L’alta Noguera Pallaresa

Els 30 quilòmetres de riu més ben conservats del país

El Plan de Beret es troba ben a prop de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa, a 1.880 metres d’altura.
El Plan de Beret es troba ben a prop de Salardú, al municipi de Naut Aran, i és la capçalera de la Noguera Pallaresa, a 1.880 metres d’altura. FOTO: Òscar Rodbag
25 de març de 2025 a les 00:00
Guardar a favorits

L’alta Noguera Pallaresa és el tram més alt de la Noguera Pallaresa. Comprèn des del seu naixement al Plan de Beret, a 1.880 metres d’altura, fins a l’embassament del poble de Borén, a 1.100 metres. Són 780 metres de desnivell d’un riu que s’alimenta del desgel de la neu acumulada durant l’hivern i de les pluges que acostumen a caure durant la primavera i la tardor. Són trenta quilòmetres —deu per terres de l’Aran i vint pel Pallars Sobirà— que, vistos des del cel o sobre un mapa, recorden el mànec d’un paraigua de pastor. Després d’aquest gran revolt, de Borén cap avall el riu ja està domesticat i esdevé el bastó del paraigua. Gairebé recte, segueix avall durant 124 quilòmetres fins a l’aiguabarreig amb el Segre. Al llarg del recorregut el riu sovint està encotillat entre grans murs com si d’un canal es tractés, i el seu cabal està regulat en embassaments com el de la Torrassa, Sant Antoni, Terradets o Camarasa.

El tram salvatge de la capçalera, doncs, és tan sols el 21% del curs fluvial, però les seves aigües excel·lents i els seus valors socioecològics el converteixen en el primer de l’Estat a rebre el distintiu europeu Wild River, que li va atorgar una puntuació de 9,6 sobre 10. És una qualificació per als rius amb un bon funcionament ecològic i, a la vegada, n’incentiva la protecció i la millora. La pàgina web de l’organització presenta l’alta Noguera Pallaresa com una “perla amenaçada del Pirineu espanyol”.

El naixement del riu s'alimenta del desgel de la neu de l'hivern i de les pluges de la primavera i la tardor 

Es refereix al riu com una perla perquè aquest tram, amb uns quinze metres d’amplada de mitjana, està molt poc alterat pels humans. La vida dels pastors, protagonistes i conservadors d’aquestes terres durant centúries, ha estat beneficiosa per a l’ecosistema. Les aigües transparents i netes, amb un cabal natural, així com la vegetació de ribera que les acompanyen, ni tan sols han de conviure amb espècies invasores. Són d’una autenticitat pura que es respira en els tres grans paisatges que travessa: el Plan de Beret, la vall de Bonabé i la vall d’Àneu. Cadascun té unes característiques diferents, però els uneix el riu i la vida dels pastors.

Un espai únic que és un reservori d’espècies emblemàtiques

A dins del riu, pel que fa als peixos, l’únic habitant és la truita mediterrània. És molt apreciada en el món de la pesca, tot i que en aquesta àrea està prohibida la pesca que implica la mort. A més, és una reserva genètica, fet que implica que només hi pot haver l’espècie autòctona i, per evitar la contaminació genètica d’altres tipus de truita, estan prohibides les repoblacions llevat que siguin per recuperar l’espècie. Fan companyia a les truites espècies emblemàtiques com la llúdriga o l’almesquera, junt amb la rata d’aigua i la musaranya aquàtica pirinenca o mediterrània. A la serp d’aigua també li agraden aquestes aigües fredes, i sovint veu al seu damunt el pit blanc de la merla d’aigua, els grocs de la cuereta torrentera o, de tant en tant, les grans ombres del bernat pescaire i el corb marí. Als estanys i aiguamolls de la zona també es troba el tritó pirinenc, el tritó palmat, la granota roja, el gripau i el tòtil. Lluny del riu conviuen altres espècies emblemàtiques com l’os bru, el mussol pirinenc, la perdiu blanca, el gall fer i el trencalòs.

De la cota més alta a les valls

El paisatge singular que es troba a la cota més alta és el Plan de Beret. Són pastures i més pastures que s’estenen entre les ondulacions d’un terreny curiosament pla en aquestes cotes. L’herba protagonista és el gesp, tot i que també hi ha vimeteres. Hi sovintegen els aiguamolls i les torberes, i un element que converteix l’entorn en quelcom màgic i únic: els megàlits prehistòrics. Menhirs, dòlmens, túmuls i cercles de pedres romanen impertèrrits mentre als estius el bestiar peix al seu voltant.

La font de la Tosca, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, a la vall de Bonabé, mostra l’espectacularitat de les aigües del riu, netes i transparents.
La font de la Tosca, a la capçalera de la Noguera Pallaresa, a la vall de Bonabé, mostra l’espectacularitat de les aigües del riu, netes i transparents.Òscar Rodbag

Aigües avall, el segon paisatge de l’alta Noguera és la vall de Bonabé, amb el famós santuari de Montgarri a l’entrada nord. A part de l’església, hi havia hagut un hospital de viatgers, una rectoria, la casa dels arrendataris i uns tancats per al bestiar del santuari. La situació en una cruïlla entre l’Aran, el Pallars Sobirà i l’Arieja converteix el lloc en un centre d’aplecs i trobades. Avui el pònt deth Porquèr permet comunicar les ribes de la Noguera Pallaresa, una pista connecta l’Aran amb el Pallars, i els camins vells permeten arribar als ports fronterers per accedir a la banda nord de la serralada. A costat i costat del riu, i en direcció al refugi del Fornet —entrada sud de la vall de Bonabé—, comença el paradís del pi negre i l’avet a les cares nord, i el ginebró i les escobes a les sud. A la vora del riu també hi ha la vegetació de ribera i les pastures on peixen, sobretot, vaques i eugues. Al llarg de la vall sovint és fàcil trobar excursionistes que segueixen els senders de grans recorreguts transfronterers, la ruta Pass’Aran o travesses entre refugis que inclouen l’ascensió al Mont Valièr. Algunes de les joies d’aquest paisatge són, d’una banda, les restes de la infraestructura que des de l’any 1903 fins al 1921 l’empresa francesa Matussière et Forest va construir per transportar la fusta de la vall fins al poble de Salau, passant pel port de Salau. Avui les restes del telefèric i altres edificis es poden visitar, sobretot, a dalt del port, ja que una bona part de la resta va desaparèixer en un incendi. D’altra banda, és impressionant veure la mida de les bordes que aguanten dretes a prop del riu. El seu ús tradicional per emmagatzemar l’herba, guardar-hi el bestiar o lloc d’estada de l’estiu s’ha perdut, tot i que a poc a poc se’ls van donant altres utilitats.

A la vall de Bonabé, aquest riu salvatge s’envolta de boscos de pi negre i d’avet, de ginebró i d’escobes

El tercer paisatge singular i, també, el més poblat i ple de monuments romànics és la vall d’Àneu. Els boscos mixtos de coníferes i caducifolis —trèmols, roures, bedolls—, els prats de dall i els prats per pastura s’estenen paral·lels al riu, però a més altura. També esquitxen el paisatge bordes com les de Pina, Moredo, Risé o Lapre, entre d’altres. A tocar de les aigües creixen arbres de ribera com salzes, clops, freixes o avellaners, s’hi troben ponts d’estil medieval i, també, llogarrets com Alós d’Isil o Isil. A Alós val la pena visitar l’antiga serradora i la sala d’exposicions de la Matussière, on fotografies en blanc i negre i textos il·lustren la magnitud de la desforestació que es va dur a terme a una part de la vall, així com la gran obra d’enginyeria que es va construir. A Isil destaquen l’església, el poble i, sobretot, la perla romànica de Sant Joan d’Isil, amb el seu absis enfonsat al riu.

Una joia amenaçada

Tornant a la pàgina web de Wild River, a part de referir-se a la joia de l’alta Noguera Pallaresa, també s’esmenta que està amenaçada. I és que el recorregut del riu, malgrat que és en una zona protegida que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, de la Xarxa Natura 2000 i del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha estat i continua estant amenaçat i en perill. Per exemple, fins a l’any 2020 per una multinacional australiana que volia extraure wolframi i or a prop del port de Salau i, ara encara, per l’estació d’esquí Baqueira-Beret, caracteritzada per la seva pressió constant per tal de continuar creixent, urbanitzant i construint basses d’aigua per generar neu artificial.

Conservar el riu: un acord de territori

Des de fa uns anys, diversos ens s’han posat d’acord per tenir cura d’un riu que s’estimen. Són el Parc Natural de l’Alt Pirineu, el Conselh Generau d’Aran, l’Ajuntament d’Alt Àneu, l’Ajuntament de Naut Aran, l’Entitat Municipal Descentralitzada d’Isil i Alós i les societats de pesca locals, principals impulsores de la candidatura a l’acreditació Wild River. Ha calgut un procés participatiu, un informe científic i un pla d’acció que es desenvoluparà tan bon punt es rebi oficialment l’acreditació, que no trigarà. El pla recull cinc línies estratègiques —la restauració i conservació, el seguiment, la comunicació i sensibilització, el desenvolupament local i la governança compartida—, amb accions com afavorir la presència de ramats de corders i cabres, plantar vegetació de ribera en punts concrets, contractar informadors per als visitants, regular l’afluència de visitants dels mesos de juliol i agost amb un servei de transport públic per limitar el nombre de vehicles particulars o crear un sender per evitar que els caminants hagin de moure’s per la pista actual entre Montgarri i Alós, amb el perill que suposa.

L’alta Noguera Pallaresa és un patrimoni natural d’un valor incalculable. La seva bellesa salvatge no només ha estat reconeguda pel segell Wild River i diverses figures de protecció, sinó que també plantegen la necessitat urgent de protegir-la davant les pressions que l’amenacen. Preservar aquest tresor és una responsabilitat col·lectiva, ja que assegurar el futur del riu significa també mantenir viu l’equilibri delicat que uneix les aigües, els prats, els boscos i les vides humanes que han trobat en aquesta terra el seu lloc de convivència amb la natura.

Activitats i propostes

La Casa de l’Os Bru dels Pirineus, un espai d’aprenentatge per a totes les edats

A partir de diversos espais expositius i interactius, en aquest edifici es dona a conèixer el gran plantígrad de les muntanyes i es reivindica la importància de preservar-lo. També es planteja la vinculació ancestral entre aquest fascinant i mític animal amb la vida dels habitants locals. 

casaosbrupirineus.cat

Amb bicis elèctriques per la vall de Bonabé

Per conèixer millor i de manera divertida els paratges de l’alta Noguera Pallaresa no hi ha res com les bicis elèctriques i de rodes amples i gruixudes de l’empresa Fat Bikes Pallars. El seu itinerari estrella és entre el refugi del Fornet i el de Montgarri, els dos sentinelles que guarden l’entrada sud i nord de la vall. Amb les rodes que donen nom a l’empresa, es pot avançar sense gaire esforç ni tècnica per sòls fangosos, pedregosos i fins i tot amb una mica de neu. Com que de l’1 de desembre fins al 31 de maig està prohibit el trànsit rodat, és a l’estiu quan, sempre a cop de pedal, avançareu per la vora del riu i podreu veure les bordes, els boscos de ribera, pins i avets monumentals, fins a arribar al santuari i refugi de Montgarri. Si encara us queden forces, podeu anar fins al naixement de la Noguera Pallaresa, al Plan de Beret.

fatbikespallars.wordpress.com 

El millor recorregut a peu per resseguir el riu: d’Isil a Alós per un còmode corriol

El tram de l’alta Noguera Pallaresa és fàcil de resseguir perquè, a part de pistes i carreteres amb un traçat paral·lel, hi ha també alguns camins tradicionals, com la ruta lineal del Camí dels Ponts de Pedra, habilitat amb ponts i passarel·les de fusta pel Parc Natural de l’Alt Pirineu. Passat el poble, es pot estacionar el cotxe a l’aparcament nord d’Isil. Abans o després val la pena visitar el poble, el seu pont medieval, l’església de la Immaculada on s’encén la falla major la nit de Sant Joan i l’església romànica de Sant Joan, al sud. També la Casa de l’Os Bru. Des de l’aparcament cal seguir les indicacions cap al mirador de la Ribera d’Isil i Alós i, en acabat, continuar pel camí paral·lel al riu, que es travessa dues vegades. Després de 3,6 km i un desnivell de 165 m s’arriba al pont romànic d’Alós i, més tard, a l’església de Sant Lliser. També es pot visitar la serradora i l’Espai de la Matussière.