Les meravelles ocultes del camí de cavalls de Menorca

Una camí de ronda únic que encercla tota l'illa

Text:
Al sud de Menorca, la sorra de les platges està formada en un 95% per materials d’origen animal. La cala Macarella no n’és una excepció
Al sud de Menorca, la sorra de les platges està formada en un 95% per materials d’origen animal. La cala Macarella no n’és una excepció FOTO: Tolo Balaguer
25 de juny de 2008 a les 00:00
Guardar a favorits

“Camí de cavalls, tu voltes s’illa,/ vas sempre alegre per plans i penyals./ I de bon matí, tu sents com canten/ els rossinyols, verderols i pardals.” Amb aquesta cançó popular, els menorquins canten la seva estima al camí de cavalls, la ronda que recorre el perímetre de l’illa i que descobreix les peculiaritats de la seva costa.

Ruta

Un tram amb premi al nord de l'illa

Passejar per la costa nord de Menorca és fer-ho envoltat de roques erosionades, vegetació primitiva i cales rogenques. La ruta que us proposem, d’uns 6 km, comença a la platja de Cavalleria. La travessarem cap a l’oest i agafarem un estret viarany. El camí ens depararà grates sorpreses. Primer, una cova artificial funerària; després, la cala Mica i la caleta de s’Enderrossall; i més endavant, la platja de Binimel·là, d’arena fosca. D’allí, agafarem un camí de pujada i passarem pels rocosos Plans Vermells, per cala es Morts i per la cala de s’Embarcador de s’Alairó. Només ens quedarà superar un turonet per arribar a la cala Pregonda, una de les més precioses de l’illa i que sol tenir les aigües tranquil·les i cristal·lines gràcies als illots que la protegeixen.

Són 220 km de camí, de pujades i baixades, de paisatges abruptes i paradisíacs. Els menorquins diuen que qui vol conèixer bé Menorca pot fer-ho pel camí de cavalls, ja que hi trobarà de tot: a tocar del camí podrà contemplar grans llocs (explotacions agràries), monuments talaiòtics, espectaculars barrancs i petites cales, amagades com si fossin tresors. El camí de cavalls, que tots els indicis porten a pensar que data de l’època medieval, fou adoptat pels francesos al segle xviii i utilitzat amb finalitat militar i defensiva. I no és d’estranyar, ja que des d’aquest camí es poden controlar totes les embarcacions que s’atansen a l’illa. D’altra banda, aquesta via permetia la lliure circulació a peu. Això era aprofitat pels pagesos per anar d’un punt a un altre.

La funció militar és inequívoca: des del camí es controlen les barques que s’acosten

Si fem un passeig pel camí de cavalls, un dels elements que ens acompanyarà seran les parets de pedra seca, que tenen una clara funcionalitat: com que l’illa és petita conviuen molt pròxims camps de conreu i de pastura. Les parets seques, per als menorquins, delimiten els diferents camps i així s’evita que els ramats no aixafin ni es mengin les collites. D’aquesta manera, en molts trams no ens quedarà més remei que caminar encaixonats entre marges fins trobar algun pas. Per obrir i tancar aquests passos ens trobem sovint barreres d’ullastre que cal tancar un cop hem passat. Els margers eren molt curosos a l’hora de fer les parets i obrien només els portells justos i necessaris, per aconseguir que el mur fos fort i resistís les envestides dels animals i les tempestes.

Endinsar-nos en el camí de cavalls és endinsar-nos en la Menorca dels contrasts. Al sud, el clima mediterrani ens deixa espectaculars barrancs de vegetació frondosa que desemboquen en cales d’inusual bellesa, com ara Macarella i Macarelleta, Trebalúger, Binigaus o Calescoves. Al nord, la tramuntana castiga el terreny convertint-lo en un paisatge juràssic on la conjunció de colors entre el roig de la sorra, els blaus del mar i el groc dels raigs del sol donen lloc a un ambient pintoresc i encantador. I és que hom ha de quedar rendit davant l’encís de la cala Pregonda, la cala Pilar o la platja de Cavalleria.

La terra vermellosa de la punta des Carregador dóna un perfil únic a la cala Pilar, una platja verge defensada per esculls naturals
La terra vermellosa de la punta des Carregador dóna un perfil únic a la cala Pilar, una platja verge defensada per esculls naturals

Però Menorca és molt més que cales. I el camí de cavalls ens ho demostra. El pas per vestigis prehistòrics com les necròpolis de Calescoves, al sud, o cala Morell, al nord-oest, ens recorda que l’illa és habitada des de fa més de 3.000 anys. Així mateix, el pas per construccions militars com el Fort Marlborough, que protegia el port de Maó, o per la torre d’en Penjat, una talaia de vigilància de la costa sud-est de Menorca, ens recorda el pas dels britànics per Menorca.

I com que el camí voreja l’illa, també havia de passar pels accidents geogràfics més espectaculars de la costa. El paisatge lunar amb negres i punxegudes roques del cap de Favàritx, al nord-est, o els vertiginosos penya-segats del cap de Cavalleria, al nord, són dues meravelles més que amaga el recorregut. Però d’entre tots els tresors, brilla amb llum pròpia el parc natural de s’Albufera des Grau, 5.000 hectàrees de terreny al nord-est de l’illa on conviuen gran diversitat d’espècies vegetals i animals difícils de trobar totes juntes en un sol espai.

Després de segles en desús, el camí s’està recuperant i ja hi ha trams senyalitzats

Amb tants encants junts sembla mentida que el camí de cavalls fos deixat de la mà de Déu durant anys i panys. Alguns propietaris de terres per on passava van prohibir el dret de pas i el camí anà caient en l’oblit. No obstant això, el camí ha adquirit en els darrers anys un nou interès turístic que n’està permetent la recuperació. Les tasques d’expropiació dels terrenys i adequació del camí estan concloent. De fet, ja hi ha diversos trams del camí que estan senyalitzats. A la platja de son Bou o a cala Mitjana, per exemple, trobem grans plafons informatius de color verd.

Consell

A recer de les meduses

Quan volen anar a la platja i no trobar meduses (borps o borns, en català local), els menorquins miren d’on bufa el vent. Les meduses van allà on el corrent marí les porta. I els corrents solen anar amb el vent. Així, si bufa vent de tramuntana, el més probable és que les platges del sud estiguin lliures de meduses. I a l’inrevés, si bufa vent de migjorn, cal anar a platges del nord per evitar aquestes espècies, que fan el bany molt complicat. Si tot i amb això hi hagués meduses, darrerament molt abundants a l’illa, almenys aconseguireu estar arrecerats del vent.

En altres llocs, com el tram que va de cala en Turqueta a Macarella, trobem fites quadrades amb un cartell blanc a la base superior amb la inscripció “Camí de cavalls”, que ens indiquen que anem pel bon camí. Tots aquests treballs permetran, ben aviat, recórrer sencera tota la costa de Menorca passejant pel camí de cavalls i escoltant, com diu la cançó, el cant dels rossinyols, verderols i pardals. Això sí, només si us lleveu de bon matí.