar d’un espectacular dolmen, ens disposem a gaudir d’una sessió d'observació i megalitisme de la mà del guia Ramon Ignasi Canyelles, un expert en astronomia i prehistòria, i monitor astronòmic de la Fundació Starlight. Ben equipat amb un telescopi, una carta astral, un punter làser i un munt de dades i coneixements sobre planetes, galàxies, estrelles, dòlmens, menhirs, llegendes i històries del passat, en Ramon Ignasi ens dona la benvinguda.
Avui no hi ha lluna, així que la Via Làctia, la nostra galàxia, llueix com mai. Aprenem a trobar la constel·lació de l’Ossa Major i l’Estel Polar, que ens marca el nord; Venus, que brilla amb força, mirant cap a l’oest; el triangle d’estiu, format per les estrelles Vega, Deneb i Altair; Mart, amb la seva característica lluentor vermellosa; Saturn i Júpiter, i l’estrella Antares o Cassiopea.

En Ramon Ignasi Canyelles ens assenyala planetes, constel·lacions, estrelles i satèl·lits amb un punter làser i ens acaba explicant una pila de coses interessants sobre astronomia, forats negres o supernoves, i també sobre megalitisme, mitologia i prehistòria. Acabem l’activitat entrant al dolmen de Sòls de Riu, un monument funerari aixecat fa més de quatre mil anys i traslladat del seu emplaçament original, negat a causa de la construcció del pantà de Rialb. Una reflexió final que fa ballar el cap a tots, adults i infants, abans d’anar cap a la casa rural on s’allotgen: “En el fons som pols d’estrelles, ja que la majoria dels elements que formen el nostre cos es van crear fa milers de milions d’anys a dins d’una estrella”.
“I quan comença l’aventura?”, pregunta. L’anunci que avui farà barranquisme ha fet que durant tot l’esmorzar no es pensi en altra cosa —exceptuant el croissant de xocolata gegant del forn Peretó, és clar. A les nou en punt ens passa a recollir amb una furgoneta Aleix Gómez, monitor de Lapica Trips. Amb ell farem l’activitat de barranc canyoning al Rialb. L’emoció davant l’excursió aquàtica és màxima: ningú no ha provat abans el descens de barrancs! Durant el trajecte que porta al punt de sortida, tot són preguntes: “L’aigua és freda? És perillós? Fa por? Veurem coves?”. L’Aleix en respon algunes i a d’altres posa el fre per mantenir l’expectativa. “Si ho desvelem tot ara, no hi haurà sorpreses”, diu.
Després d’uns quants revolts, arribem al punt de sortida. Hora de posar-se el neoprè, carregar el casc i caminar durant mitja hora per aproximar-se al riu. No és gaire còmode caminar amb el neoprè enganxat al cos, però el paisatge és cada cop més espectacular. Arribats a la vora del Rialb, arriba l’hora de la veritat. Ja no hi ha marxa enrere. Ens disposem a fer barranquisme o descens de barrancs; és a dir, a seguir el curs d’un riu de muntanya en aigües totalment naturals. L’objectiu és passar-ho bé, però, això sí, cal seguir en tot moment les indicacions de l’Aleix: casc ben ajustat, estar sempre pendent del grup i no separar-se’n o respectar el medi natural són algunes de les premisses.
Els voltants de Rialb són ideals per a la pràctica del descens de barrancs
El recorregut és de dues hores i comença en un dels trams escanyats del Rialb, a pocs metres més avall d’on hi ha un aflorament del riu, l’anomenat forat de Buli. Surten d’una petita platja riu avall, a estones caminant i d’altres nedant a favor del corrent. L’aventura comença ben aviat. Per una canal flanquejada per altes parets a banda i banda, els barranquistes novells entren a coves deixant-se endur pel cabal de l’aigua, baixen per petits tobogans de pedra i fan petits salts als diferents gorgs. Entre acció i acció arriben a racons espectaculars, amb aigües cristal·lines on la vegetació descendeix per les roques.
Això del descens de barrancs ens ha fet posar la directa. Tant, que ara tenim moltes ganes de provar altres esports d’aventura: ràfting, salt de pont, escalada, parapent... Després d’un matí descarregant adrenalina, ens espera una tarda tranquil·la. Dinen al nucli històric de Ponts amb ganes de tastar coses noves i deixar-nos sorprendre. La taula fa goig: braves, tataki de tonyina amb poma i soja, bastonets de pollastre amb cereals i salsa de mel i mostassa, pop a la planxa amb crema de patata, ou escumat amb cremós de pèsols i pernil ibèric, carpaccio de gambes amb pesto de festucs. Ens ha encantat la manera de presentar les tapes.
Història sobre història
Satisfets, fan els dos quilòmetres i mig que separen Ponts de Gualter, però abans d’arribar al poble ens aturem per gaudir de la visita guiada al monestir romànic de Santa Maria de Gualter, un antic priorat benedictí dels segles XII i XIII, de la mà de Jaume Marvà, guia turístic i gran coneixedor de tot el romànic de la vall del Rialb. Gràcies a ell, la família esbrina, entre altres moltes coses, que aquest monestir fou ocupat pel bàndol republicà durant la Guerra Civil, que va fer explotar el polvorí dins de l’església amb la caiguda del front del Segre l’any 1939 o que el retaule gòtic que hi havia a l’església ara es pot veure al Museu Nacional d’Art de Catalunya.
El monestir de Santa Maria de Gualter fou un polvorí republicà durant la guerra
Després de passejar per l’església, el claustre i per les passarel·les de formigó amb baranes metàl·liques que permeten accedir als pisos superiors, en Jaume ens recomana que visitem altres espais de la ruta del romànic de la vall de Rialb. De les vint-i-tres esglésies romàniques, en visitarem les que tenim a tocar de l’allotjament: Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre; i també la de Santa Maria de Palau, del segle XI, una de les més encantadores i més ben conservades de la zona.
Després d’una bona dosi de natura i aventura, és hora de descansar una estona. A mitja tarda tornem a posar-nos en marxa. Aquest cop fem un trajecte de mitja hora fins a Tiurana. Aquest poble, inaugurat el 2007, va prendre el nom de l’antic, abandonat i negat el 1999 sota les aigües de l’embassament de Rialb. Una passejada per la nova Tiurana ens porta a visitar un seguit d’elements recuperats de l’antiga vila que van ser portats fins aquí abans de ser coberts d’aigua, com la façana principal de l’església parroquial de Sant Pere, el cementiri, els pòrtics de l’antic carrer Major, el pou cobert, el portal de la Creu, la creu monolítica del camí Ral o el sarcòfag i la làpida funerària.
Diumenge toca posar-se el banyador, de nou. Aquest cop per navegar per les aigües de l’embassament de Rialb. L’Aleix de Lapica Trips els acompanya a l’embarcador perquè la nostra família provi alguna de les activitats nàutiques que proposen. S’han deciditper una sessió doble amb una estona de open caiac i una altra de surf de rem. Amb el caiac remen animadament fins al pont i paren en alguns llocs per banyar-se i gaudir del paisatge. Més tard, amb el surf de rem (paddle surf), es desplacen drets al damunt d’una taula amb l’ajuda d’un rem. Avui, els Segalen han canviat l’aigua salada de Vilanova per l’aigua dolça de l’embassament de Rialb: “Ha estat una experiència molt bona. No ens esperàvem trobar-nos amb tantes propostes aquàtiques!”.
Encara ens hi quedariem més estona, però ens crida la tradició motera. Abans de tornar cap a casa ens aturem a fer una visita al museu de la moto de Basella. Dit i fet, en tornar per la C-14, entre les localitats d’Oliana i Ponts, ens aturem per visitar aquest original espai dedicat al món de la motocicleta en què poden veure més de 190 models exposats, des dels més rudimentaris dels inicis del motor fins a l’actualitat, amb alguns exemplars únics al món. Cansats, però molt satisfets de les experiències viscudes, planegem un pròxim viatge, aquesta vegada amb moto, per continuar gaudint d’aquest racó de món que hem descobert per a sempre.
Aquest article es va publicar en el número 280 del Descobrir (Agost - Setembre 2021 2021)