5 pobles per enamorar-se de la tardor

Al cor del Montseny, Viladrau és sinònim de tardor. Els seus boscos, especialment els castanyers, esclaten en una simfonia de grocs, taronges i marrons que conviden a perdre-s'hi. Passejar pels seus camins és endinsar-se en un món de llegenda, el dels bandolers com en Serrallonga, que tenia el seu mas a la Sala, i el de les dones d'aigua i les bruixes. Aquesta herència màgica es reviu cada 31 d'octubre amb l'espectacular Ball de Bruixes, que rememora les catorze dones del poble executades per bruixeria al segle XVII.

Però Viladrau a la tardor és, sobretot, castanya. La Fira de la Castanya, que se celebra l'últim cap de setmana d'octubre, omple el poble d'artesans, de productors i de l'aroma inconfusible de les castanyes torrades al foc. És l'excusa perfecta per descobrir el patrimoni de la vila, com l'església de Sant Martí, i per endinsar-se en rutes que porten a arbres monumentals com l'emblemàtic castanyer de les Nou Branques. No marxeu sense visitar l'Espai Montseny, una porta d'entrada interactiva a les històries que amaguen aquests boscos.

Parlar de Saldes és parlar del Pedraforca. La presència magnètica de la muntanya enforquillada ho domina tot, creant un dels escenaris més imponents dels Pirineus. A la tardor, aquest paisatge rocós contrasta amb la calidesa dels boscos que l'envolten, creant una postal inoblidable. El poble, amb el seu nucli antic al voltant de les restes del castell medieval, és el punt de partida perfecte per explorar un entorn privilegiat.

L'atracció estrella de la temporada és, sense cap mena de dubte, la fageda de Gresolet. Accessible per una pista forestal, aquest bosc es transforma en un temple de colors daurats i rogencs. Endinsar-s'hi és un espectacle per als sentits, sobretot a les acaballes d'octubre. La ruta es pot completar amb una visita al santuari de Gresolet, un recés de pau enlairat sobre la vall que ofereix unes vistes espectaculars de la cara nord del Pedraforca i un mosaic de colors que us deixarà sense paraules.

Hi ha llocs que semblen fets a mida per a la tardor, i la vall de Tírvia n'és un. Aquest racó del Pallars Sobirà, allunyat de les grans aglomeracions, conserva una autenticitat que captiva. La millor manera de copsar la seva bellesa és pujar a l'ermita de la Mare de Déu de la Serra, un mirador privilegiat des d'on la vall s'estén als peus com una catifa de fulles ocres i vermelles, esquitxada pels set poblets de teulades de pissarra que li donen vida: Farrera, Alendo, Burg, Mallolís, Montesclado, Glorieta i la mateixa Tírvia.

La tardor és temps de silenci i de retorn. El bestiar baixa de les pastures d'estiu i la vida s'alenteix, preparant-se per a l'hivern. Per viure-ho de prop, res millor que recórrer a peu algun dels seus camins ancestrals, com el que porta de Farrera a Alendo, entre boscos tenyits de tons càlids. Passejar per aquests nuclis minúsculs, descobrir joies com el portal campanar de Farrera o les esteles funeràries medievals de Tírvia, és fer un viatge a un món rural que resisteix el pas del temps.

Les muntanyes de Prades tenen un color especial a la tardor, i en gran part és gràcies als seus boscos de castanyers. Vilanova de Prades és l'epicentre d'aquest paisatge i la capital indiscutible d'aquest fruit. Durant segles, la castanya va ser el motor econòmic de la zona i, encara que avui la seva importància ha minvat, continua sent el seu gran emblema paisatgístic i sentimental. El barranc de Viern és un dels indrets on la concentració de castanyers crea un espectacle cromàtic únic, trencant amb el verd dels pins i les alzines.

El moment culminant de l'estació arriba l'últim diumenge d'octubre amb el Mercat de la Castanyada, una fira amb més de quaranta anys de tradició que omple el poble de parades de productes locals, d'artesania i de cultura popular. És una festa familiar ideal per tastar el fruit de la temporada i descobrir un poble acollidor, abans o després d'una excursió pels seus boscos daurats.

A l'extrem més septentrional de la Val d'Aran, Bausen és un refugi de pau i bellesa. A la tardor, quan la boira dansa entre els arbres, aquest poble de cases de pedra ofereix una de les experiències més màgiques dels Pirineus: un passeig per la fageda de Carlac. Aquest bosc de faigs centenaris, de troncs recargolats coberts de molsa, es converteix en una catedral natural de llums i colors. És el lloc ideal per fer un "bany de bosc" i connectar amb la força tranquil·la de la natura.

Però Bausen amaga també una història commovedora que afegeix un toc melancòlic al paisatge. Als afores del poble, separat del recinte sagrat, hi ha el cementiri civil més petit de Catalunya. Només acull una tomba, la de la Teresa, una jove que a principis del segle XX va morir sense poder casar-se amb el seu amor, en Sisco, perquè eren parents. Davant la negativa del capellà a enterrar-la en terra santa, tot el poble es va unir per construir-li aquest petit recinte. Visitar-lo, envoltat dels roures i els colors de la tardor, és retre homenatge a una història d'amor i a la dignitat d'un poble.