Anys enrere el turisme ornitològic era vist com quelcom un xic extravagant, però l’ornitologia és una afició en auge arreu i, de la mateixa manera que molts ocellaires de casa nostra fan viatges naturalistes a països propers i remots tot cercant les espècies més atractives o difícils d’observar, n’hi ha molts d’altres —sobretot de països nòrdics, però també, i cada cop més, catalans— que volen gaudir dels valors naturals del nostre país i ampliar la llista d’espècies observades. Són persones tocades pel virus de la natura, que té, ben sovint, el món dels ocells com a porta d’entrada.
La comarca de la Noguera, repartida entre la Depressió Central i els Prepirineus, és molt extensa i ofereix una gran diversitat d’hàbitats: inclou muntanya, valls i riberes, un gran conjunt de petites serres i, sobretot, bona part de la gran plana d’Urgell, d’uns valors naturals tan destacables com menystinguts fins fa poc. Aquest gradient que va des de la Noguera alta fi ns a la Noguera baixa permet observar des de trencalossos als ambients montans fins als ocells més típicament estèpics a la plana. És en aquest context que el turisme vinculat tradicionalment als esports a l’aire lliure i al patrimoni arquitectònic ha vist l’oportunitat d’especialitzar-se en el món dels ocells.
Aquí ha nascut BirdinginSpain, la primera iniciativa privada catalana que ofereix als visitants no només la possibilitat d’observar ocells en estat salvatge, sinó també de fer-los fotografi es, gràcies al muntatge d’amagatalls (hides) expressament dissenyats per poder-se apropar a les espècies amb més requesta. Aquestes activitats es fan des del castell de Montsonís i ofereixen l’oportunitat de gaudir d’ocells estèpics i carronyaires, lligats a ambients molt diferents i tanmateix força propers en aquesta comarca.

La Diputació de Lleida, gràcies a l’Ofi cina Catalana de Turisme Ornitològic, també promociona els valors ornítics de la zona. Els indrets principals per a l’observació són els secans, els ambients aquàtics i la muntanya. Del primer grup, en destaquen els secans de Balaguer i els de Bellmunt i Bellcaire d’Urgell, que formen part de la Xarxa Natura 2000 com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En aquestes àrees s’han dut a terme plans pilots de mesures agrícoles per a la conservació de les aus estèpiques, com ara l’esparver cendrós i el sisó, que en general són perjudicades per les varietats de cereals que es conreen actualment, cada cop de cicle més curt.
Una iniciativa privada permet als visitants fotografiar els ocells en estat salvatge
Juntament amb aquestes espècies, altres de ben vistoses com el magnífi c abellerol o el bigarrat gaig blau, el xoriguer petit o moixons menuts i bruns com la cogullada fosca, la terrerola vulgar o la calàndria, també hi tenen lloc. D’altra banda, alguns ambients aquàtics com ara les valuoses llacunes temporànies —que sovint serveixen d’abeurador a estèpiques com la xurra— o els rius, aigualleixos i embassaments, ofereixen un bon mosaic. Així, hi trobem la Reserva de Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, el riu Segre travessant espadats com el congost de Salgar i el de Mu, l’aiguabarreig d’aquest riu amb la Noguera Pallaresa —just després de l’embassament de Camarasa— o, ja al sector del Montsec, la reserva natural de la Noguera Ribagorçana Mont-rebei. Finalment, el tercer gran ambient, el muntanyós, queda ben representat amb la gran serra del Montsec. El trencalòs, el voltor i l’aufrany —només hi manca el voltor negre per completar els quatre voltors ibèrics— s’hi poden veure, amb l’àguila cuabarrada i la marcenca, les gralles de bec vermell, les merles blaves i roqueres i diverses espècies de tallarols.
Com deixà escrit Pablo Neruda, “fui por el mundo buscando la vida: pájaro a pájaro conocí la tierra”, les terres de Ponent tenen molt per oferir i els seus ocells són l’esquer ideal per visitar una comarca que combina harmònicament la muntanya, l’aigua i la plana de secà.
Aquest article es va publicar en el número 131 del Descobrir (Abril 2009)