Per copsar l’essència de l’illa, cal perdre’s per indrets menys transitats. Us donem l’oportunitat de passejar-vos per racons no gaire coneguts de la costa nord, que us transportaran a una Menorca insòlita.
5 indrets de Menorca que conserven l'autenticitat
Racons de la costa nord que us transportaran a una illa insòlita
Sa Mesquida és un dels paisatges de caseta de vorera més especials de l’illa FOTO: Tolo Balaguer
1
Sa Mesquida
Sa Mesquida és un dels paisatges de caseta de vorera més especials de l’illa, alhora que una de les colònies estiuenques per excel·lència del terme municipal de Maó, que ha estat capaç de conservar el regust dels nuclis costaners d’abans. Un dels paratges de sa Mesquida que més crida l’atenció per la seva bellesa és el seu espaiós i esplèndid arenal, que neix al mateix peu del penyal del Pa Gros (68 m d’alçada). Més al nord, separada pel Pa Gros, es troba sa Raconada de Mesquida Vella, també verge, però sense arena. Des dels penyals que envolten sa Mesquida es poden observar panoràmiques precioses de l’entorn. Un mirador excel·lent de la zona és la torre de defensa: des d’aquí es dominen totes les platges del voltant i també un dels punts més importants de Menorca, la Mola, l’impressionant penyal que domina la bocana nord del port de Maó. Aquesta torre fou aixecada durant la tercera dominació anglesa, entre 1798 i 1802, dins d’un pla nou de defensa basat en una xarxa d’onze torres costaneres repartides en llocs estratègics. Totes continuen dempeus.
Cala Morell és una de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca FOTO: Tolo Balaguer
2
Cala Morell
Cala Morell és una de les primeres urbanitzacions que es van fer a Menorca i és especialment recomanable perquè està dominada per un paisatge de formes espectaculars i de molts diferents colors, documents impagables de l’evolució geològica de l’illa. Sens dubte, es tracta d’un dels indrets més interessants de la zona costanera que s’estén entre Ciutadella i Algaiarens: les parets impressionants de roca que tanquen la cala permeten descobrir els dos tipus de sòl que formen les dues meitats de l’illa. Esguardant el cel blau, la cala desperta a l’estiu del seu somni hivernal, que converteix durant sis mesos els solitaris habitants de la urbanització en sentinelles d’un temps mític, testimoni perenne de lluites contra el vent i d’esforços de tramuntana. Molt a prop, la urbanització que rep el nom de la cala exhibeix una arquitectura singular de casetes blanques i encalades, tot seguint el model que va imposar als anys 60 l’arquitecte Luis Rey, un model que s’ha mantingut intacte fins a la dècada passada. La concepció i el disseny de les cases, a mig camí entre l’arquitectura eivissenca i l’arquitectura rural menorquina, recorden el poblat de pescadors de Binibeca Vell.
El jaciment és una de les necròpolis d’hipogeus més espectaculars de Menorca FOTO: Tolo Balaguer
3
Necròpolis talaiòtica
El conjunt arqueològic que formen les coves d’enterrament de cala Morell bé mereix una visita. El jaciment, una de les necròpolis d’hipogeus més espectaculars de Menorca, està situat en un dels dos braços del barranc que desemboca a la cala del mateix nom. Les coves van ser excavades durant l’edat de Bronze (època talaiòtica) i la de Ferro (època talaiòtica mitjana i tardana). La necròpolis de cala Morell té un fàcil accés i està formada per un total de catorze coves. Els estudiosos han arribat a la conclusió que els primitius habitants d’aquests avencs primer picaven les vetes més toves, deixant desenclavades les parts més dures que, una volta lliures, eren arrabassades amb facilitat.
La columna central que presenta a dins una de les coves més interessants d’aquest conjunt és una mostra clara de la influència que les cultures clàssiques de la Mediterrània varen exercir durant els segles finals de la cultura talaiòtica. A partir d’aquesta cova, es poden veure fins a vint-i-dues cavitats o nínxols excavats a la roca, popularment coneguts com capades de moro. Es creu que podrien haver servit d’enterraments infantils o urnes.
La ciutat de Sanisera (Sanitja, Jannisari o Sereyna), avui es troba desapareguda en el fons de la Mediterrània FOTO: Tolo Balaguer
4
Port de Sanitja
Localitzat al lloc (masia) de Santa Teresa, as Mercadal, l’ecomuseu del cap de Cavalleria permet conèixer el desenvolupament i el moment en què es varen creuar les civilitzacions talaiòtica i romana, uns 2.100 anys enrere, quan Quint Cecili Metel va conquerir l’illa. La ciutat de Sanisera (Sanitja, Jannisari o Sereyna), avui desapareguda en el fons de la Mediterrània, va ser un nucli comercial important durant l’època dels fenicis i els grecs: disposava de temples, habitatges, defenses i fins i tot una acròpolis als voltants de l’actual far de Cavalleria. La ciutat perduda s’estén davall la mar en els fons que separen l’illa dels Porros de la colàrsega del port natural de Sanitja. Només l’observen avui petites i tranquil·les barquetes de pesca. A Sanitja es van trobar, on avui hi ha una taula derruïda, nombroses restes de ceràmiques, entre les quals d’àmfores, a més d’una estatueta del déu guerrer Mart. La troballa més important, però, va tenir lloc el 2006, quan es va descobrir un penjoll de plom utilitzat pels foners baleàrics al segle I aC. La troballa ha permès concloure que els mercenaris de l’exèrcit romà empraven bales de plom com a projectils.
Des del far de Cap de Cavalleria s'hi pot gaudir d'un paisatge esglaiador, esculpit pel vent de tramuntana sobre les roques calcàries FOTO: Tolo Balaguer
5
El cap de Cavalleria
El cap de Cavalleria ofereix un paisatge esglaiador, esculpit pel vent de tramuntana sobre les roques calcàries. Una carretera gairebé rectilínia condueix cap al far, que s’aixeca sobre un immens penya-segat de 89 metres d’alçada. El far, que ha il·luminat la nit als navegants des del 1857, ha estat testimoni de nombrosos naufragis. És coneguda, per exemple, la sort que va córrer el vaixell Général Chanzy, enfonsat prop de punta Nati, quan es dirigia de Marsella a l’Alger. Des del far també es pot veure com l’illa de Porros, que és al davant, desapareix sota les onades quan la mar s’agita. De baixada del far, el visitant es troba de ple amb la cala de Sanitja, que sembla una petita ria, sempre puntejada per blanques i menudes barques de pesca que hi descansen plàcidament i que semblen sentir-se protegides per la torre, construïda pels anglesos en la seva tercera dominació de l’illa, entre els anys 1798 i 1802. Envoltada d’un paisatge agrest i salvatge, la platja de Cavalleria, també coneguda com la platja de Farragut, és d’una virginitat magnífica, d’arenes finetes de tons ocres, banyades per aigües cristal·lines.
Aquest article es va publicar en el número 122 del Descobrir (Juliol 2008)