Fins a mitjan segle XIX, el que ara és un territori d’horta extensiva era una estepa de secà, pobra i aspra com un terròs polsós. Amb la construcció del canal d'Urgell es van començar a plantar pomeres i amb l'arribada del ferrocarril les van començar a vendre a Barcelona. L’estació principal fou construïda enmig del no-res, i al seu voltant, com en el Far West cinematogràfic, a poc a poc es va construir un poble que amb el pas dels anys es va convertir en Mollerussa, l’actual capital de comarca.
El Pla d’Urgell, territori agrícola, demana al foraster visitant una amplitud de mires com l’horitzó que tot ho abasta i la curiositat imprescindible per acostar-se a una realitat construïda amb camps, camins, canals, graveres i pantans on campen conills fugissers i fan guàrdia falcons amatents.
El poble de Sidamon és el punt de partida d’una ruta que ens durà per terrenys un xic fantasmagòrics per descobrir-nos, alçats sobre un turó que no arriba als tres-cents metres sobre el nivell del mar, una vista que va repassant siluetes com el Port del Comte al nord o el massís del Port a l'altra banda. Contrallums de territoris feréstecs que contrasten amb el paisatge ordenat que tenim als peus. Ametllers perduts en extensos camps de pomeres, canals com tiralínies que porten l'aigua a grans extensions d’ordi, espessos camps de panís que a l’estiu ja comencen a deixar veure el caputxó de les panotxes.
Cap d’aquests detalls no té cap sentit, però, si el visitant no pren consciència de la riquesa paisatgística més significativa que té la comarca, un valor intangible i imprevisible d’una bellesa que només pot comparar-se amb el mar obert. El Pla d’Urgell té un cel tan esplèndid, radiant i sempre canviant, un cel obert, cobert, boirós, ras, de núvols amenaçadors i, sobretot, cada vespre, amb unes postes de sol de bellesa total.
Si voleu fer cap comentari sobre aquesta ruta, escriviu-nos a [email protected]
Aquest article es va publicar en el número 197 del Descobrir (Juliol 2014)