Les feines del camp no tan sols representen l’essència de la vida pagesa i de la personalitat d’un poble profundament lligat a la terra, sinó que també conformen el paisatge de l’illa, de tal manera que resultaria inútil voler conservar els elements paisatgístics sense parar atenció a la vida agrícola.
La collita d’ametlles o de garroves, l’elaboració d’oli artesanal en els trulls d’algunes cases pageses eivissenques, la producció de vi pagès, l’elaboració de confitures o de fruits secs —entre els quals hi ha les figues seques o les xereques, que ja eren lloades pels romans i pels àrabs— són activitats que garanteixen que els camps d’ametllers es tenyeixin de blanc en gener, o que l’arada actuï com un pinzell sobre la terra i la pinti d’un roig intens.
Ruta
El pagès, a Eivissa, ha hagut d’aprofitar tots els recursos que la natura li oferia: de la pedra calcària, n’extreia calç en forns escampats arreu de l’illa; de la fusta del bosc, bigues de savina o jàsseres de pi, o carbó; de la saba, pega; de l’espart, del lli o de la canya, matèries primeres per a elaborar espardenyes, teixits o estris artesanals. I del seu propi treball en la transformació de la natura ha procurat aprofitar-ho tot, en un bell exemple de sostenibilitat de l’activitat humana en un entorn rural. Durant segles ha anat conformant el paisatge, sense saber-ho ni voler-ho.
El fruit d’aquesta activitat encara és ben visible a tot l’interior d’Eivissa, però molt especialment a la comarca des Amunts, integrada per la part nord-oest de l’illa, que abraça part dels municipis de Sant Antoni de Portmany i de Santa Eulària des Riu i, sobretot, quasi la totalitat del de Sant Joan de Labritja. En aquest municipi, al nucli de Sant Llorenç de Balàfia, s’ha creat el Centre d’Interpretació des Amunts, que pretén acostar aquest espai a tots els visitants.
Aquesta àmplia comarca, muntanyosa per excel·lència, amb fèrtils plans entremig, havia estat tradicionalment la zona més aïllada i incomunicada, fins al punt que els calamunters (gentilici genèric que aplicaven els habitants de la ciutat a les persones que en procedien) sempre havien estat considerats la gent més rústica de l’illa, amb totes les connotacions —positives i negatives— que això comportava.

En les darreres dècades, l’activitat rural havia entrat en un perillós decandiment: la fugida del jovent a les zones urbanes havia tingut l’efecte d’un greu envelliment de la població rural i l’abandonament de boscos i també de terres. I això, unit a la crisi general a què es veu abocada l’activitat agrària en un món global, havia conduït a una situació en què molts dels pagesos que treballaven la terra ja eren jubilats i ho feien com una activitat secundària. Una situació que comportava un greu perill per a la conservació del paisatge interior illenc.
A hores d’ara, l’agricultura eivissenca malda per sortir de la letargia hivernal i treu nous brots primaverals, que ja són visibles ací i allà. Així, vora els productes tradicionals que es poden trobar a moltes botigues de la pagesia —com oli o vi pagès, ametlles, xereques, confitures, embotits artesanals (sobrassada, botifarró) i rebosteria casolana (flaons, orelletes)—, algunes persones amb idees innovadores han optat per la industrialització i la comercialització dels seus productes com a via per a fer sostenible econòmicament la vida al camp i treballant la terra.
El centre artesanal de Can Caus, a Santa Gertrudis de Fruitera, és un bon exemple de com es pot fer rendible una activitat lligada a l’elaboració i la venda de productes del camp: formatges d’ovella i de cabra, embotits... La vinya també ha estat el camp d’experimentació d’algunes empreses innovadores, de manera que as Amunts es produeixen vins de bona qualitat als cellers de Can Rich, Can Maymó i Sa Cova.
Joves productors de vins, formatges i embotits revifen l'activitat agrària
Altres empreses han optat per una producció especialitzada. És el cas de les conegudes herbes eivissenques, que encara se solen fer de manera casolana, i que han donat una fama merescuda al bar de Ca n’Anneta,
a Sant Carles de Peralta. O d’algun forn de pa, com el de Can Bufí, que es destaca en l’elaboració de productes de rebosteria típics de l’illa.
Avui, ja sense complexos calamunters de cap tipus, l’agricultura des Amunts, i especialment la de Sant Joan de Labritja, ha encetat el camí de la modernització que li ha de permetre sobreviure en plena globalització i continuar mantenint i transformant el paisatge ja ancestral del qual podem gaudir.
Aquest article es va publicar en el número 144 del Descobrir (Maig 2010)