Escolta l'article ara…
Malgrat les divisions administratives, els nuclis interiors de la Terra Alta i els més orientals del Matarranya estan units per un patrimoni viu, una llengua comuna –la catalana– i un patrimoni perenne, els edificis renaixentistes. Si en l'edat mitjana s'hi van erigir la major part de les esglésies gòtiques, el segle XVI fou el torn de l'arquitectura civil, un llegat que ha arribat als nostres dies en forma d'edificis remarcables, entre els quals despunten els ajuntaments, ubicats en places porxades i monumentals.