Una comarca que té per sostre un pla que frega subtilment els cinc-cents metres és una comarca aparentment condemnada a la domesticació paisatgística. Lluny d’unes vistes monocromàtiques, però, el Segrià té una diversitat desconeguda que va des del verd més humit de l’horta fins als secans treballats i les barrancades abruptes dels plans d’Almatret i la serra de Pena, balconada de frontera amb una vista desconeguda
Almatret, el salvatge oest de Catalunya
El secà envolta aquest poble del Segrià ubicat a la fi del món: des d’allà podrem pujar al mirador de la Pena, des d’on el gran meandre de l’Ebre sembla separar-nos de la resta del món conegut.
25
de març
de
2011
Guardar a favorits