Hi ha persones que costa d’imaginar que un dia fossin nens. És el cas de Ramon Llull, que al llarg dels segles ha estat invariablement representat amb aspecte de savi vell i visionari, sovint amb un llibre a la mà, sempre abillat amb un hàbit auster de franciscà i lluint una barba llarga i venerable. Com tothom des que el món és món, però, el gran escriptor, filòsof, teòleg i místic mallorquí, una figura central del pensament medieval europeu, un dia també va ser un nen, naturalment.
Fill d’una família catalana que es va instal·lar a Mallorca per repoblar-la poc després que el rei Jaume I la conquerís als musulmans l’any 1229, es creu que Llull va néixer un dia del 1232 o del 1233 en una casa situada prop del que actualment és l’angle nord de la plaça Major de Palma. Una placa instal·lada el 1888 per la Societat Arqueològica Lul·liana marca el lloc on presumptament s’erigia la seva casa natal.
El 1263 va tenir una visió de crist i, poc després, va decidir abraçar la religió
El nom del pare, Ramon Amat Llull, és un dels que consta al Llibre del repartimentde Mallorca, la qual cosa indica que va participar en la campanya de la conquesta, fos empunyant les armeso contribuint a sufragar-la. La bona posició familiar explica que Llull fos, de jove, cortesà del rei Jaume II. Tot i que estava casat amb Blanca Picany i era pare de dos fills, el jove Llull no es dedicava gairea les responsabilitats domèstiques: escrivia poesia trobadorescai vivia lliurat a tota mena d’aventures mundanals. De cop, però, un dia tot va canviar. Segons explica ell mateix a la seva autobiografia, Vida coetània,la seva conversió va començar a prendre forma un dia de juliol del 1263, quan va tenir una visió del Crist crucificat, la qual es va repetir quatre vegades més durant els dies següents. El trasbals que li causaren aquelles visions va ser enorme, però no va ser fins que va escoltar un sermó sobre sant Francesc d’Assís, dit pel bisbe de Mallorca, que Llull no va prendre la decisió de canviar dràsticament de vida. Es va desprendre de les seves possessions, va abandonar la dona i els fills i va abraçar amb fervor la religió.
Després d’un primer pelegrinatge al Llenguadoc, Santiago i Barcelona, Llull va retornar a l’illa decidita consagrar la vidaa l’apostolat. Abans de començar la seva àrdua tasca proselitista, però, primer s’havia de preparar. És per això que durant aquells anys va fer diverses estades al monestir de la Real, un antic monestir cistercenc situat al nord de Palma i fundat el 1239 per l’abat de Poblet. En aquells anys, la Real ja posseïa una biblioteca formidable. Llull va poder estudiar filosofia, teologia, dret, llatíi medicina, a més d’introduir-se en la llengua àrab. Va ser aquí on va escriure algunes de les seves primeres obres importants: el Llibre d’Ave Maria i el Llibre del gentil e dels tres savis. Una mostra de la rellevància que va tenir la Real en la vida de Llull és que,a la seva mort, va llegar una part de la seva biblioteca personal al monestir.
Retir a Algaida
Després d’anys intensos d’estudi, el 1274 Llulles va retirar al puig de Randa, situat al terme municipal d’Algaida, just al centre de l’illa,i començà una igualment intensa etapa de meditació i de contemplació. Va ser justament a Randa on el beat va rebre la il·luminació que el portaria a concebre i escriure la seva obra principal, l’Art, un sistema logicomatemàtic de pensament que,a més d’unificar el coneixement filosòfic, científic i teològic, havia de servir per demostrar que la religió cristiana era l’única que es basava en una veritat racionalment demostrable. Segons la tradició, el santuari de Cura que s’alça sobre el puig de Randa té el seu origen en l’altar marià que Llull va fer construir l’any 1275. No se’n tenen proves, però el que és segur és que, a finals del segle xiv, la muntanya de Randa ja era un indret freqüentat per ermitans que eren seguidors de Llull, els quals vivien en les coves de la zona.
Viatges pel món
Convençut que aviat tothom abraçaria la religió de Crist si les autoritats polítiquesi eclesiàstiques de l’època adoptaven oficialment la seva Art coma mètode per expandir la fe entre els infidels, Llull va viatjar arreu d’Europa (Catalunya, França, Itàlia...) per mirar de persuadir papes, reis i senyors. Va tenir un èxit desigual: de vegades va topar-se amb la indiferència i de vegades va rebre l’ajuda que demanava.
Va ser gràcies a una ajuda del rei Jaume II, justament, que l’any 1276 Llull va poder fundar l’escola missional de Miramar, avui al terme municipal de Valldemossa, al cor de la gràcil però imponent serra de Tramuntana. L’objectiu de l’escola era ensenyar l’Art lul·lià i la llengua àrab a un grup de frares franciscans menors perquè viatgessin a territori infidel a fer proselitisme. Anar a predicar i a fabricar conversos en territori hostil és el que va fer el mateix Llull després de tres o quatre anys vivint a Miramari fins ben bé el final de la seva vida.
En aquest sentit, la mort de Llull, esdevinguda hipotèticament dins un vaixell durant el trajecte que el retornava des de Tunis finsa la seva Mallorca natal, va representar una justa culminació per a una vida intensa, nòmada i, sobretot, extraordinàriament productiva. Recordem que l’obra de Llull, escrita en català, llatí i àrab, consta de més de dos-cents cinquanta volums, i abasta des de la ciència i la teologia fins a la novel·lai la poesia.
Llull fou enterrat a la basílica de Sant Francesc en un sepulcre d’alabastre
Tot i que en un principi s’havia d’enterrar Llull a l’església de Santa Eulàlia, on ja descansaven les despulles de la seva família, la insistència dels franciscans, l’orde amb qui sempre havia estat vinculat, va fer que finalment fos enterrat a la basílica de Sant Francesc de Palma. Encara avui són moltíssims els que visiten, a l’interior d’aquesta basílica gòtica, el sepulcre en alabastre de Ramon Llull, que hi és representat en una figura jacent agombolada per dos àngels.
La conversió de Llull podria haver tingut uns orígens menys místics del que ell va donara entendre a la Vidacoetània. Segons afirma la llegenda, el beat va renegar dels plaers fatus d’aquest món per abraçar la religió cristiana un dia que va perseguir una dama amb qui estava encapritxat fins a les portes de l’església de Santa Eulàlia, de Palma. Just abans d’entrar al temple per oir-hi missa, la bella dama s’hauria girati hauria ensenyat unpit cancerós a un Llull commocionat. És una de tantes llegendes generades pel personatge, i demostra finsa quin punt l’humanista ha estat presenta l’illa al llarg de la història. Des de la seva mort i fins avui, la fama de Ramon Llull ha estat i continua essent enorme, fins al punt que,a més de ser estudiaten universitats d’arreu del món, un asteroide fou batejat amb el seu nom i surt referit al llibre Harry Potter i la pedra filosofal.
Aquest article es va publicar en el número 235 del Descobrir (Setembre 2017)