Existeix una Eivissa ancestral i secreta que ens reserva moltes sorpreses, al marge de l’illa estiuenca de sol i mar. Un fet significatiu que potser el viatger accelerat passa per alt és que Eivissa ha estat reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat, nominació que inclou l’acròpolis fortificada de Dalt Vila, testimoni únic de l’arquitectura militar renaixentista (del segle XVI), la necròpolis púnica del puig des Molins, una de les més grans i millor conservades del món, el poblat fenici de sa Caleta (segle VIII aC) i les praderies de posidònies, responsables de la transparència incomparable de les aigües de les Pitiüses.
Amb una privilegiada situació geoestratègica en la Mediterrània occidental, ubicada dalt d’un puig i enfront d’una magnífica badia, la ciutat neix com a colònia de Cartago l’any 654 aC i creix escalonada, asimètrica i laberíntica, com un prodigiós amfiteatre de cases blanques que treuen el cap, les unes per sobre de les altres, vers la Marina, el port
i les muntanyes.
La ciutat va ser fundada pels fenicis com a colònia de Cartago al segle VII aC
Quan Mallorca encara era habitada per individus que es cobrien amb pells i es defensaven amb fones, Eivissa era ja una ciutat cosmopolita que encunyava la seua moneda, i, com diu l’historiador grec Diodor, “amb ports magnífics, grans muralles i edificis admirables on vivien estrangers de la més diversa procedència”. De la importància que tenia la ciutat en el vell món és bona prova el fracàs estrepitós de Gneu Escipió que, després d’un llarg assetjament, va considerar inexpugnables les seues muralles.
Habitada sense interrupció al llarg de quasi tres mil·lennis per fenicis, cartaginesos, romans, vàndals, bizantins, àrabs i catalans, Eivissa és una ciutat de ciutats i la seua dilatada història hi ha deixat empremtes ben visibles, de manera que conèixer el recinte fortificat de Dalt Vila és conèixer la història d’Eivissa.
Reviure la història
Avui és del tot impossible fer un cop de pic a qualsevol indret i que no hi surtin a la llum figures votives, àmfores i tombes. A partir d’aquí no és estrany que, en travessar les imponents muralles i caminar els estrets carrerons que encara conserven el traçat medieval, el visitant experimenti l’emoció de viatjar molts segles enrere.
Hermetisme castrense
El que més sorprèn de Dalt Vila és la monumentalitat, la solidesa i l’hermetisme castrense de la fortificació, amb un perímetre de 1.800 metres, set baluards i una cortina o muralla que arriba als 24 metres d’altura i que inclou casamates i troneres per emplaçar l’artilleria. Però si la murada és ciclòpia, quasi desmesurada, la ciutat, intramurs, fuig de la grandiositat i conforma un conjunt que sorprèn per la seua simplicitat, harmonia i mesura humana.
Encara avui, hi trobam als balcons els tradicionals estenedors on s’eixuga la roba i s’exposa públicament la intimitat de les cases. I mentre hom puja o baixa, no pot descuidar les mirandes, les balconades que ens permeten recuperar l’alè i extasiar-nos amb un diorama sempre espectacular.

Des dels baluards de Sant Bernat i Sant Jordi, que donen al sud, veiem es Freus i el rosari d’illots en el camí de Formentera. I des dels baluards del Portal Nou i Sant Jaume, mirant a ponent, tenim el puig des Molins i la necròpolis custodiada per mil·lenàries oliveres que ens donen, a la posta de sol, un quadre bucòlic i màgic.
Els baluards de Santa Llúcia i de Santa Tecla miren a l’est i ens ofereixen l’univers mariner de sa Penya, on sempre han viscut els pescadors, i tres petites illes (Grossa, Plana i Botafoc) que avui, unides per dics, són una barrera que protegeix el port de les freqüents llevantades.
Des de Sant Bernat es veu el rosari d'illots que uneixen l'illa amb Formentera
Finalment, el baluard de Sant Joan, encarat al nord, és una balconada prodigiosa sobre la ciutat nova, les antigues feixes, el pla de Vila i, més enllà, conreus de secà, camins de terra i un esquitx capritxós de casetes blanques en una visió arcàdica del camp eivissenc.
I no serà menor la sorpresa en veure, al municipi de Sant Josep de sa Talaia, els jaciments arqueològics de sa Caleta (el primer assentament urbà dels fenicis a l’illa abans de traslladar-se a la badia i fundar Eivissa) i ses Païsses (un antic assentament rural fenici). I, prop de Vila, la necròpolis púnica del puig des Molins, amb un museu monogràfic que és únic al món i més de tres mil hipogeus i fosses.
Aquest article es va publicar en el número 144 del Descobrir (Maig 2010)