48 hores a Sant Joan de Labaritja

El racó més rural d'Eivissa

L'església de Sant Joan de Labaritja
L'església de Sant Joan de Labaritja
25 de juny de 2016 a les 00:00
Guardar a favorits

Al nord d’Eivissa, el poble de Sant Joan de Labritja resta com un petit tresor. Tranquil, però vital, traspua autenticitat. És el municipi més allunyat de la capital —malgrat que a l’illa totes les distàncies són curtes— i presumeix de tenir una col·lecció de caletes immillorable. Xarraca, s’illot des Renclí, Xuclar, Benirràs i d’en Serra et retroben amb la bellesa del Mediterrani, amb les seves aigües vibrants que centellegen sota el sol amb tonalitats màgicament acoblades: el blau transparent i cristal·lí conviu amb el suau turquesa i el més intens dels blaus marins. Sant Joan de Labritja, eminentment rural, sorprèn per la seva orografia muntanyosa a l’extrem de llevant, tot brindant panoràmiques esplèndides. Aquí i allà, petites cases pageses humanitzen el paisatge. Una arquitectura emblanquinada primitiva, marcada per la intensa llum de l’illa, que continua seduint gent d’arreu del món.

Divendres tarda

Arribar a Eivissa amb el vaixell que fondeja el port al voltant de les 7 h és segurament la millor manera de prendre el primer contacte amb l’illa. Despunta l’alba, la calma és total i l’acabada d’estrenar llum del dia il·lumina nítidament el castell i Dalt Vila. Un excel·lent moment del dia per gaudir del magnífic nucli antic declarat patrimoni mundial per la Unesco, sense gentades i respirant quietud i silenci.

Ho sabíeu?

Esglésies camuflades de castells

Amb els seus gruixuts murs de blanc enlluernador, les esglésies d’Eivissa són úniques al món. Foren aixecades per al culte religiós i també com a fortaleses on la població es refugiava dels freqüents atacs pirates. En aquest municipi, en trobareu unes quantes, d’aquest estil, com la de Sant Llorenç de Balàfia. Construïda a les acaballes del segle XVIII, presenta un característic arc d’entrada únic que condueix al pòrtic.

Fins a Sant Joan de Labritja només hi ha 23 km. És la capital d’un municipi conformat per quatre parròquies: Sant Joan de Labritja, Sant Miquel de Balansat, Sant Vicent de sa Cala i Sant Llorenç de Balàfia. Fem parada en aquest últim nucli per visitar l’església del mateix nom. Molt a prop, hi trobarem el poblat de Balàfia, una agrupació de cases rurals amb diferents volums juxtaposats, forns per coure pa i torres de pedra que sobresurten del conjunt, vestigi de defensa dels atacs pirates.

Dissabte matí

Una passejada molt agradable és anar de Sant Joan fins a la cala Xarraca caminant. Són 3,30 km amb un primer corriol ascendent, que després s’eixampla en un camí de terra travessant la vall esquitxada per casetes blanques de pagès. En una hora, fruirem de les esplèndides aigües de la més gran de les Pitiüses. Un bon lloc per dinar és la petita cala del costat de s’illot des Renclí.

Dissabte tarda

Si no ens ve de gust tornar a Sant Joan a peu, l’autobús de línia que cobreix el trajecte Portinatx-Sant Joan té parada a Xarraca (consulteu abans els horaris a Sant Joan: aquí no hi ha cap cartell, ni indicació). Poseu-vos ben visibles, el conductor només para quan hi veu gent! Una altra opció és demanar un taxi, no surten cars. Sant Joan és un poblet molt acollidor, feu-hi un parell o tres de voltes i el coneixereu bé.

Diumenge matí

A les 10 h ja queda instal·lat a la plaça d’Espanya i voltants l’anomenat Mercadillo de Sant Joan. Reduït i més sofisticat que els mercats hippies del segle XX, és considerat com un dels autèntics de l’illa. S’hi troben peces d’artesans i artistes força interessants. Després podem anar a fer un bany a la cala d’en Serra. Amb el cotxe, agafem l’antiga carretera de Portinatx —és un luxe de ruta, ja gairebé no hi passa ningú—, que surt de la part nord del poble de Sant Joan. Abans d’arribar a Portinatx, el trencall queda senyalitzat. Allunyat de vies principals i al final d’un llarg camí, aquest calot es troba en una de les parts més verges de l’illa, embolcallat de penya-segats coberts de coníferes.