L’alta Noguera Pallaresa és el tram més alt de la Noguera Pallaresa. Comprèn des del seu naixement al Plan de Beret, a 1.880 metres d’altura, fins a l’embassament del poble de Borén, a 1.100 metres. Són 780 metres de desnivell d’un riu que s’alimenta del desgel de la neu acumulada durant l’hivern i de les pluges que acostumen a caure durant la primavera i la tardor. Són trenta quilòmetres —deu per terres de l’Aran i vint pel Pallars Sobirà— que, vistos des del cel o sobre un mapa, recorden el mànec d’un paraigua de pastor. Després d’aquest gran revolt, de Borén cap avall el riu ja està domesticat i esdevé el bastó del paraigua. Gairebé recte, segueix avall durant 124 quilòmetres fins a l’aiguabarreig amb el Segre. Al llarg del recorregut el riu sovint està encotillat entre grans murs com si d’un canal es tractés, i el seu cabal està regulat en embassaments com el de la Torrassa, Sant Antoni, Terradets o Camarasa.
El tram salvatge de la capçalera, doncs, és tan sols el 21% del curs fluvial, però les seves aigües excel·lents i els seus valors socioecològics el converteixen en el primer de l’Estat a rebre el distintiu europeu Wild River, que li va atorgar una puntuació de 9,6 sobre 10. És una qualificació per als rius amb un bon funcionament ecològic i, a la vegada, n’incentiva la protecció i la millora. La pàgina web de l’organització presenta l’alta Noguera Pallaresa com una “perla amenaçada del Pirineu espanyol”.
El naixement del riu s'alimenta del desgel de la neu de l'hivern i de les pluges de la primavera i la tardor
Es refereix al riu com una perla perquè aquest tram, amb uns quinze metres d’amplada de mitjana, està molt poc alterat pels humans. La vida dels pastors, protagonistes i conservadors d’aquestes terres durant centúries, ha estat beneficiosa per a l’ecosistema. Les aigües transparents i netes, amb un cabal natural, així com la vegetació de ribera que les acompanyen, ni tan sols han de conviure amb espècies invasores. Són d’una autenticitat pura que es respira en els tres grans paisatges que travessa: el Plan de Beret, la vall de Bonabé i la vall d’Àneu. Cadascun té unes característiques diferents, però els uneix el riu i la vida dels pastors.
Un espai únic que és un reservori d’espècies emblemàtiques
De la cota més alta a les valls
El paisatge singular que es troba a la cota més alta és el Plan de Beret. Són pastures i més pastures que s’estenen entre les ondulacions d’un terreny curiosament pla en aquestes cotes. L’herba protagonista és el gesp, tot i que també hi ha vimeteres. Hi sovintegen els aiguamolls i les torberes, i un element que converteix l’entorn en quelcom màgic i únic: els megàlits prehistòrics. Menhirs, dòlmens, túmuls i cercles de pedres romanen impertèrrits mentre als estius el bestiar peix al seu voltant.

Aigües avall, el segon paisatge de l’alta Noguera és la vall de Bonabé, amb el famós santuari de Montgarri a l’entrada nord. A part de l’església, hi havia hagut un hospital de viatgers, una rectoria, la casa dels arrendataris i uns tancats per al bestiar del santuari. La situació en una cruïlla entre l’Aran, el Pallars Sobirà i l’Arieja converteix el lloc en un centre d’aplecs i trobades. Avui el pònt deth Porquèr permet comunicar les ribes de la Noguera Pallaresa, una pista connecta l’Aran amb el Pallars, i els camins vells permeten arribar als ports fronterers per accedir a la banda nord de la serralada. A costat i costat del riu, i en direcció al refugi del Fornet —entrada sud de la vall de Bonabé—, comença el paradís del pi negre i l’avet a les cares nord, i el ginebró i les escobes a les sud. A la vora del riu també hi ha la vegetació de ribera i les pastures on peixen, sobretot, vaques i eugues. Al llarg de la vall sovint és fàcil trobar excursionistes que segueixen els senders de grans recorreguts transfronterers, la ruta Pass’Aran o travesses entre refugis que inclouen l’ascensió al Mont Valièr. Algunes de les joies d’aquest paisatge són, d’una banda, les restes de la infraestructura que des de l’any 1903 fins al 1921 l’empresa francesa Matussière et Forest va construir per transportar la fusta de la vall fins al poble de Salau, passant pel port de Salau. Avui les restes del telefèric i altres edificis es poden visitar, sobretot, a dalt del port, ja que una bona part de la resta va desaparèixer en un incendi. D’altra banda, és impressionant veure la mida de les bordes que aguanten dretes a prop del riu. El seu ús tradicional per emmagatzemar l’herba, guardar-hi el bestiar o lloc d’estada de l’estiu s’ha perdut, tot i que a poc a poc se’ls van donant altres utilitats.
A la vall de Bonabé, aquest riu salvatge s’envolta de boscos de pi negre i d’avet, de ginebró i d’escobes
El tercer paisatge singular i, també, el més poblat i ple de monuments romànics és la vall d’Àneu. Els boscos mixtos de coníferes i caducifolis —trèmols, roures, bedolls—, els prats de dall i els prats per pastura s’estenen paral·lels al riu, però a més altura. També esquitxen el paisatge bordes com les de Pina, Moredo, Risé o Lapre, entre d’altres. A tocar de les aigües creixen arbres de ribera com salzes, clops, freixes o avellaners, s’hi troben ponts d’estil medieval i, també, llogarrets com Alós d’Isil o Isil. A Alós val la pena visitar l’antiga serradora i la sala d’exposicions de la Matussière, on fotografies en blanc i negre i textos il·lustren la magnitud de la desforestació que es va dur a terme a una part de la vall, així com la gran obra d’enginyeria que es va construir. A Isil destaquen l’església, el poble i, sobretot, la perla romànica de Sant Joan d’Isil, amb el seu absis enfonsat al riu.
Una joia amenaçada
Tornant a la pàgina web de Wild River, a part de referir-se a la joia de l’alta Noguera Pallaresa, també s’esmenta que està amenaçada. I és que el recorregut del riu, malgrat que és en una zona protegida que forma part del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya, de la Xarxa Natura 2000 i del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha estat i continua estant amenaçat i en perill. Per exemple, fins a l’any 2020 per una multinacional australiana que volia extraure wolframi i or a prop del port de Salau i, ara encara, per l’estació d’esquí Baqueira-Beret, caracteritzada per la seva pressió constant per tal de continuar creixent, urbanitzant i construint basses d’aigua per generar neu artificial.
Conservar el riu: un acord de territori
L’alta Noguera Pallaresa és un patrimoni natural d’un valor incalculable. La seva bellesa salvatge no només ha estat reconeguda pel segell Wild River i diverses figures de protecció, sinó que també plantegen la necessitat urgent de protegir-la davant les pressions que l’amenacen. Preservar aquest tresor és una responsabilitat col·lectiva, ja que assegurar el futur del riu significa també mantenir viu l’equilibri delicat que uneix les aigües, els prats, els boscos i les vides humanes que han trobat en aquesta terra el seu lloc de convivència amb la natura.
Activitats i propostes
Aquest article es va publicar en el número 316 del Descobrir (Abril 2025)