Pobles petits, masos perduts i castells tancats. La solitud imprimeix una certa dosi de salvatgia a l’alta Segarra més occidental. A l’hivern, infinits matisos de color terra dominen el paisatge i uns primerencs brots verds, gairebé imperceptibles, comencen a treure el cap pels camps de cereal que hi ha, sobretot, a les fondalades de la comarca. Llocs més a recer del vent, que recullen l’aigua escassa dels turons que els protegeixen i la humitat de la gebra
Pobles i paisatges inalterables de la Segarra
El paisatge més septentrional de la Segarra, a cavall amb la Noguera, és una mar de petites comalades de cereal i turons poblats de boscos d’alzina. La ruta s’endinsa en una zona que ha viscut pocs canvis els darrers mil anys
25
de gener
de
2018
Guardar a favorits