Hi ha un poble a la dreta del riu Corb on és difícil distingir on acaba la muntanya i on comencen les cases. La seva silueta inconfusible, una munió d'habitatges que s'enfilen turó amunt fins a les restes d'un castell, li ha valgut un sobrenom singular: 'El Nou de Copes'. Aquesta extraordinària demostració d'urbanisme medieval, declarada conjunt historicoartístic, és un lloc on les cases no semblen construïdes, sinó amuntegades, arrebossades amb els mateixos tons terrosos del paisatge que les envolta. La millor manera de visitar-lo és sense rumb ni pressa. És una vila feta per perdre-s'hi. Un laberint de carrers i carrerons, d'escales i rampes, pujades i baixades, que s'esforcen per adaptar-se al terreny costerut. El seu interior és una inacabable mostra de racons i raconets: arcades, carrers porxats, cases pont, portalades i cantonades inversemblants. Parlem de Guimerà, al cor de l'Urgell. Preparats per descobrir-ne tots els secrets?
Un laberint en ziga-zaga
L'exploració és un ascens constant. Si comencem des de baix, pel carrer del Riu, de seguida ens veiem engolits per un recorregut en ziga-zaga. Pugem pel carrer de la Capella, on trobem la petita capella de Sant Esteve i l'Antic Hospital. Seguim amunt fins a la recòndita plaça Major. Aquí hi ha el cor de la vila, un bon lloc per buscar a terra el forat de l'antic pou de gel, visitar el Museu de La Cort del Batlle i, de passada, comprar bon pa i embotits artesans per fer un mos. Des de la plaça, ens endinsem en el tram porxat més llarg, una successió de coberts formada pels carrers Major, Goleta i Maimó, que desemboca al carrer de la Cendra. L'ascensió continua per escales i més escales, passant pels carrers Mossèn Camí i Pere Vila, fins a arribar a la plaça de l'Església, al capdamunt del nucli.
La corona: l'església i el castell
L'esforç de la pujada té la seva recompensa. Al cim ens espera l'església de Santa Maria, un temple gòtic del segle XIV que és un mirador excel·lent de la vall. A dins s'amaga una joia: un retaule modernista de Josep Maria Jujol, deixeble de Gaudí, a més de la rèplica del famós Retaule de Guimerà. Travessant la muralla, arribem al punt més alt: el castell, del segle XI. Encara que va quedar força malmès durant la primera guerra Carlina, la seva torre de guaita es manté com l'element més característic. Aquesta torre és la clau per entendre el territori: des d'aquí es vigilava tota la vall i es comunicava visualment amb altres torres, com la del proper castell de Ciutadilla.
Més enllà del nucli: monestirs i camins
Però la màgia d'aquest indret no s'acaba al recinte emmurallat. Abans fins i tot d'arribar al poble, arran de carretera, ens reben les ruïnes evocadores del monestir de Vallsanta. Aquest convent cistercenc del segle XII, fill de Vallbona de les Monges, va caure en decadència al segle XV i avui el seu estat d'abandonament li dona un aire fantasmal i romàntic. En canvi, si sortim des del castell i prenem un camí cap amunt, trobarem l'altra cara del Cister: el santuari de Santa Maria de la Bovera. Aquest monestir femení del segle XII és un lloc molt estimat a la zona i ofereix una panoràmica espectacular de la vall del Corb, les terres de secà i fins i tot els Pirineus a l'horitzó. Des d'aquí dalt, podem baixar cap al riu per visitar el gran castell de Ciutadilla i tornar al punt de partida resseguint el GR-3, escoltant el murmuri del riu Corb.
Per continuar descobrint la zona
Guimerà és la joia indiscutible de la vall del Corb, però el seu encant s'escampa molt més enllà. Si us heu quedat amb ganes de seguir explorant aquest racó de l'Urgell, us proposem quatre articles per aprofundir-hi. Deixeu-vos portar pel fil de plata del riu Corb, resseguiu la petjada medieval en altres viles fortificades i submergiu-vos en l'essència d'un paisatge que sorprèn a cada passa.
- Feu una ruta a peu per la vall del riu Corb
- Descobriu altres viles i fortificacions medievals a l'Urgell
- Com és l'Urgell en estat pur?
- Ruta pels paisatges amb la remor del riu Corb