La trajectòria personal del cantant i compositor Cris Juanico (Ciutadella, 1967), un dels dinamitzadors de la cultura a Menorca i líder de la música en català, està íntimament vinculada a l’illa, la seva illa nadiua, on resideix i on troba els seus referents més personals. “Vaig de menorquí”, afirma qui es considera “un privilegiat pel fet de poder viure de la música i poder-ho fer des de Menorca”. Cris Juanico va decidir, fa disset anys, dedicarse a la música i viure de la música. Ho va fer primer en el grup Ja t’ho diré, on, tot i ser el més jove de la banda, demostrà el seu tarannà polifacètic i la seva innata capacitat per a la expressió musical.
Curiositat
Aquell al·lot que va viure la seva infantesa i anys d’adolescència al nucli antic de Ciutadella coneix bé els racons i amagatalls dels carrerons estrets del nucli urbà medieval, arrecerats darrere la mola de la catedral, bastida sobre la mesquita principal de la ciutadella musulmana: Sant Miquel, Sant Cristòfol, ses Roques, la placeta de Sant Jaume... i, sobretot, els carrers de ses Andrones i Sant Miquel (passà moltes hores al centre catequístic i al teatre Sant Miquel).
Flaires d’infantesa
El primers records de Cris Juanico són aquests carrers que evoquen flaires de menjars casolans, que s’escolen per les portes obertes de cases pintades amb calç i almangra; cuina de la terra amb pebres torrats; coca amb pinxa, tomàtiga, gató o albercoc; simfonia del dolç i el salat amb plaers tan senzills com el raïm amb formatge vell, la sobrassada amb mel, l’oliaigo amb figues negretes i els saborosos gelats de Cas Mèrvol.

Recórrer, passejar i ensenyar als amics que arriben de fora el teixit urbà de l’antiga Madîna al Jazira —on residí l’almoixerif de la Menorca àrab fins a la conquesta catalana de l’illa, el 1287, pel rei Alfons II el Liberal— constitueix un dels plaers que transporta Cris Juanico a una època feliç i desvetllada. Aquesta antiga zona urbana de Ciutadella té la seva frontera natural amb sa Muradeta, rere el carrer de Sant Miquel, que obre la ciutat de pinta en ample cap as Pla de Sant Joan, un altre dels indrets mítics del nostre itinerari personal. En aquest gran escenari corren els cavalls, menats pels caixers i cavallers de Sant Joan, cada any el capvespre del 24 de juny. Són les espectaculars corregudes des Pla. Aquest indret s’ha transformat avui en la principal oferta de bars de copes. Juanico va ser discjòquei d’algun d’aquests establiments (Lateral, L’Herba o Zona B, que ja no existeix).
“Quan érem jovenets —explica el músic—, fèiem els primers concerts a Estels amb Caca’s Power; a Lateral amb Ja t’ho diré...”. A les parets d’aquests establiments encara ressonen els ecos d’aquelles primeres actuacions que acabaven a trenc d’alba, on es combinaven la il·lusió i la intuïció amb una ferma vocació
per al món de la música. Fins ara, el cantant i compositor ens ha passejat per la trama urbana on es va ordir la seva trajectòria musical. Però l’illa amaga altres indrets que també tenen a veure amb les seves cançons, perquè les ha inspirades. I és que l’altra gran passió del cantant i productor és la mar.
Un dels rituals estiuencs de Juanico és recórrer en barca el litoral de la Vall
Cris Juanico vol veure sempre la immensitat de l’aigua que envolta Menorca. Observa, contempla i gaudeix de l’espectacle a la badia de Ciutadella i, especialment, a punta Nati, quan el sol rogent, enorme, és engolit per les onades, cansat de passar-hi el dia. “Tranquil·litat d’esperit”, resumeix en tres paraules el que sent Juanico davant d’aquest espectacle natural que recomana viure a tothom.
De fet, un ritual que Juanico viu estiu rere estiu és passejar amb barca per la costa nord de Menorca, entre la cala Morell i la Vall, una àrea dunar d’especial interès natural i que atresora dues de les platges verges més espectaculars: la des Bot i la des Tancats. Aquests paratges han inspirat moltes de les seves cançons, entre les quals les que ha gravat amb Menaix a Truà en el seu darrer disc, Com el vent.
Aquest article es va publicar en el número 122 del Descobrir (Juliol 2008)