L'Urgell amb nens: ruta en autocaravana entre pobles medievals

Pobles medievals que semblen escenaris de pel·lícula, productes amb segles d'història i un paisatge que a la primavera esclata en colors. Ens llancem a descobrir l'Urgell, i ho fem amb la casa a sobre!

Sabeu aquella sensació de llibertat i ganes infinites d'aventura? El nostre 'Territori menut' a l'Urgell comença a Lleidavaning, on l'Iñaki ens espera amb un somriure i una autocaravana impecable. Després d'un màster accelerat sobre dipòsits d'aigua, bateries i claraboies, ja som els reis de la carretera. La primera parada per estirar les cames i agafar aire és el parc de Sant Eloi, a Tàrrega. Aquest immens pulmó verd de la ciutat, ple de pins i d'oliveres, està animadíssim en un divendres festiu de primavera. En Roc i la Tanit corren entre els antics tractors i premses d'oli que hi ha exposats a l'aire lliure, mentre nosaltres gaudim de les vistes sobre la plana. Amb la posta de sol, fem cap a Agramunt. Demà ens espera un dia intens i avui dormim arrecerats entre camps de blat d'un verd elèctric, amb el silenci absolut com a banda sonora.

Agramunt, el poble més dolç

Dissabte al matí l'olor de cacau ens fa de brúixola fins a la Xocolateria Jolonch. Demanem xocolata a la pedra desfeta: dues tasses de xocolata amb llet per als nens i dues del 90% per a nosaltres. La Tanit devora la seva i acaba escurant la d'en Roc, que no és tan llaminer. Amb energia per parar un tren, entrem al Museu del Torró i la Xocolata, una parada obligatòria per entendre l'ADN d'Agramunt. L'espai s'encarrega d'explicar-nos molt bé dues llargues trajectòries que han marcat el poble: d'una banda, la història xocolatera de la fàbrica més antiga del món (activa des del 1770!), que segueix elaborant la xocolata a la pedra com als seus inicis; i de l'altra, la tradició torronaire. La pell de gallina arriba escoltant un antic treballador de Torrons Vicens. Escoltar, de la seva pròpia veu, les penúries i la dura vida d'aquelles famílies que es passaven els hiverns anant de fira en fira et fa encongir el cor i valorar encara més cada mossegada.

Sortint d'allà, passegem pel nucli antic d'Agramunt fins a arribar a la imponent portalada de l'església romànica de Santa Maria. Aquesta vegada no podem visitar el refugi antiaeri de la Guerra Civil que es conserva just a sota. Serà l'excusa perfecta per tornar-hi; queda pendent!

Mas de Colom i els secrets de l'oli

Canviem el dolç per l'oli i la fruita seca i ens plantem a Mas de Colom - Casa Borges, a Tàrrega, on acaben d'estrenar una visita familiar que l'encerta de ple. Entre els camps de conreu ens sorprèn descobrir que els festucs tenen arbres mascle i arbres femella. "Llavors... els arbres s'han de casar i fer-se petons perquè surtin els festucs?", dedueix en Roc amb la seva lògica. L'interior de l'antic mas és un autèntic viatge en el temps: un joc en què hem de buscar una antiga inscripció a la pedra ens revela que l'edifici va ser un antic monestir i, més tard, un hospital durant la Guerra Civil. Després, a través de diferents pantalles interactives i projeccions immersives, ens expliquen el procés de fabricació de l'oli d'una manera molt visual. El recorregut acaba amb un tast en què els nens aprenen a buscar diferents olors en l'oli d'arbequina verge extra.

Per dinar, anem sobre segur a l'Hostal del Carme, a Vilagrassa. Un d'aquells llocs de tota la vida on la tradició mana i els canelons o els caragols a la llauna et fan escurar el plat i demanar més pa per sucar.

Vallbona de les Monges: patrimoni i natura

Amb la panxa plena, aprofitem l'avantatge immens de viatjar amb la casa a sobre per fer un bon descans a l'autocaravana. Un cop recuperades les forces, la tarda ens reserva una de les joies de la Ruta del Cister: el monestir de Vallbona de les Monges, amb una comunitat monàstica femenina activa des del segle XII. Passejar pel seu claustre transmet una pau immensa, només interrompuda per la Tanit, que va amunt i avall olorant, una per una, les roses que guarneixen el pati central, com si fos l'encarregada de perfumeria del monestir. Ens fascina especialment descobrir la història de la seva farmàcia, que ja preparava remeis des del segle XIV. I als afores del poble de Vallbona topem amb el projecte 'Estima ocells': enmig d'un camp obert, descobrim un exèrcit de simpàtics espantaocells que, en comptes de fer por a les aus, tenen caixes niu com a cap per acollir la fauna local. Una idea preciosa per afavorir la biodiversitat. "Mama, en podem fer al jardí de casa", diu en Roc fascinat mentre els dibuixa aprofitant que té taula entre trajecte i trajecte.

En pocs minuts arribem a Rocallaura i, per posar la cirereta a un dia rodó, decidim donar-nos un caprici i canviar els fogons de l'autocaravana per un sopar a l'Iberik Rocallaura. Aquest emblemàtic balneari ens ofereix un contrast fantàstic amb el nostre esperit nòmada d'aquest cap de setmana abans d'anar a dormir a la nostra "casa sobre rodes".

Guimerà i Ciutadilla: viatge a l'edat mitjana

Diumenge ens llevem a l'àrea d'autocaravanes de Rocallaura. La nostra amiga guineu (vegeu l'anècdota) torna a treure el nas per saludar-nos. Esmorzem amb vistes al poblet i als camps, i la ruta s'endinsa per la vall del Corb, oferint-nos un paisatge que ens obliga a aturar-nos a fer fotos: els camps de cereal ja perden la verdor, barrejats amb el groc llampant de la colza i les pinzellades vermelles de les roselles prop de Nalec.

El matí el dediquem a dos pesos pesants del patrimoni. Primer arribem a Guimerà, un poble de postal que s'enfila per la muntanya com un trencaclosques de pedra. Pujar pel laberint dels seus carrers fins a la torre de l'antic castell de frontera fa que en Roc i la Tanit se sentin com autèntics cavallers defensant la fortalesa. Des de dalt, la panoràmica és impressionant i ja podem clissar, al fons, la nostra propera fita: Ciutadilla. El seu castell és d'aquells que transmeten majestuositat pura. La imponent fortalesa, amb els seus preciosos detalls renaixentistes, et fa viatjar en el temps i et connecta amb l'èpica del passat. Nosaltres tenim la sort de visitar-lo coincidint amb la seva animada fira medieval, l'escenari perfecte per deixar volar la imaginació.

Abans de tancar l'escapada, passem a buscar el dinar a El Pont de Sucre. L'Adrià i la Lydia fa un any i mig que van arrencar aquest forn artesanal a Lleida i fa només un mes que l'han traslladat a l'Antic Molí de Ciutadilla, un edifici històric que s'acaba de restaurar amb molt de gust. Pa autèntic i unes pastes increïbles; tot un descobriment per posar el llacet a un cap de setmana rodó sobre rodes.