La roca Alta, on la història es fon amb el paisatge

Ubicada al Montsec de Rúbies, aquesta muntanya és una suma d’elements engrescadors: grans parets que s’esbalcen vers camps de conreu perfectament dibuixats, empremtes d’un passat recent, balcons des d’on s’albira gran part del Pirineu i la sensació que, aquí, el temps s’atura.

La roca Alta, on la història es fon amb el paisatge.
La roca Alta, on la història es fon amb el paisatge. FOTO: Bego Masdefiol
25 de desembre de 2015 a les 00:00
Guardar a favorits

L’excursió que us proposem és un itinerari circular pel Montsec de Rúbies, una zona força coneguda pels amants de l’escalada, però no tant pels senderistes. Aquest indret sempre s’ha vist allunyat d’un turisme massificat, tot i ubicar-se en un enclavament privilegiat dominat per gegants calcaris que, en caure la tarda, adopten tonalitats ataronjades i vermelloses. La ruta parteix de l’ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià i de les ruïnes del castell, del qual resten part de la porta d’entrada, d’una cisterna i d’una torre circular.

Des d’aquí hi ha una vista magnífica de la vall de Meià i de les parets verticals que conformen la sensacional talaia de la roca Alta. L’itinerari va a buscar el punt feble de la muralla que s’alça altiva davant nostre. És el pas de Nerill, des d’on la vista s’eixampla cap a la serra de Carreu, Boumort, el Port del Comte o el Cadí. Seguint les fites i un corriol fressat, marxem cap a l’oest per anar a buscar el feixanc de la Roca Alta, una lleixa a una altura mitjana, perfectament visible des de lluny. Es tracta d’un corriol un xic perdedor per culpa de la vegetació. Un cop la muralla s’obre, agafem el camí del Graell de la Roca Alta, on comencem a guanyar alçària ràpidament per un camí amb contraforts de pedra seca i nombroses llaçades que serveixen per superar el pendent d’una manera més amable.

Més amunt trobem un regal inesperat: les restes d’una edificació de la guerra civil. De fet, gran part de la carena de la roca Alta es troba salpebrada amb restes republicanes del front del Segre, com búnquers i trinxeres. Un cop a la carena, només cal recular cap a l’est fins a l’àmplia i arrodonida aresta cimera, un indret amb una vista a vol d’ocell de la Noguera i bona part del Prepirineu i el Pirineu. La baixada la farem pel pas de les Eugues, una canal de roquissar descompost. Més endavant enllacem amb la pista que ens conduirà, ja més còmodament, fins al punt on hem deixat el vehicle.