48 hores a Sant Josep de sa Talaia

Una escapada a l'autenticitat

Vista panoràmica de la cala Carbó a Sant Josep de sa Talaia
Vista panoràmica de la cala Carbó a Sant Josep de sa Talaia
25 de febrer de 2020 a les 00:00
Guardar a favorits

Sant Josep ocupa el sud d’Eivissa i és el municipi més gran de l’illa, amb 80 quilòmetres de costa esquitxada d’antigues talaies defensives i platges mítiques com les de cala d’Hort o ses Salines. Acull els paisatges del Parc Natural de ses Salines –paradís per als ocells– i la Reserva Natural des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent, i els pobles de Sant Josep, Sant Jordi, Sant Francesc, Sant Agustí des Vedrà i es Cubells. Enclavaments idonis per conèixer l’arquitectura tradicional eivissenca, amb esglésies que foren concebudes com a fortaleses i cases pageses de línies pures i sàvia simplicitat. La millor gastronomia del terme té ànima pagesa i pescadora, i en destaca un plat estendard: el bullit de peix.

Divendres tarda 

Comencem el cap de setmana descobrint el poble de Sant Josep tot visitant-ne la fita local: l’església del segle XVIII, que en altres temps va ser el principal punt de trobada d’una població llavors dispersa. El temple segueix fil per randa l’arquitectura tradicional eivissenca: formes i volums purs de color blanc encegador, amb un porxo que ofereix ombra a l’estiu i recer en cas de pluja. Passejant pel poble descobrirem una gran activitat comercial, sobretot al carrer de Pere Escanellas, on hi ha l’Estanc Can Graó –on es poden adquirir begudes i productes eivissencs– o la galeria d’art Sargantana, la més antiga de l’illa.

El poble creix al costat de l’altura màxima d’Eivissa, el puig de sa Talaia (475 m), que pujarem fent una excursió breu -anar i tornar són 6 km en total-recompensada amb la contemplació de Formentera, es Vedrà i es Vedranell, i la costa de Llevant peninsular.

Amb 475 metres Sa Talaia és el cim més alt d'Eivissa i s'hi albiren Es Vedrà, Formentera i la Península 

Dissabte matí 

Ens llevarem ben d’hora per contemplar en solitud l’aigua cristal·lina de Cala Molí -i si som valents, ens hi capbussem!-. Posarem rumb a Sant Jordi de ses Salines. A continuació caminarem fins a l’església de Sant Jordi, un dels temples més antics d’Eivissa, que conserva l’aspecte d’una fortalesa inexpugnable, amb merlets i murs oblics: en ella es refugiava i defensava la població en cas de desembarcament pirata.

Dissabte tarda 

És hora de visitar el Parc Natural de ses Salines, així que estacionarem a prop de l’església de Sant Francesc de s’Estany. Pel parc farem un recorregut per les basses salineres, la platja des Codolar, el cap des Falcó, el carregador de la Sal, la platja de ses Salines, la torre de ses Portes, la platja des Cavallet i el nucli de sa Revista, on vivien els saliners. Un recorregut durant el qual potser veurem aus migratòries com els flamencs. La posta de sol sobre les salines és difícil d’oblidar. 

Diumenge matí

Visitarem el nucli –declarat Conjunt Històric–, format per l’església, la casa parroquial i diverses cases tradicionals, envoltat de camps de conreu on creixen vinyes amb els fruits de les quals encara s’elabora vi pagès.

Ho sabíeu?

El bullit de peix

Un dels plats més emblemàtics i saborosos d’Eivissa: peix de roca acompanyat de patates i arròs a banda. Una recepta de quan els pescadors cuinaven a bord de la barca el peix que no havien pogut vendre al mercat. Sol preparar-se en una cassola de fang i se serveix en dos temps: primer, el peix i les patates bullides, i després es menja l’arròs amb allioli.

Seguidament, amb cotxe enfilarem el poblat de ses Païsses de Cala d’Hort, restes d’habitatges i necròpolis d’un assentament púnicoromà, habitat des del segle V aC fins al segle VII, on els cartaginesos duien una vida basada en la pesca, el conreu de gra, la producció d’oli i vi i la cria de bestiar. A mig matí arribarem a la platja de Cala d’Hort, presidida pels illots des Vedrà (el més gros) i es Vedranell, integrats en una Reserva Natural. Una platja d’arena i còdols que convida a nedar, contemplar o llegir un llibre sota el magnetisme dels illots, envoltats de llegendes. A l’esquerra de l’església, amb bellíssimes vistes sobre la mar, neix una carretera que accedeix a caletes solitàries com ses Boques o cala Llentrisca, amb fons beneïts per la posidònia, que oxigena les aigües del Mediterrani