El patrimoni històric ha deixat de ser natura morta. Vint-i-cinc anys després de la declaració de la Reserva de la Biosfera s’ha revifat l’interès, d’autòctons i forans, pel llegat arqueològic i arquitectònic de Menorca. Aquest patrimoni, de fet, és un dels punts forts del reconeixement, perquè és el resultat indiscutible de la relació de l’home amb el seu entorn natural. Així, en els darrers anys, espais i edificis d’atracció turística sense esma han esdevengut elements de dinamització social i econòmica, i la candidatura de Menorca talaiòtica com a patrimoni de la humanitat ha estat també clau per situar en primer pla un dels principals valors del territori insular.
Al marge de la desil·lusió que ha comportat la pròrroga imposada per aconseguir el reconeixement per part de la Unesco de l’excepcionalitat dels talaiots, el camí recorregut des de la presentació de la candidatura fins ara ha donat els seus fruits. En els últims anys, les visites als jaciments, centres elements de patrimonials i d’exposició han crescut al voltant d’un 30%. La Naveta des Tudons ocupa el primer lloc en el pòdium, amb més de 45.000 visitants per temporada. És el monument més conegut (una icona turística i arqueològica) i també el més estimat i preuat per part dels menorquins.