Pla d'Urgell, paisatges de secà a la comarca més plana del país

Des de Bell-lloc d’Urgell, descobrirem els paisatges de secà del Pla d’Urgell i una infraestructura que procurava aigua potable, un dipòsit construït l’any 1894 per Francesc Macià.

Pla d'Urgell, paisatges de secà a la comarca més plana del país.
Pla d'Urgell, paisatges de secà a la comarca més plana del país. FOTO: Carme Bullich
25 d'abril de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

El Pla d’Urgell és ric gràcies a l’agricultura intensiva proveïda pels canals d’Urgell. En l’itinerari, però, recorrerem els pocs indrets amb la primigènia vegetació de secà. I ho farem per la Serra, un estret i allargat bony que trenca la monotonia. Comencem a la zona d’esbarjo de la Pineda de Bell-lloc d’Urgell. Travessem el canal auxiliar d’Urgell, voregem l’espona i, pel caminet a la dreta, a uns 200 m arribem a l’antic dipòsit d’aigua del poble. Una relíquia històrica. Fou construït el 1894 per l’enginyer militar i civil, i futur president, Francesc Macià. D’uns 25 m de diàmetre i 3 de fondària, és el segon que va construir en formigó armat, introduït pel mateix Macià al país.

Tornem i abans del canal agafem el camí més a l’esquerra. A uns 800 m trobarem el mirador dels Tossalets, on s’ha iniciat la recuperació de plantes autòctones, foragitades per l’activitat agrícola. Seguim pel camí amb la mirada posada al tossal, a uns tres quilòmetres a l’est. Dalt del tossal tenim l’Observatori, parts que resten del parapet armat aixecat a la guerra civil, zona que estàrehabilitant el projecte Ponent Actiu de la Diputació de Lleida.

Com que no hi arriba l’aigua del canal, la vegetació de la Serra és de secà. La quietud dels ametllers, olivers, carrasclars i timonedes contrasta amb la frenètica activitat dels tractors al pla de regadiu. A uns 600 m a l’est, en un tossal tancat per un reixat, el poblat ilerget del Tossal de les Tenalles (del segle VI aC) i de l’edat del ferro. Descobert el 1915 en aparèixer molts bocins de tenalles, només se’n conserva la cisterna. Un tros més enllà, marcat per un repetidor, el mirador de la Fita Alta (286 m). Des d’aquí, a més de la modificació humana del paisatge, la planura que ens envolta també deixa clar el nom de la comarca més plana del nostre territori.