Bon dia, iaio, com estàs? Com et trobes?
—Bon dia, Sergi, bé… Quin dia pugem a Vilanova? Avisa, eh?
—I tant! Demà?
Aquelles trucades, repetides i tendres, eren molt més que un simple missatge logístic. Eren el batec d’un vincle que ha marcat tota la meva vida. Amb el meu iaio Milio vaig aprendre a mirar el món amb ulls d’infantesa i saviesa alhora; vaig aprendre que la natura no és només paisatge, sinó memòria, identitat i família.
Ell em va
El fil invisible del Montsec
El cuiner recorda el regal que li va fer el seu avi: transmetre-li un amor profund per la serra
24
de febrer
de
2026
Guardar a favorits