Els 5 llocs que heu de visitar per conèixer a fons en Serrallonga

El 21 d'abril de 1594, en una nit de llamps i trons, el bandoler Serrallonga va néixer en aquest mas. La família va prendre el nom de la casa, la Sala, un mot que designava una casa d'estiueig senyorial. Els seus orígens es remunten a l'edat mitjana i, al segle XIV, quan la guerra i la violència castigaven la zona, la casa es va fortificar. D'aquell passat encara se'n conserven la muralla i la torre circular. El cos central del mas, en canvi, és del segle XVIII. Segons des d'on us la mireu, la Sala pot semblar una casa medieval o una masia benestant. L'any 2023, la Fundació Mas i Terra la va adquirir i va engegar una campanya de recaptació per restaurar-la i convertir-la en la seva seu i obrir-la al públic.

Els frares del santuari de Sant Segimon van ocultar en Serrallonga. No era estrany que frares i bandolers s'intercanviessin favors. A més, era un bon lloc per amagar-se: dalt d'un cingle solitari i feréstec. Diuen que, al segle X, el príncep de Borgonya va decidir renunciar a les comoditats i es va llançar a la recerca del lloc més inhòspit per viure-hi. Quan va arribar al Montseny, va descobrir una cova on mai no hi tocava el sol i es va quedar allà. De fet, de novembre a maig, el fred feia impossible la vida al santuari i els frares baixaven a viure a l'ermita de l'Erola.

En Serrallonga sovint es refugiava als dominis del vescomte de Jóc, ens uns terrenys, a tocar de Viladrau, que coneixia pam a pam. Si voleu resseguir el camí que feia per anar a casa seva, podeu començar per la font de l'Oreneta. La va batejar al segle passat Jaume Bofill i Mates, més conegut com a Guerau de Liost. El poeta, que va viure al casal de Rosquelles, va escriure llegendes sobre les fades o dones d'aigua. Al costat de la font hi ha un pedró amb un poema de Guerau de Liost i un mur amb bancal de pedra. Hi podeu seure i intentar imaginar com era la vida al segle XVII, quan aquest bandoler campava pels boscos i camins del país amb el pedrenyal a la mà.

Quan la verola feia estralls entre la població, els habitants del Montseny invocaven la Mare de Déu de l'Erola perquè els protegís d'aquesta malaltia. Durant la Guerra Civil espanyola, la imatge fou amagada a la soca d'un castanyer per tal de salvar-la dels robatoris, però el problema és que no es va trobar fins molts anys més tard i estava molt malmesa. Així doncs, la que veureu n'és una rèplica. L'ermita és del segle XVI i avui encara es pot veure l'habitacle on dormien els ermitans de Sant Segimon durant els mesos més freds. Diuen que a prop de l'ermita, en una clariana, hi ha enterrat el cap d'en Serrallonga. Un dels últims de­sitjos del bandoler fou ser enterrat prop del seu germà.