Els molins de Campos

Pales que dansen amb el vent, molt lligades al paisatge mallorquí

N’hi ha tants, de molins a Campos, que impregnen tot el paisatge
N’hi ha tants, de molins a Campos, que impregnen tot el paisatge FOTO: Tolo Balaguer
25 de febrer de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Quan era petit, en Sebastià Covas jugava sovint a l’era de casa dels seus padrins sentint l’enrenou del molí que empenyia l’aigua del subsòl cap amunt. Amb aquella aigua, els seus padrins, Catalina i Baltasar, regaven les hortalisses i feien créixer l’alfals per alimentar el bestiar. Les pales giraven al vent i el safareig s’anava omplint d’aigua, abans de córrer cap als camps.

“El molí era centre d’atenció constant. Sempre s’havia de vigilar. Si feia el vent adequat, per aprofitar-lo; si en feia massa, per treure’l del vent, ja que podia forçar massa la màquina i espenyar-se. Si marxava massa temps, perquè podia eixugar el pou i tenir problemes”, recorda en Sebastià. “El padrí, els migdies d’estiu, anava a fer la migdiada a l’ombra de la parra, devora el safareig, per tenir esment al molí i aprofitar les hores d’embat al migdia. De tant en tant, havia de baixar a la bomba a canviar l’estopada o a untar, amb un llum d’oli que la padrina aguantava amb una corda. Es jugaven la vida contínuament, tant per baixar al pou, amb una escala de travessers molt precària, com per pujar fins a l’estrella a reparar alguna fusta o a untar els mecanismes. Era una aventura constant de la qual depenia tota la humil economia agrícola. Tot plegat generava una tensió i una emoció que els petits també percebíem i compartíem”.

Natura

Escapada a Cabrera

Aprofitant la visita a Campos, no es pot deixar escapar una visita a l’arxipèlag de Cabrera, situat deu quilòmetres al sud del cap de ses Salines. Aquest espai, declarat Parc Nacional Maritimoterrestre el 1991, es va separar de Mallorca fa uns 15.000 anys i està format per l’illa de Cabrera i divuit illots més, entre els quals destaca na Foradada. L’excursió comença amb una travessia en vaixell pels diferents illots durant la qual, amb sort, podrem veure dofins i gavines. Cabrera es caracteritza pels seus penya-segats, cales, caps i platges de sorra, així com magnífics avencs, com ara sa Cova Blava, famosa per la seva extraordinària llum. 

Aquesta mateixa era l’estampa de moltes petites propietats del municipi de Campos, un poble eminentment pagès fins fa trenta anys. Damunt les seves 14.783 hectàrees, s’escampen 629 molins de vent —també anomenats de ramell— que, durant anys, havien extret aigua del subsòl. Els de Campos representen el 25% del total de l’illa, on n’hi ha censats 2.512. Sa Pobla i el Prat de Sant Jordi són les altres dues zones de regadiu mallorquí on es concentren més molins.

A Mallorca, els molins van començar a alçar-se a la segona meitat del segle XIX, al Prat de Sant Jordi, vora Palma, una zona estèril, inhabitable i pantanosa fins que un enginyer holandès, Paul Bouvij, cap al 1850, es va encarregar de dessecar-la per convertir-la en terra fèrtil, i en va fer brollar l’aigua amb sínies. D’aquelles sínies al molí per extreure l’aigua, només hi havia un pas. El mestre mallorquí Damià Reixach va construir el primer molí de ramell. Un capellà, un metge i un fonedor el van ajudar a perfeccionar aquella màquina que havia de revolucionar l’economia mallorquina.

Mort i resurrecció dels molins

El molí va esdevenir símbol de feina i prosperitat. Però quan el gasoil es va començar a fer accessible i els motors i bombes es van generalitzar, aquella lluita constant amb el vent i la salvaguarda dels molins pràcticament va deixar de tenir sentit. Cap al 1960, el món rural es va electrificar —abans que les zones de costa. L’energia, que ara ja no era gratuïta, va prendre el relleu al vent per empènyer amunt les aigües. I els molins van deixar de girar. 

El molí de postetes de s'hort de Son Rengo
El molí de postetes de s'hort de Son RengoTolo Balaguer

Els pagesos van anar despullant de pales els seus molins. “El nostre va quedar com a magatzem de trastos i, a la part alta de la torre, a l’elevador, hi van començar a fer niu els coloms. Tot el molí es va anar degradant”, explica Onofre Mas, propietari del molí de can Torres. Als seus quaranta-tres anys, recorda encara quan de petit l’havia vist funcionar, fins per allà a l’any 1970. Avui, el molí de l’Onofre és un dels cinquanta-quatre que s’han recuperat al municipi de Campos, gràcies a un ambiciós projecte iniciat el 2002 amb el suport de l’Ajuntament i el Ministeri de Medi Ambient. 

Es tractava de restaurar molins d’extracció d’aigua i adaptar-los un autòmata que transforma la força del vent en energia elèctrica. “Una molt bona idea que, no obstant això, a l’hora d’executar-la, no ha acabat tenint tot l’èxit que es podia esperar”, comenta el batle de Campos, Guillem Ginard. “La recuperació dels molins, des del punt de vista etnològic i patrimonial, és molt interessant, però el cost del seu manteniment i l’assegurança que cal, sense subvencions, és gairebé inviable”. 

El gasoil va fer que la lluita contra el vent deixés de tenir sentit

En principi, l’energia que produeix ca­da molí l’aprofita la casa del propietari i els excedents van a la xarxa pública. “La producció no és gaire, però la importància d’aquesta acció és global, no només quant a l’aprofitament energètic, sinó pel que significa la vida d’un molí per al paisatge mallorquí”, diu l’amo del molí de can Torres.

L’aigua brolla de nou

Però el del Ministeri no és l’únic projecte de recuperació de molins mallorquins. Des del Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Mallorca (CIM), es desenvolupen projectes de restauració del patrimoni dels pobles de l’illa, com ara dels molins. “Restaurem no només l’arquitectura del molí, també la seva infraestructura tècnica”, especifica Aina Serrano, coordinadora del programa de Medi Rural del Consell. Des del seu departament, s’han restaurat ja un centenar de molins d’extrac­ció d’aigua, que ara en poden tornar a treure. 

5 tipus de molins

Molins de sang

Es movien gràcies a l’ajut de la força animal.

Molins de vent

Funcionaven amb l’acció del vent i molien gra per fer farina.

Molins d’aigua

També molien gra i funcio­naven amb la força de l’aigua.

Molins de foc

En aquest cas, eren els que funcionaven per l’acció del vapor.

Molins de ramell

Activats pel vent, servien per treure aigua dels pous.

A casa d’en Sebastià Covas es van acollir a l’ajut del CIM per fer-ho. “El Consell posa la mà d’obra dels experts i els propietaris posam el material”, assenyala Covas. Per a ell, el cost de la recuperació del molí familiar és compensat per l’emoció de la nostàlgia: “El dia que el vam posar en marxa, i va tornar a treure aigua, va ser com tornar a la infància. Vaig trucar al meu germà i a través del telèfon li vaig fer escoltar el soroll de la maquinària en marxa. Només posar el telèfon al costat del molí, va saber què era.

Pujant a retirar pales durant les tempestes moriren molts pagesos

Em va confessar que mai no hauria pensat de tornar-lo a sentir”. Però el record del molí en actiu no és bo per a tothom. “Pujant a retirar pales durant les tempestes, havien mort molts pagesos. Si s’espatllaven, perdien la collita. Molts d’ells s’hi van quedar”, explica Onofre Mas. Precisament per això, Sebastià Covas valora l’esforç de la recuperació. “Veure el molí que anava caient tros a tros ens semblava com una manca de respecte per als nostres padrins que lluitaren tant per mantenir aquest gegant eòlic”, una peça imprescindible del paisatge mallorquí.