Vora l’aigua tranquil·la del Segre

Des de la Granja d’Escarp, remuntem riu amunt i en recorrem els darrers quilòmetres per endinsar-nos en un exuberant bosc de ribera, gaudir dels ocells aquàtics i admirar els paisatges endreçats pels pagesos.

Vora l’aigua tranquil·la del Segre
Vora l’aigua tranquil·la del Segre FOTO: Chrisly Broderick
25 de novembre de 2019 a les 00:00
Guardar a favorits

Només set quilòmetres separen per carretera la Granja d’Escarp i Seròs. Avui, però, hi anirem caminant i fent una mica de tomb per impregnar-nos bé del paisatge, tot remuntant el Segre des de l’aiguabarreig amb el Cinca. El Baix Segre és un territori força desconegut. Tot i pertànyer al Segrià, el paisatge té poc a veure amb el de l’anomenada plana de Lleida: mirem on mirem ens envoltaran turons de poca altura però que donen molta personalitat a l’horitzó. També farem notar a la canalla que, en un costat, tindrem un bosc salvatge de xops i espessos canyissars que s’aixecaran molts metres per sobre dels nostres caps i que, a l’altre, hi ha la natura endreçada dels pagesos, amb rengs d’arbres fruiters ben afilerats que faran que cada estació el paisatge estreni vestit.

La ruta la comencem a l’aiguabarreig Segre-Cinca, que pertany als termes de la Granja d’Escarp i Massalcoreig. Unes passeres de fusta permeten endinsar-nos en aquest bosc de ribera de manera molt accessible. Tindrem alguns baixadors per apropar-nos a l’aigua i un mirador d’ocells. Un cop impregnats de paisatge, sortim de les passeres i iniciem el camí riu amunt. Seran poc més d’onze quilòmetres fins a Seròs, però sense cap desnivell. És l’últim tram d’una ruta senyalitzada pel projecte Ponent Actiu de la Diputació de Lleida amb finançament parcial dels fons europeus FEDER. El tram entre l’aiguabarreig i Seròs es pot fer de manera fàcil en unes tres hores, però n’hem de calcular quatre, perquè de ben segur que ens aturarem amb la canalla a fer fotografies o a admirar el paisatge.

Cada època de l’any té el seu encant per visitar el Baix Segre, només hem de tenir en compte el fred boirós de l’hivern -que també té el seu punt- i que a l’estiu haurem d’anar amb compte amb la calor -tot i que la caminada transcorre per una zona molt boscosa, a segons quines hores se’ns podria fer llarga-. Si feu la ruta a la primavera, heu de saber que a primers de març es produeix l’espectacle de la floració dels fruiters i que d’abril a juny la natura està especialment ufanosa.