5 tresors romànics de la Cerdanya

Coneguda com la catedral de la Cerdanya per les seves dimensions imponents, l'església de Santa Maria de Talló, al terme de Bellver de Cerdanya, és un dels grans referents del romànic de la comarca. El temple ja apareix documentat des del segle X, quan en aquest indret hi residia una comunitat de monjos agustins, fet que evidencia la importància religiosa que va tenir des de ben antic. A partir del segle XI, l'edifici va ser transformat d'acord amb les formes del romànic llombard, un estil que encara avui es fa visible en elements com els arcs de l'absis central o els contraforts exteriors, que li donen solidesa i caràcter. L'interior, sobri i recollit, conserva una de les peces més valuoses del conjunt: una talla policromada de la Mare de Déu del segle XIII, objecte de devoció i testimoni del ric patrimoni artístic que guarda aquest temple emblemàtic.

Sobre un promontori estratègic que domina la plana cerdana, s'alça el castell de Llívia, una fortalesa recentment restaurada que continua marcant l'horitzó del territori. Bona part del conjunt visible avui correspon al castell gòtic del segle XIII, però el recinte conserva també vestigis molt anteriors, com una torre rodona de l'antic castell roquer, datada entre els segles XI i XII i vinculada encara a l'arquitectura romànica. Aquest tipus de fortificacions medievals primitives responia sobretot a una funció defensiva, en un context de disputes territorials i d'inestabilitat constant. Per això s'aixecaven sobre bases rocoses i en punts elevats, prioritzant el control visual i la protecció per damunt de qualsevol comoditat. El castell de Llívia és, en aquest sentit, una mostra eloqüent d'aquesta arquitectura de frontera, pensada per resistir i vigilar més que no pas per habitar.

Als peus del Cadí, dins el terme de Montellà i Martinet, s'amaga el santuari de la Mare de Déu de Bastanist, un indret recollit i ple de quietud que conserva encara alguns dels seus elements més antics. Del temple original, d'estil romànic, se n'han preservat sobretot l'absis i la paret nord de la nau, testimonis d'una construcció que es remunta a l'edat mitjana. La tradició popular explica que el santuari va néixer arran d'una nevada insòlita en ple estiu, però tot fa pensar que el seu origen real es troba al segle XI, quan hauria sorgit a partir d'una petita capella vinculada a un hospici. Al llarg dels segles, l'edifici ha estat objecte de diverses reformes que n'han modificat l'aspecte, però no n'han esborrat el valor històric ni espiritual. La talla original de la Mare de Déu, però, no s'ha conservat: es va cremar durant la Guerra Civil.

L'únic campanar romànic sencer que es conserva a la Cerdanya s'alça a l'església de Santa Eugènia de Nerellà, al terme de Bellver de Cerdanya. Aquesta torre esvelta, d'uns vint metres d'alçària, s'ha convertit en un dels elements patrimonials més singulars de la comarca, no només per la seva antiguitat, sinó també per la seva visible inclinació. Amb un desplom d'1,25 metres, el campanar s'ha guanyat popularment el sobrenom de la torre de Pisa de la Cerdanya. Més enllà d'aquesta curiosa singularitat, l'edifici destaca pels trets propis del romànic llombard, com els finestrals de mig punt i els frisos d'arcuacions cegues que ornamenten els diferents pisos de la torre. Aïllat enmig del paisatge cerdà, aquest campanar és una petita joia medieval que combina harmonia arquitectònica, valor històric i una personalitat inconfusible.

Tot i que es tenen notícies de la petita parròquia d'Éller des del segle X, l'església romànica que avui podem contemplar es va aixecar dos segles més tard, en un moment d'expansió i consolidació del poblament a la Cerdanya. Senzilla i recollida, l'església s'integra amb naturalitat en el paisatge del poble i conserva encara l'encant auster dels temples de muntanya. Entre els elements més destacats que han arribat fins als nostres dies hi ha els treballs de forja de la portalada, una mostra delicada de l'ofici artesanal de l'època, i també un Crist en majestat romànic d'un gran valor patrimonial, que actualment es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquests vestigis converteixen el temple en un petit testimoni de la riquesa artística i espiritual que, des de fa segles, perviu en aquest racó de la Cerdanya.