La ruta cicloturística que travessa Menorca per l’interior en sis etapes és un exemple dels meravellosos camins i paratges que amaga l’illa. Al llarg de la ruta, explorarem la Menorca menys coneguda: d’una banda, la Menorca de pagès i del treball de la terra; d’una altra, la Menorca salvatge, verge i rica en vegetació.
Les tres primeres etapes de la ruta, durant la qual passem per Ciutadella, Ferreries, es Mercadal i Alaior, ens porten a la Menorca rural, on l’amo (o el pagès), amb l’ajut dels missatges (o mossos), s’encarrega de treure el màxim profi t de la terra del senyor, el propietari de la fi nca. Pel camí, envoltats dels típics marges de paret seca, deixarem enrere vaques, prats i llocs, les cases de pagès on s’elabora el deliciós formatge de la terra. N’és característic el seu gust salat com a conseqüència, diuen, de la sal marina que, transportada pel vent, penetra en l’herba que mengen les vaques.
En el darrer tram de la primera etapa, i passada tota una renglera de llocs com els de Binigarba o es Tudons, arribem al barranc d’Algendar. Com si volgués amagar un tresor, el camí s’estreny convertint-se en un rocallós viarany de difícil pas per a ciclistes poc experimentats. A mesura que ens acostem al llit del barranc, la vegetació es va espessint, fent més ombrívol el camí. Un rierol d’aigua cristal·lina, envoltat d’erosionats penya-segats, ens informa que som a la part més baixa del barranc. Moltes llegendes giren al voltant d’aquest indret, com aquella de sa núvia d’Algendar, una jove que havia estat segrestada per un moro que se n’havia enamorat. Són molts els menorquins que han fet nit al barranc més gran de l’illa contant llegendes al voltant d’un bon foc.
Encara al barranc, mereix una menció especial el pas d’en Revull, un sender de complicat accés que no forma part de la ruta, però que bé mereix aparcar uns minuts la bicicleta i donar-hi una ullada. Ens endinsem en un paratge de bellesa superior gràcies a una vegetació exuberant que fi ns i tot es fi ltra a les verdes i relliscoses roques que formen el camí.
El tram fins a Ferreries és el més bonic, però també el més difícil, amb pedres pel camí
La ruta continua després pel camí Reial fins a Ferreries. És un tram extremadament bonic i, possiblement, el més complicat de tot l’itinerari, amb pujades i baixades guarnides amb pedres. Quan ja no ens quedi alè, val la pena aturar-se un moment i recuperar forces posant en pràctica allò que ens aconsella una popular cançó menorquina: “Mira el cel i escolta es vent que de Menorca t’arriba”. Els ocells, amb el seu cant, de ben segur que ens ajudaran en aquesta absorció de natura. Arribats a Ferreries, la ruta segueix pel camí de Tramuntana, nom que ja ens insinua que ens dirigim cap al nord.

Després d’una forta pujada inicial, des de dalt del lloc de Sant Pere es dibuixen uns preciosos paisatges, de to vermellós i vegetació baixa com a resultat dels efectes del vent. Aviat el sender s’esmuny cap al nord passant no gaire lluny de les precioses platges de Pregonda o Binimel·là. El camí segueix fi ns arribar as Mercadal, amb vista de fons del Toro, la muntanya més alta de Menorca i que custodia l’illa des del seu bell mig.
Proposta
Des Mercadal a Alaior, la ruta discorre pel camí d’en Kane, on es torna al dibuix clàssic de la Menorca dels llocs, els prats i les vaques de pastura. D’Alaior fi ns a Sant Lluís, passant per Maó i es Castell, es cobreixen les tres darreres etapes de la ruta, més curtes que les anteriors. Ens endinsarem per tota una xarxa de camins planers, alguns asfaltats i d’altres no, que ens oferiran un passeig per la història de Menorca passant pels poblats talaiòtics de Torralba d’en Salort, Talatí de Dalt i Trepucó.
De ben segur que les sargantanes ens acompanyaran pel camí mentre que, tal vegada, algun despistat insecte xoqui contra nosaltres recordant-nos que som al bell mig de la natura. Ja acostant-nos al nucli de Sant Lluís, el final de la ruta, els camins de Torelló, Mussalà o Biniatap, entre d’altres, donaran pas a zones més residencials on els llocs deixaran el seu espai als hortals (casetes amb un petit jardí o hort).
La ruta, perfectament senyalitzada, ens ofereix una nova visió de l’illa allunyada de la idea de sol i platja. És la Menorca salvatge però calmada. Una calma només pertorbada per l’esglai que tal vegada tinguem quan d’entremig dels arbres surti algun ocell espantat o quan vegem venir de cara l’imponent silueta d’un cavall de raça menorquina que se’ns creui pel camí. I és que Menorca és això: tranquil·litat i naturalesa. I sa velo ens ajuda a descobrir-la.
Aquest article es va publicar en el número 147 del Descobrir (Agost 2010)