Un viatge pels paisatges de la Val d'Aran

Plaers d'alta muntanya

Al vessant d’Era Artiga de Lin que pertany al municipi de Gausac, una bòrda viu protegida pel bosc de Soberado
Al vessant d’Era Artiga de Lin que pertany al municipi de Gausac, una bòrda viu protegida pel bosc de Soberado FOTO: Isidoro Ruiz
25 d'octubre de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

L’Aran és un territori singular que compta amb nombrosos espais naturals de bellesa captivadora, entre dolça i ferotge, posseïdors de característiques biològiques i paisatgístiques especials, que merescudament han passat a formar part del nostre patrimoni ambiental protegit. Tanmateix, una bona part d’aquest territori posseeix també un altre tipus de riquesa, més enllà de la paisatgística i l’ambiental, que s’ha anat forjant amb el pas del temps, durant segles d’història, i que ha contribuït a construir un patrimoni cultural d’un valor sens dubte extraordinari.

Excursió

Bagergue, el poble més alt

El poble de Bagergue, a 1.492 metres, és el més alt de tota la Vall d’Aran. Tot seguint la ribera del riu Unhòla, es troba l’ermita de Santa Margalida, que cada 20 de juliol acull els veïns de Naut Aran en la seva romeria. La bellesa d’aquest paisatge es constata passejant per la pista que hi transcorre i també des de les alçades, tot pujant al Tuc de Maubèrme (2.880 m), un dels més coneguts pels amants de la muntanya.

Un dels llocs més impressionants que es poden visitar a la Vall d’Aran és el Plan de Beret. Compta amb un paisatge espectacular que canvia substancialment si hom el visita a l’hivern o a l’estiu. En època hivernal es pot gaudir dels diversos esports de neu que han convertit aquest indret en un dels llocs de referència per a la pràctica de l’esquí de fons. En canvi, a l’estiu es poden veure ramats de cavalls i vaques pasturant tranquillament pels prats, fins i tot jaient al bell mig de la carretera, indiferents a tot allò que passa al seu voltant. Beret posseeix un petit complex càrstic que desvia les aigües de l’Estanh de Vacivèr cap a la Garona (l’anomenat Uelh deth Garona). Passejant per aquest pla es poden trobar nombrosos exemples de processos glacials que han deixat la seva empremta sobre les pedres i roques que poblen aquestes pastures. El Plan de Beret és, a més, un punt força ric en restes arqueològiques, algunes de les quals, com la Pèira Roja o la Pèira Hicada, són fàcilment identificables i conformen un itinerari arqueològic molt interessant, que comença al Uelh deth Garona i segueix per la Noguera Pallaresa.

Tot seguint la Garona en direcció cap a França, arribem al riu Valarties, afl uent de la Garona, que dóna nom a la vall de Valarties, part de la qual pertany a la zona perifèrica del Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Aquesta vall, d’una bellesa inusitada en els canvis d’estació, és també un exemple de vall glacial que té un circ format per diversos estanys, com ara el de Rius. A més, és lloc de pas del sender de gran recorregut transpirinenc GR 11, que creua tot el Parc Nacional de costat a costat. La ribera de Valarties està coronada per un dels cims més emblemàtics de l’Aran, el Montardo, que, majestuós, domina tota la vall i que convida a coronar-lo en una excursió un dia d’estiu, o bé en una travessa amb esquís de muntanya quan la neu l’ha cobert per complet.

Els erminis són mamífers habituals als boscos de la Vall d’Aran; aquests exemplars joves juguen en una fageda de Mijaran
Els erminis són mamífers habituals als boscos de la Vall d’Aran; aquests exemplars joves juguen en una fageda de Mijaran

Prenent la Garona com a guia, arribem fins a la població d’Es Bòrdes, on recull les aigües del riu Joeu, que a la vegada agafa, juntament amb el Forau d’Aigualluts (conca del riu Éssera), les aigües de les geleres de la Maladeta i l’Aneto. Des del poble d’Es Bòrdes es pren una carretera secundària que segueix la ribera d’Era Artiga de Lin, continguda en un paratge del Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN) de 1.600 hectàrees, a través d’un bosc d’avets i de faigs. És a tocar d’aquesta carretera on es troben els Uelhs deth Joeu, punt que dóna nom a una ensordidora cascada on les aigües de l’Aneto tornen a veure la llum després del llarg viatge a través del subsòl. Finalment, la carretera acaba al Plan dera Artiga, que es troba rodejat de grans pics com el Malh des Pois (pic de la Forcanada, per als aragonesos) o el Còth deth Hòro, de presència imponent. A Era Artiga de Lin, s’hi celebra una de les romeries més importants i tradicionals de la Vall d’Aran, el tercer diumenge del mes de juny.

Seguim la Garona aigües avall fins a trobar un altre dels seus afl uents, el riu Varradòs, que també dóna nom a una vall que es troba al massís central de l’Aran. La seva orografia ve igualment definida pels processos glacials del Quaternari. Una part de la vall es troba inclosa dins de la Xarxa Natura 2000, concretament a l’espai denominat Baish Aran, que també és Lloc d’Interès Comunitari.

Proposta

Arres, mirador privilegiat

Al terme municipal d’Arres confl ueixen tres territoris inclosos en tres zones PEIN diferents: Era Artiga de Lin, Eth Portilhon i Sant Joan de Toran. Més enllà de la importància ambiental d’aquest indret, val la pena apropar-se fins al municipi i visitar dues de les tres entitats menors que el formen, Arres de Sus i Arres de Jos, i admirar les vistes que la seva posició privilegiada ens ofereix. A més, si es vol completar la visita a aquest racó de l’Aran és recomanable apropar-se fins a la Mina Victòria, un exemple del patrimoni industrial aranès. Aquesta mina explotava el zinc i va funcionar fins als anys cinquanta; actualment és un dels equipaments de la xarxa de museus que gestiona el Conselh Generau d’Aran.

El paratge més impressionant i de fàcil accés d’aquesta vall és el Saut deth Pish, una cascada emblemàtica del territori, a la qual s’arriba per la carretera que surt de Pònt d’Arròs. Ja arribant al final del pas de la Garona per terres araneses ens hem d’aturar a Eth Portilhon, un dels dos passos fi ns ara fronterers de la Vall d’Aran. Aquest port de muntanya condueix fins a la població francesa de Luishon i durant el camí es pot disfrutar de la vista d’un frondós bosc, que és inclòs en un espai PEIN. No en va, Eth Portilhon és un indret força freqüentat pels aficionats a la bicicleta de muntanya i al senderisme.