Menjar-se la terra i el mar a Menorca

La tradició culinària de l'illa s'alimenta de productes autòctons

Text:
La caldera de peix és un típic plat de pescadors
La caldera de peix és un típic plat de pescadors FOTO: Tolo Balaguer
25 de juny de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

Menorca és una illa petita, però amb una gran personalitat històrica, cultural i, per tant, gastronòmica. De fet, als fogons, tot queda lligat, perquè la cuina de l’illa està marcada per una llarga dominació musulmana, l’arrel catalana actual i les successives ocupacions anglesa i francesa del segle XVIII, que han llegat productes tan reconeguts com el gin. A través dels productes de l’illa, podem conèixer la seva personalitat. És el cas del formatge Maó-Menorca.

Parlar-ne és tractar una part de la cultura i els costums menorquins: és un producte clau en el model de vida de la pagesia de l’illa que, amb la seva activitat, ha modelat un paisatge interior que meravella per les seves planures amb bestiar pasturant en llibertat i amb tanques delimitades per quilòmetres de paret seca. Tota una mostra d’equilibri ecològic que ha permès a Menorca gaudir de la declaració de Reserva de la Biosfera i que des de l’administració pública i des d’entitats ecologistes com el GOB s’intenta preservar amb la complicitat de pagesos com Josep Llofriu.

Agricultura sostenible

En l’entorn inigualable de sa naveta des Tudons —el monument prehistòric més visitat de tota l’illa—, aquest pagès de Ciutadella forma part d’un col·lectiu de productors que aposten per pràctiques més sostenibles i per diversificar l’activitat. Així, des de fa quatre anys, en Josep es dedica a l’agricultura i també a la ramaderia ecològica: elabora formatge ecològic i artesà amb llet crua de les vaques vermelles de raça autòctona, té un ramat d’uns 130 bens —la carn dels quals es comercialitza amb el segell de qualitat d’anyell de llet de Menorca— i és un dels pocs apicultors que envasa i posa a la venda la preuada mel de Menorca, un producte utilitzat a la cuina per elaborar combinacions de dolç i salat, com la famosa sobrassada amb mel que alguns restaurants de l’illa serveixen com a aperitiu als seus clients.

La sobrassada i altres embotits com ara la carn-i-xulla, junt amb el formatge Maó-Menorca i el gin, són els productes agroalimentaris més característics que se sumen a una àmplia oferta de rebosteria salada i dolça: formatjades, flaons, pastissets, carquinyols, amargos, crespells... i la coca bamba —que no té res a veure amb l’ensaïmada mallorquina—, present a les taules de totes les cases durant les festes patronals.

El sector agroalimentari és ben viu. En els últims anys s’estan creant noves iniciatives com ara la recuperació del cultiu de raïm i la creació, l’any 2003, de la denominació Vi de la Terra Illa de Menorca. Andrés Martínez és viticultor i president d’una associació que reuneix sis dels set cellers de l’illa, entestats a oferir un producte de gran qualitat, d’escassa producció i que s’ofereix al paladar com el capritx de l’illa.

Vinyes amb olor de mar

Seguint el model francès, cada celler elabora els seus vins amb el raïm de la seva pròpia finca, configurant una nova ruta de cellers força interessant. Vinya sa Cudia, d’Andrés Martínez, és el primer celler que disposa del certificat de cultiu ecològic, fruit del compromís de la propietat amb la fragilitat de l’entorn on està ubicat: el Parc Natural de s’Albufera des Grau. A mesura que la producció vinícola s’ha anat consolidant, el sector de la restauració ha fet passes per introduir, tímidament, el Vi de la Terra a les cartes, de la mateixa manera que veu en els productes autòctons i en el receptari de cuina menorquina un valor afegit per oferir als clients.

A l’interior de l’illa, les vaques frisones pasturen al lloc de Santa Creu, a prop de Binimel·là
A l’interior de l’illa, les vaques frisones pasturen al lloc de Santa Creu, a prop de Binimel·là

El fet, però, que la cuina tradicional sigui senzilla —fruit de la saviesa dels pagesos i dels pescadors que havien d’adaptar el menjar als recursos de terra i mar que tenien a l’abast— fa que els restaurants no tinguin presents plats com l’oliaigo. I això que, per damunt de modes i de fames, l’oliaigo amb tomàtics és el plat per excel·lència de la cuina menorquina. No hi ha cap família que no el tingui com a referent associat a l‘estil de vida que tant caracteritza els illencs: el de la calma, gaudint d’un dia d’estiu vora la mar.

No hi ha dubte, de totes maneres, que la caldereta de llagosta és el plat estrella per als visitants. De l’1 d’abril fins al setembre, pescadors com en Pere Marquès es dediquen a capturar aquest apreciat crustaci i a subministrar a restaurants i mercats locals altres espècies utilitzades a les cuines per elaborar calderes de peix o perols al forn, un plat molt característic, cuinat al forn amb les patates com a ingredient principal, combinades amb peix o carn. El calamar farcit, les barquetes d’albergínia, el llom amb col, el conill amb ceba, les faves o les greixeres dolces són altres plats tradicionals de l’illa amb què resulta deliciós menjar-se la seva història i les seves herències.