La Palma dels palaus

Recorregut per descobrir les històries del pati de Mallorca

Can Berga va ser venut el 1942 al Ministeri de Justícia i avui és la seu de l’Audiència Territorial
Can Berga va ser venut el 1942 al Ministeri de Justícia i avui és la seu de l’Audiència Territorial FOTO: Tolo Balaguer
25 de juliol de 2009 a les 00:00
Guardar a favorits

“Patis de misteri plens d’amagatalls,/ ombres que recorden vespres de difunts,/ argolles dispostes per fermar cavalls/ i reixes que parlen d’unes fellonies/ i unes banderies,/ i de Canamunts/ i de Canavalls.” Així descriu Miquel dels Sants Oliver a Les cases Senyorials (1910) els patis dels casals mallorquins, que han despertat l’admiració de poetes i escriptors de tots els temps. A mig camí entre el carrer i la casa, els patis es començaren a construir al segle XIII amb l’arribada del gòtic. Silenciosos, recullen i concentren la llum dels estrets carrerons del barri antic, tot marcant la seva personalitat.

Amb les portes obertes

Can Marquès

És l’única casa senyorial que es pot visitar íntegrament a Palma. Al pati, hi destaca l’escala modernista, que dóna accés a la casa. S’hi fan visites guiades.

Ca la Gran Cristina

Edifici d’origen gòtic, avui seu del Museu de Mallorca i antigament casal dels comtes d’Aiamans. Rep el nom per Catalina Zaforteza i de Togores, amb fama de gran cristiana. L’any 1968 la propietat es va adquirir per al Museu de Mallorca.

Can Morey - Sant Martí

Seu del museu del pintor J. Torrents Lladó. Hi destaca el mur de pedra situat a l’esquerra, sobre el qual s’aixeca una galeria neogòtica. S’hi conserva el fons més important de l’obra de l’artista.

 

Can Rul·lan - Fundació Barceló

Antiga casa senyorial del marquès del Reguer. En destaca la decoració del portalet de l’estudi i els relleus del bestiari. Des del 1990 és la seu de la Fundació Barceló. Se’n pot visitar el pati, tot i que, com que és un edifici privat, pot trobar-se tancat.

Can Verí

És un casal renaixentista amb elements gòtics i barrocs, reformat al segle XVI. Actualment és la seu del Centre Cultural Contemporani Pelaires. El pati està compartit amb la casa veïna, ja que antigament era una única casa, que es va dividir al segle XIX.

Antigament, el pati era un espai central del casal: permetia l’entrada de llum i distribuïa les quatre ales de l’edifici. Però també era un lloc de relació social. Vertebrador de la vida veïnal, entorn d’aquest espai es va desenvolupar un codi simbòlic a través del qual els veïns s’assabentaven de les bones noves: si les dues portes d’entrada al pati romanien obertes i adornades amb flors, significava el naixement d’un infant. I també de les males notícies: la mort d’un familiar s’anunciava tancant les portes. El pati del casal mallorquí nasqué a semblança de la casa romana, donades les similars condicions climatològiques mediterrànies, i va rebre influències de la casa pati de tradició islàmica i de la casa medieval catalana. Estètica a banda, els 150 patis que es conserven a la ciutat mantenen una estructura similar, pròpia dels patis gòtics: un portal forà o d’accés que comunica el pati amb el carrer, un pas d’entrada o espai cobert i una escala que condueix a la part noble de la casa.

El pati de Can Catlar del Llorer
El pati de Can Catlar del Llorer

Cap als segles XV i XVI, alguns patis van rebre la influència renaixentista, però els canvis més importants van arribar a partir del segle XVII, quan es va imposar l’estètica del barroc (augment de les dimensions del portal d’accés, escales amb barana de ferro forjat, columnes de marbre, portalets d’estudi...) a mesura que les famílies s’enriquien a l’empara, sobretot, del comerç. De ben segur és d’aquells temps la popular dita mallorquina “sa casa fa es senyor”. Més endavant, el pati també va aplegar elements de l’estil neogòtic i del modernisme, que va comportar el cobriment del pati amb lluernes.

Les petjades del temps

Testimonis de casaments i conspiracions, visites reials i escenaris d’antigues llegendes, els patis ens retornen al passat històric de Palma. Començam l’itinerari pel nucli antic a l’Estudi General Lul·lià. A la vora de la Seu i del Palau de l’Almudaina, aquest edifici, que fou en el segle XVII la Universitat Lul·liana de Mallorca, conserva un pati neobarroc porticat amb arcs de mig punt sobre columnes jòniques. Més endavant, trobam la Posada de s’Estorell, que és del  segle XVI, amb un pati reedificat el 1940. Disposa d’un portalet d’estudi amb l’escut d’armes de la família Vivot i Santjoan, els primers propietaris del palau, que conté un missatge curiós: “Tu nube atque tace. Donant arcana cylindros” (‘Casa’t i calla. El silenci et proporcionarà riquesa’).

El gòtic originari dels 150 patis de Palma rep influències del Barroc i el Renaixement

Segons la llegenda, l’escrit fa referència als beneficis que comportava per al cavaller Vivot el matrimoni amb la rica pubilla Santjoan, senyora de la cavalleria d’Ariany. A la teulada, just en la bifurcació dels carrers de Morey i d'Almudaina, hi ha esculpida la cara d’una figura monstruosa, una imatge ideada per espantar l’esperit del mal de l’interior de l’edifici i molt habitual antigament a les façanes. Baixant cap al mar, al carrer de Portella, hi ha Can Formiguera, un casal del segle XVII propietat del temut comte Mal (apel·latiu que es va guanyar a causa dels litigis que mantingué amb els habitants de la comarca de Santa Margarida, sobre els qui volia continuar exercint la jurisdicció feudal, civil i criminal). Fixau-vos en l’arc sobre el carrer de Can Serra, que connecta l’edifici més antic del casal amb el més nou. Va ser un dels palaus més luxosos de la ciutat, inusual entre l’aristocràcia de l’illa en el segle XVII.

Ho sabíeu?

Novel·les, versos i cròniques

“Les portes deixaven entreveure patis envoltats de lleugeres columnes, el tradicional pou amb una armadura de ferro, l’escala de gir capritxós (...)”. Així descrivia l’escriptor francès Jules Verne els patis dels casals i palaus de la ciutat de Palma en la seva obra de ficció Clovis Dardentor el 1896. Però no és l’únic. L’evocació dels carrers i les cases de la vella Ciutat, i per tant també dels patis dels casals mallorquins, és un tema recurrent entre aquells escriptors que han visitat la ciutat al llarg del temps. Això ha contribuït a crear un important fons literari al voltant dels patis. Hi han contribuït especialment el poeta mallorquí Miquel dels Sants Oliver, l’escriptor Azorín i Josep Pla, entre molts d’altres.

Seguint pel carrer de Morey, hi ha Ca n’Oleza, monumental palau paradigma del barroc. Per la seva harmonia i model estètic, és un del patis més importants de Palma. L’any 1973 va ser declarat Monument Històric Artístic. Tornant enrere, pujam fins al carrer de Can Savellà. Allà trobam Can Juny, amb un pati datat del segle XVI que, conta la tradició, va acollir el 26 de novembre del 1541 l’emperador Carles V després del fracàs de l’expedició militar contra Alger, i Can Catlar del Llorer, amb un pati gòtic reformat al segle XVI, on s’ubicava la Seca, casa d’encunyació de la moneda mallorquina fins a l’any 1787, quan aquesta competència
quedà en mans de l’Estat. La façana va ser declarada Monument Històric Artístic l’any 1973.

A Can Catlar del Llorer es va encunyar la moneda mallorquina fins l’any 1787

Finalment, visitam Cal Comte de Montenegro, un edifici gòtic del segle XV reformat seguint els cànons de l’estil del barroc. Explica George Sand que, durant la seva estada a Mallorca l’hivern del 1838-39, Ramon Despuig, comte de Montenegro, li va permetre visitar la biblioteca del casal on hi havia grans tresors amagats. Un d’aquests era una carta nàutica del mallorquí Gabriel Valseca, del 1439 i obra mestra de cartografia. El capellà desenrotllava la carta nàutica comprada per Americo Vespucci, quan un dels criats de la casa va posar un tinter de suro damunt un dels cantons del pergamí per mantenir-lo obert. El tinter era ple i el pergamí, acostumat a estar caragolat, s’enrotllà arrossegant el tinter. Un crit general va ressonar a la sala: el tinter era buit i el mapa, inundat. “Crec que el capellà es va desmaiar, els criats acudien amb poals d’aigua, com si s’hagués tractat d’un incendi, i, amb grans fregades d’esponja i de granera, es posaren a netejar el mapa, i s’emportaren una mescladissa de reis, mars, illes i continents”, relata l’escriptora.