Perfilar Menorca pel camí de vorera

Un recorregut pels 220 quilòmetres de perímetre costaner de l'illa balear

Text:
La cala Pregonda és una de les més atractives de Menorca per la seva tranquil·litat
La cala Pregonda és una de les més atractives de Menorca per la seva tranquil·litat FOTO: Joan Mercadal
25 de desembre de 2013 a les 00:00
Guardar a favorits

La punta dets Ocellers, just al davant del far de Cavalleria, és l’origen i la destinació d’una ruta singular. Un itinerari de 220 quilòmetres pel perímetre costaner de Menorca amb un protagonista: Damià Coll, un cuiner i aventurer enamorat de la seva illa, qui va marcar-se el repte de trepitjar tota la vorera de costa —en el sentit més literal— amb l’objectiu de descobrir-hi els racons més desconeguts i també més inaccessibles. Era el setembre del 2012 quan va decidir emprendre el camí de vorera. Menorca s’havia quedat minúscula. Coneixia pam a pam el camí de Cavalls i tots els trams transitables a peu per planes, barrancs i boscos que conformen el divers i ric paisatge interior. El resultat de l’experiència: un cúmul de sensacions, de paisatges mai abans observats, la superació de més penya-segats dels que hauria imaginat i la vivència única d’un diàleg amb el litoral menorquí a través del silenci i la natura.

En direcció a l’oest, al primer tram de la península de Cavalleria es localitza el port de Sanitja, un paratge ben arredossat dels forts vents de la Tramuntana que guarda les restes de l’antiga ciutat romana de Sanisera. I poc després, la punta de s’Enderrossall ofereix una vista excepcional a banda i banda. “Passem d’un terreny característic del nord a una panoràmica singular, amb perfils i colors ben diferents”, comenta el protagonista de l’aventura. “Però el paratge més sorprenent, molt poc transitat —afegeix—, és el de cala Barril, quan creus que res et pot captivar més que la platja de Pregonda”.

Ho sabíeu?

La llegenda d'en Xoroi

Una de les llegendes més conegudes de Menorca se situa a la cova d’en Xoroi, als penya-segats de cala en Porter. Ambientada en les incursions dels turcs en el segle XVII, la història d’amor conta que un nàufrag d’origen incert es va refugiar en aquella gruta i, a partir de llavors, van començar els robatoris per les finques i cases de la zona. La desaparició d’una al·lota jove a punt de casar-se va ser un misteri que es va mantenir durant anys, fins que, un bon dia, Menorca es va despertar coberta de blanc. Unes petjades sospitoses damunt la neu van portar els pagesos que havien sofert els pillatges fins a la cova, on hi van descobrir una parella amb tres fills. Xoroi i el seu fill gran van llançar-se al mar, mentre que la dona i els altres dos fills van ser traslladats a viure al poble d’Alaior, on van tenir descendència.

Sempre ran de mar, el trajecte continua per un tram seductor de petits codolars, una zona molt transitada anys enrere per pescadors de canya que avui forma part dels límits de la reserva marina de la costa nord. Avancem fins a la muntanya Mala, temorosa i respectada, un dels punts més recomanables de tot el camí de vorera. És el paratge més salvatge de Menorca, on hi conviuen diverses espècies d’aus i on és possible albirar alguna àguila peixatera, un dels rapinyaires més emblemàtics i amenaçats de la fauna balear.

Paisatges extraordinaris

En arribar a la platja de cala Carbó és obligat aturar-se a observar dues roques que sorgeixen del mar i que reben el nom dels Frares per la seva silueta, que recorda la d’uns monjos. Des de la punta Roja es veu la vall d’Algaiarens, “un dels paisatges més extraordinaris de Menorca”, en opinió de Joan Febrer. “Es tracta d’una vall ampla i fèrtil, rodejada d’extensos boscos de pi i alzina, solcada per un torrent que té aigua durant tot l’any. La vall desemboca en dues de les platges més belles de l’illa, amb els respectius sistemes dunars al darrere”, descriu el promotor de la ruta Camí de Cavalls 360°, un projecte que consisteix en la volta a Menorca per etapes, amb organització dels allotjaments, assessorament i llibre de ruta i altres serveis necessaris per fer l’itinerari que ha esdevingut una ruta senderista i de BTT de primer ordre.

Menorca és l’illa dels fars. A la imatge, el far del Cap de Cavalleria
Menorca és l’illa dels fars. A la imatge, el far del Cap de CavalleriaJoan Mercadal

Continuant amb la ruta de vorera, arribem a punta Nati. Una senzilla creu al codolar de Torrenova ens recorda la pitjor tragèdia que ha tingut lloc en aigües menorquines: el naufragi del vapor francès Chénéral Chanzy, l’any 1910, amb un únic supervivent de prop dels dos-cents passatgers que viatjaven a Algèria. El far que s’aixeca en aquesta punta al nord-oest de l’illa fou construït dos anys després per evitar nous incidents marítims.

Fins a la platja de Macarella, passant per sa Farola, el port de Ciutadella i el far d’Artrutx, el recorregut coincideix quasi totalment amb el camí de Cavalls. Un tram, per tant, apte per a senderistes i també per a practicants de BTT que, com la resta d’aquesta ruta que s’ha convertit en un important atractiu per al turisme d’esport i natura, “és plena de distraccions en el bon sentit de la paraula, on els petits detalls compten tant com els grans escenaris naturals”, assegura Febrer.

Parets verticals damunt la mar

No és fins passada la platja de son Bou quan el camí recupera un cert nivell de dificultat. En aquest punt creuarem per Llucalari, un dels nombrosos barrancs que solquen la plataforma calcària del sud de l’illa. Desemboca a la cala del mateix nom, i les seves parets verticals s’endinsen en la mar en forma d’imponents penya-segats. En aquesta zona, hi trobem també una antiga bateria militar, amb els dos canons apuntant a l’horitzó i recordant el paper de Menorca en l’estratègia defensiva de la primeria del segle XX. Molt a prop, un altre exemple dels contrastos que presenta el recorregut: Calescoves, un punt de confluència de dos barrancs amb la necròpolis talaiòtica més important de l’illa, amb unes cent coves d’enterrament. Just abans, però, haurem de superar més obstacles fins a descobrir la petita cala de Sant Llorenç, una raconada de molt difícil accés si no s’hi arriba des del mar.

Ho sabíeu?

La llegenda d'en Xoroi

Una de les llegendes més conegudes de Menorca se situa a la cova d’en Xoroi, als penya-segats de cala en Porter. Ambientada en les incursions dels turcs en el segle XVII, la història d’amor conta que un nàufrag d’origen incert es va refugiar en aquella gruta i, a partir de llavors, van començar els robatoris per les finques i cases de la zona. La desaparició d’una al·lota jove a punt de casar-se va ser un misteri que es va mantenir durant anys, fins que, un bon dia, Menorca es va despertar coberta de blanc. Unes petjades sospitoses damunt la neu van portar els pagesos que havien sofert els pillatges fins a la cova, on hi van descobrir una parella amb tres fills. Xoroi i el seu fill gran van llançar-se al mar, mentre que la dona i els altres dos fills van ser traslladats a viure al poble d’Alaior, on van tenir descendència.

Continuem fins a punta Prima —amb el far de l’illa de l’Aire que ens marca una altra fita aconseguida en el camí— i, després d’un tram amb una elevada densitat de construcció turística, arribem a la cala de Sant Esteve, on podrem contemplar la primera de les edificacions de vigilància que van aixecar els anglesos a les acaballes del XVII: la Torre d’en Penjat.

El paratge dels illots de sa Cudia, ja dins territori de s’Albufera des Grau —nucli de la Reserva de la Biosfera—, és un altre paisatge màgic, com també ho és tot l’entorn del far de Favàritx. Es tracta d’una de les vistes més captivadores del litoral, on les roques fosques de pissarra fan encara més misteriós l’espectacle —molt recomanable— de les onades un dia de tempesta. Un poc més al nord, Coll qualifica de sensacional el tram de l’arenal de s’Enclusa i la platja de Mongofre fins a les illes d’Addaia. “Des de dalt els penya-segats de la Mola de Fornells, la vista sobre el poble de pescadors és immillorable”, comenta. Per arribar-hi, haurem de creuar tota la badia i continuar per la península de Cavalleria, on s’amaguen algunes de les millors raconades i coves del litoral menorquí, com la cova des Vell Marí, cala Viola de Llevant i l’Olla de sa Punta.

Visites

S’Albufera des Grau

Quan parlem del patrimoni natural de Menorca, hem de destacar el Parc Natural de s’Albufera des Grau, nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca. L’espai protegit comprèn unes 5 hectàrees de zones humides, terrenys agrícoles i ramaders, boscos, un litoral amb penya-segats i platges, illots i la zona marina. Al Centre d’Interpretació del Parc hi ha una exposició permanent, però el més recomanable és fer a peu algun dels tres itineraris marcats pels voltants de la llacuna i diverses zones, gaudint de la vista dels miradors i observant la diversitat d’espècies animals (sobretot aus) i vegetals. Durant l’any s’hi organitzen activitats i tallers.

La fortalesa de la Mola

Vigilant l’entrada del grandiós port de Maó hi ha una de les fortaleses més grans construïdes a Europa durant el segle XIX. Val la pena visitar-la per admirar el seu traçat i la perfecta conservació dels seus murs. El circuit històric de la fortalesa, batejada amb el nom de Reina Isabel II, inclou fronts defensius, galeries subterrànies, polvorins i miradors. Es pot visitar per lliure o amb una ruta guiada i, si es demana amb antelació, també es pot fer una ruta cicloturística, en tot terreny o a cavall. A banda de l’interès històric, la Mola està protegida pels seus valors naturals i des d’aquí es poden observar espècies d’ocells que passen per les rutes de migració entre Àfrica i Europa.

Far del Cap de Cavalleria

Quan parlem del patrimoni natural de Menorca, hem de destacar el Parc Natural de s’Albufera des Grau, nucli de la Reserva de la Biosfera de Menorca. L’espai protegit comprèn unes 5 hectàrees de zones humides, terrenys agrícoles i ramaders, boscos, un litoral amb penya-segats i platges, illots i la zona marina. Al Centre d’Interpretació del Parc hi ha una exposició permanent, però el més recomanable és fer a peu algun dels tres itineraris marcats pels voltants de la llacuna i diverses zones, gaudint de la vista dels miradors i observant la diversitat d’espècies animals (sobretot aus) i vegetals. Durant l’any s’hi organitzen activitats i tallers.