5 pobles que defineixen el Lluçanès

Envoltat d'un paisatge boscós i agrícola que sembla aturat en el temps, Oristà és un poble configurat per vestigis de la història. Aquí s'hi han trobat des de destrals prehistòriques fins a un important jaciment romà, i fou el bressol del famós bandoler Perot Rocaguinarda. El seu petit nucli medieval amaga joies com la robusta església de Sant Andreu, documentada des del 942, que conté el seu tresor més preuat sota terra: una impressionant cripta romànica que ens transporta als seus orígens. Després de visitar-la, podeu seguir l'antic carrer de Vic i pujar al mirador de Sant Sebastià, des d'on tindreu una panoràmica preciosa del poble i els seus voltants. I una recomanació imprescindible: reserveu temps per a la visita al jaciment romà de Puig Ciutat, una finestra oberta a la vida de fa dos mil anys.

Situat sobre una carena elevada, el topònim de Perafita prové del llatí Petra-ficta (pedra-fita), que marcava un límit territorial. Avui, però, Perafita és sobretot conegut per marcar un estàndard de qualitat gastronòmica. El seu nucli antic, de forma allargada, és un laberint de carrerons que desemboquen a la plaça Major o a la de l'església de Sant Pere, un bell edifici barroc. Si bé el passeig entre les seves cases dels segles XVII i XIX ja val la pena, la visita no és completa sense tastar la seva famosa coca. Si per alguna cosa Perafita s'ha guanyat un lloc al mapa és pel seu forn artesà. Entrar-hi i endur-se una coca és una tradició ineludible. Aquest caràcter de punt de trobada i comerç es manté viu en fires tan arrelades com el Mercat del Ram o la Fira de Sant Isidre.

Parlar del Lluçanès és parlar de Lluçà, el municipi que li dona nom i sentit històric. El seu nucli, format per masies disseminades en un paisatge que inspira una tranquil·litat absoluta, és el lloc ideal per desconnectar i respirar. Però Lluçà és, per sobre de tot, un dels conjunts patrimonials medievals més importants de Catalunya. La joia indiscutible és el monestir de Santa Maria de Lluçà, amb un claustre romànic de capitells meravellosos i pintures murals gòtiques que deixen sense paraules. El conjunt es completa amb les restes de l'imponent castell de Lluçà, que domina la vall des del seu turó, i la petita església rodona de Sant Vicenç. Visitar Lluçà és fer un viatge directe a l'origen de la comarca.

Com a capital de la comarca, Prats de Lluçanès és un poble marcat a foc per la història. El seu patrimoni és un mosaic d'empremtes: transhumància, guerres, bruixes i fins i tot nadales famoses. La vila va ser un potent centre de la indústria de la llana, i d'aquell passat en queda una de les seves festes més estimades: els Elois de Sant Joan, amb el tradicional ball del Contrapàs. La resiliència també forma part del seu caràcter: el poble va ser cremat el 1714 per les tropes borbòniques i reedificat durant el segle XVIII, un fet que encara es recorda cada any amb el toc de campanes de Santa Àgata. La seva memòria també té un punt de llegenda, ja que aquí va ser ajusticiada, el 1767, l'última "bruixa" de Catalunya, Maria Pujol, la Napa, la història de la qual us portarà fins al Roc Foradat. I per acabar amb una nota musical, Prats presumeix de ser el bressol d'una de les nadales més universals, el Fum, fum, fum, recollida aquí a principis del segle XX abans de fer-se famosa arreu del món.