La punta dets Ocellers, just al davant del far de Cavalleria, és l’origen i la destinació d’una ruta singular. Un itinerari de 220 quilòmetres pel perímetre costaner de Menorca amb un protagonista: Damià Coll, un cuiner i aventurer enamorat de la seva illa, qui va marcar-se el repte de trepitjar tota la vorera de costa —en el sentit més literal— amb l’objectiu de descobrir-hi els racons més desconeguts i també més inaccessibles. Era el setembre del 2012 quan va decidir emprendre el camí de vorera. Menorca s’havia quedat minúscula. Coneixia pam a pam el camí de Cavalls i tots els trams transitables a peu per planes, barrancs i boscos que conformen el divers i ric paisatge interior. El resultat de l’experiència: un cúmul de sensacions, de paisatges mai abans observats, la superació de més penya-segats dels que hauria imaginat i la vivència única d’un diàleg amb el litoral menorquí a través del silenci i la natura.
En direcció a l’oest, al primer tram de la península de Cavalleria es localitza el port de Sanitja, un paratge ben arredossat dels forts vents de la Tramuntana que guarda les restes de l’antiga ciutat romana de Sanisera. I poc després, la punta de s’Enderrossall ofereix una vista excepcional a banda i banda. “Passem d’un terreny característic del nord a una panoràmica singular, amb perfils i colors ben diferents”, comenta el protagonista de l’aventura. “Però el paratge més sorprenent, molt poc transitat —afegeix—, és el de cala Barril, quan creus que res et pot captivar més que la platja de Pregonda”.
Ho sabíeu?
Sempre ran de mar, el trajecte continua per un tram seductor de petits codolars, una zona molt transitada anys enrere per pescadors de canya que avui forma part dels límits de la reserva marina de la costa nord. Avancem fins a la muntanya Mala, temorosa i respectada, un dels punts més recomanables de tot el camí de vorera. És el paratge més salvatge de Menorca, on hi conviuen diverses espècies d’aus i on és possible albirar alguna àguila peixatera, un dels rapinyaires més emblemàtics i amenaçats de la fauna balear.
Paisatges extraordinaris
En arribar a la platja de cala Carbó és obligat aturar-se a observar dues roques que sorgeixen del mar i que reben el nom dels Frares per la seva silueta, que recorda la d’uns monjos. Des de la punta Roja es veu la vall d’Algaiarens, “un dels paisatges més extraordinaris de Menorca”, en opinió de Joan Febrer. “Es tracta d’una vall ampla i fèrtil, rodejada d’extensos boscos de pi i alzina, solcada per un torrent que té aigua durant tot l’any. La vall desemboca en dues de les platges més belles de l’illa, amb els respectius sistemes dunars al darrere”, descriu el promotor de la ruta Camí de Cavalls 360°, un projecte que consisteix en la volta a Menorca per etapes, amb organització dels allotjaments, assessorament i llibre de ruta i altres serveis necessaris per fer l’itinerari que ha esdevingut una ruta senderista i de BTT de primer ordre.

Continuant amb la ruta de vorera, arribem a punta Nati. Una senzilla creu al codolar de Torrenova ens recorda la pitjor tragèdia que ha tingut lloc en aigües menorquines: el naufragi del vapor francès Chénéral Chanzy, l’any 1910, amb un únic supervivent de prop dels dos-cents passatgers que viatjaven a Algèria. El far que s’aixeca en aquesta punta al nord-oest de l’illa fou construït dos anys després per evitar nous incidents marítims.
Fins a la platja de Macarella, passant per sa Farola, el port de Ciutadella i el far d’Artrutx, el recorregut coincideix quasi totalment amb el camí de Cavalls. Un tram, per tant, apte per a senderistes i també per a practicants de BTT que, com la resta d’aquesta ruta que s’ha convertit en un important atractiu per al turisme d’esport i natura, “és plena de distraccions en el bon sentit de la paraula, on els petits detalls compten tant com els grans escenaris naturals”, assegura Febrer.
Parets verticals damunt la mar
No és fins passada la platja de son Bou quan el camí recupera un cert nivell de dificultat. En aquest punt creuarem per Llucalari, un dels nombrosos barrancs que solquen la plataforma calcària del sud de l’illa. Desemboca a la cala del mateix nom, i les seves parets verticals s’endinsen en la mar en forma d’imponents penya-segats. En aquesta zona, hi trobem també una antiga bateria militar, amb els dos canons apuntant a l’horitzó i recordant el paper de Menorca en l’estratègia defensiva de la primeria del segle XX. Molt a prop, un altre exemple dels contrastos que presenta el recorregut: Calescoves, un punt de confluència de dos barrancs amb la necròpolis talaiòtica més important de l’illa, amb unes cent coves d’enterrament. Just abans, però, haurem de superar més obstacles fins a descobrir la petita cala de Sant Llorenç, una raconada de molt difícil accés si no s’hi arriba des del mar.
Ho sabíeu?
Continuem fins a punta Prima —amb el far de l’illa de l’Aire que ens marca una altra fita aconseguida en el camí— i, després d’un tram amb una elevada densitat de construcció turística, arribem a la cala de Sant Esteve, on podrem contemplar la primera de les edificacions de vigilància que van aixecar els anglesos a les acaballes del XVII: la Torre d’en Penjat.
El paratge dels illots de sa Cudia, ja dins territori de s’Albufera des Grau —nucli de la Reserva de la Biosfera—, és un altre paisatge màgic, com també ho és tot l’entorn del far de Favàritx. Es tracta d’una de les vistes més captivadores del litoral, on les roques fosques de pissarra fan encara més misteriós l’espectacle —molt recomanable— de les onades un dia de tempesta. Un poc més al nord, Coll qualifica de sensacional el tram de l’arenal de s’Enclusa i la platja de Mongofre fins a les illes d’Addaia. “Des de dalt els penya-segats de la Mola de Fornells, la vista sobre el poble de pescadors és immillorable”, comenta. Per arribar-hi, haurem de creuar tota la badia i continuar per la península de Cavalleria, on s’amaguen algunes de les millors raconades i coves del litoral menorquí, com la cova des Vell Marí, cala Viola de Llevant i l’Olla de sa Punta.
Visites
Aquest article es va publicar en el número 190 del Descobrir (Gener 2014)